El 8 de novembre és el Dia de la solidaritat intersex, data en què es commemora l'aniversari d'Herculine Barbin, una persona intersexual francesa de mitjan SXIX.

Aquesta efemèride serveix per reivindicar que tots els cossos són diversos i probablement més semblants del que ens pensem. Les intersexualitats  estan prenent més representativitat en diversos espais així com sorgiment d'activimse polític, per això cal teixir un espai de solidaritat perquè continuïn fent-ho.

Herculine Barbin, va néixer el 8 de novembre de 1838 a França i va ser registrada com a nena amb el nom d'Adélaïde Herculine Barbin. En les seves memòries es narra la seva vida creixent amb un cos diferent i totes les dificultats que va travessar; se sap que no tenia pits, que li creixia barba i que va néixer amb una genialitat que no encaixava amb els cossos de mascle i femella . Més endavant, i després que metges examinessin el seu cos, se li va realitzar una reassignació de sexe i va passar a anomenar-se Abel. 

Les intersexualitats, també s'anomenen Diversitat en el Desenvolupament Sexual, un terme que engloba una varietat de situacions del cos, en què les persones neixen amb característiques sexuals -formes genitals, conformació de les gònades (espermatozoides i òvuls), nivells hormonals, patrons cromosòmics- que no semblen encaixar en les típiques definicions del cos de mascle o femella. Algunes fonts afirmen que entre un 0,05% i fins a un 1,7% de les persones podria haver nascut amb una corporalitat intersexual.

Que els cossos són variables és un fet. L'ideal és que la criança del nadó -sigui o no intersexual- sigui conscient i respectuosa amb  la persona i que es respecti el lliure desenvolupament de la identitat de gènere, independentment de la seva genialitat. Tot i així, cal ser conscients  de les enormes dificultats i violències que pateixen els cossos que no encaixen en els marcs biologicistes que determinen que només hi ha cossos de mascles i femelles.