Entre finals del segle XIX i principis del segle XX Terrassa va esdevenir una important ciutat industrial.

D'aquesta època es conserven fàbriques, magatzems i habitatges que formen un important patrimoni arquitectònic industrial.

El procés d'industrialització va permetre el desenvolupament d'una nova burgesia enriquida amb els nous processos industrials.

El Modernisme és un moviment cultural i artístic que va tenir lloc entre el 1890 i el 1910 aproximadament, tot i que va perviure fins ben entrats els anys vint del segle XX.

El Modernisme va tenir la seva personalitat pròpia i va evolucionar paral·lelament a corrents internacionals com són l'Art Nouveau, el Modern Style, la Sezession, el Liberty, el Jugendstil, etc.

Les principals característiques del Modernisme es basen, molt sintèticament, en el gust pel color, el moviment, l'ús d'elements d'arrel naturalista i la línia corba.

L'ornamentació en l'arquitectura és un tema cabdal per entendre l'evolució de l'estil. Es construeix sota el concepte d'art total i s'intenta aconseguir la major qualitat artística en qualsevol petit detall.

La decoració dels interiors i dels exteriors dels immobles es fa usant les arts aplicades: la ceràmica decorativa, el mosaic, els paviments hidràulics, les guixeries, els estucats, la pedra, els esgrafiats, els vitralls, el vidre, la serralleria, el metall i la pintura mural...

Els arquitectes modernistes més destacats a Terrassa són Lluís Muncunill, Josep M. Coll i Bacardí, Antoni Pasqual i Carretero i Melcior Vinyals.

En els seus treballs es van envoltar d'artesans locals, principalment fusters, ebenistes, serrallers, pintors decoradors i guixaires. En algunes construccions però van requerir d'artistes, artesans o productes d'empreses foranes.

El principal arquitecte modernista de Terrassa és Lluís Muncunill i Parellada. Bàsicament es va dedicar a l'arquitectura industrial però també a obres públiques i particulars.

Muncunill era un gran admirador de l'obra d'Antoni Gaudí.

En les seves obres adopta un llenguatge particular bastant auster pel que fa a l'ornamentació i a les arts aplicades.