El Dia Internacional d'Acció per la Despatologització Trans va començar a reivindicar-se a finals del s.XX el tercer dissabte d'octubre per iniciativa de la campanya internacional Stop Trans Pathologization 2012 (STP-2012) i ràpidament es va estendre per l'activisme trans d'Europa i Amèrica sent, encara a dia d'avui, la diada trans més popular. 

Els actes entorn a aquesta diada van tenir tant de seguiment que van acabar esdevenint el conegut com Oktubre Trans, en que moltes organitzacions realitzen actes per visibilitzar tota mena de reivindicacions trans, no només relacionades amb la despatologització, convertint l'octubre com el mes de reivindicació trans per excel·lència. L'Oktubre Trans es caracteritza pel seu marcat caràcter transfeminista, a diferència d'altres diades trans més identitàries com el Dia Internacional de la Visibilitat Trans o el Dia de la Memòria Trans.  

La campanya STP-2012 estava impulsada per activistes transfeministes de diversos països entre els quals hi havia l'activista català Miguel Missé. Els seus objectius eren la retirada de les categories psiquiàtriques relacionades amb el fet trans* dels manuals psiquiàtrics en general i, més concretament, de les categories "Trastorns de la Identitat de Gènere" i "Trastorns de Travestisme" a la cinquena versió del Manual Diagnòstic i Estadístic dels Trastorns Mentals (DSM-V) de l'Associació Americana de Psiquiatria (APA) la publicació del qual estava prevista pel 2012. 

Finalment, el DSM-V es va publicar sense incloure aquestes categories però, en canvi, se'n va afegir una de nova, la "Disfòria de Gènere". Aquest fet no va satisfer a l'activisme trans ja que les avaluacions psiquiàtriques van continuar sent un requisit per transitar en els àmbits administratiu i mèdic. 

Per altra banda, la reivindicació de la despatologització trans també assenyalava el manual diagnòstic més important a nivell mundial que era la desena versió Classificació Internacional de Malalties (CIM-10) de l'Organització Mundial de la Salut (OMS) havia exclòs l'homosexualitat de la classificació dels "Trastorns de la personalitat i el comportament" però, en canvi, havia inclòs les categories específiques per les identitats trans "Transexualisme", "Transvestisme Fetitxista" i "Transvestisme de Doble Rol". Finalment, en 2018, l'OMS va anunciar la seva decisió d'eliminar aquestes categories del llistat de trastorns en la publicació de la següent versió: el CIM-11, actualment en vigor des de 2019. En aquesta última classificació el fet trans ja no està catalogat com un trastorn de la personalitat o el comportament sinó com una "Condició relacionada amb la salut sexual" sota el nom de "Discordança de Gènere". 

La lluita per la despatologització també s'ha lliurat en l'àmbit legal, assolint la despatologització legal a nivell català l'any 2014 amb la llei 11/2014 per a garantir els drets de lesbianes, gais, bisexuals, transgèneres i intersexuals i per a eradicar l'homofòbia, la bifòbia i la transfòbia i a nivell espanyol l'any 2023 amb la llei 4/2023 per a la igualtat real i efectiva de les persones trans i per a la garantia dels drets de les persones LGTBI. Ambdues lleis eliminen els criteris diagnòstics com a requisits per accedir a drets i exigeixen a les administracions actuar d'acord amb el principi de no patologització de les persones trans. 

Actualment, l'activisme trans reivindica que a nivell social la lluita per la despatologització encara no ha acabat ja que, de manera inconscient, la societat i professionals d'atenció tenen sovint actituds patologitzants fruit de que el canvi de mentalitat encara no està arrelat.