Nota de població 13 (abril, 2025). Terrassa, per sobre dels 230.000 habitants

01/01/2025: Terrassa, 233.362 habitants

A 1 de gener de 2025, la població de Terrassa assoleix els 233.362 habitants. Els 4.577 nous residents que la ciutat ha sumat en relació a la població que hi havia ara fa un any (un increment del 2,00%), suposen l'increment anual de població més important en el va de segle, superant els ritmes de creixement experimentats en els anys previs a la crisi econòmica desencadenada per l'esclat de la bombolla immobiliària (aleshores, aquests creixements anuals de població van arribar a situar-se propers, però per dessota del 2%, essent de l'1,87% l'any 2008 i del 1,99% l'any següent).

Dels 233.362 habitants, el 50,8% són dones i el 49,2% homes, amb una edat mitjana que se situa en els 42,6 anys: 43,9 anys de mitjana entre les dones i 41,3 anys entre els homes, 2,6 anys menys. Cal tenir en compte que aquesta edat mitjana és 3,6 anys superior a la que es va calcular per a la població terrassenca l'any 2006.

Enllaç extern al gràfic

L'evolució de la població en un territori —és a dir, si creix, es manté estable o disminueix— es pot entendre a partir de dos grans components: el component natural i el component migratori. El component natural fa referència a la diferència entre els naixements i les defuncions, mentre que el component migratori té a veure amb els moviments de persones que arriben (immigració) o marxen (emigració) d'un lloc. La combinació d'aquests dos factors ens permet explicar els canvis en la població al llarg del temps.

És de destacar que en la Projecció demogràfica-Horitzó 2033 assajada el 2022 pel Servei d'Estudis i Observatori de la Ciutat ja s'apuntava (per a un escenari alt per al component migratori) a una població de 233.293 residents, tan sols 69 menys dels que han donat les xifres reals del padró. Conseqüentment, el comportament general apunta actualment a escenaris de màxims, clarament determinat pel caràcter receptor de la ciutat; consideració especialment significativa quan el desenvolupament urbanístic previst en el POUM en matèria de grans peces d'habitatge s'ha arribat a aplicar tan sols en una mínima proporció.

El component natural de la població: de creixements sostinguts a pèrdues moderades

L'any 2024, el balanç entre naixements i defuncions a Terrassa torna a ser negatiu: es registren 1.626 altes per naixement i 1.669 baixes per defunció, amb un saldo natural de -43. Tot i que aquest resultat confirma la tendència iniciada el 2020, mostra una moderació progressiva en la pèrdua. Tanmateix, la disminució del creixement natural no és un fenomen recent: des de l'any 2008 s'observa una davallada sostinguda en el saldo natural, que ha anat reduint-se any rere any fins a entrar en valors negatius. Aquesta evolució no és exclusiva de Terrassa, sinó que forma part d'un patró demogràfic ampli que afecta bona part de les societats industrialitzades, marcat per l'envelliment de la població i la davallada de la natalitat.

Enllaç extern al gràfic

El component migratori de la població: màxims històrics en saldo i ràtio d'entrada

L'any 2024, el component migratori de Terrassa presenta un saldo extraordinàriament positiu: es registren 13.021 altes per immigració i 7.152 baixes per emigració, amb un saldo net de 5.869 persones. Aquest valor no només supera àmpliament els saldos positius dels últims anys, sinó que fins i tot queda per damunt del màxim assolit durant el 2008 (4.707), en ple auge de la bombolla immobiliària i del creixement expansiu viscut per la ciutat. A més del volum absolut, destaca l'elevada ràtio d'entrades respecte a les sortides, que s'enfila fins a l'1,82: per cada persona que marxa, gairebé dues arriben. Aquesta intensificació dels fluxos migratoris cap a la ciutat reflecteix una nova etapa de dinamisme demogràfic i confirma el paper central de la migració com a motor del creixement poblacional en el context actual.

Enllaç extern al gràfic

Procedència de les altes per immigració: una ciutat que s'alimenta de moviments interns i fluxos internacionals

Durant el 2024, un total de 13.021 persones han fixat la seva residència a Terrassa. D'aquestes, el 67,1% provenen d'altres municipis de l'Estat espanyol i el 32,9% de l'estranger. El moviment migratori intern és, per tant, majoritari, i destaca especialment la importància dels desplaçaments dins del mateix territori català: el 83,1% de les persones procedents de l'Estat ho fan des de Catalunya, i d'aquestes, el 90,8% des de municipis de la província de Barcelona.

L'anàlisi més fina mostra que dins de la província, un 91,3% de les persones que es traslladen a Terrassa provenen de municipis situats a l'àmbit de la Regió Metropolitana de Barcelona. Dins d'aquest espai metropolità, destaquen especialment dues comarques: el Vallès Occidental (on es troba la pròpia ciutat), origen del 48,1% dels nous residents metropolitans, i el Barcelonès, amb un 36,5%.

Pel que fa a les arribades procedents de l'estranger, els principals orígens geogràfics són l'Amèrica Llatina, amb més de 2.503 persones —amb Colòmbia (21,9%) i Veneçuela (18,1%) com a principals països emissors—, i l'Àfrica, amb prop de 954 persones, de les quals el 81,9% provenen del Marroc. Aquests fluxos internacionals contribueixen a la diversitat de la ciutat i complementen el creixement demogràfic impulsat pels moviments interns.

Enllaç extern al gràfic

Destinació de les baixes per emigració: mobilitat interna amb predomini de proximitat

Durant el 2024, un total de 7.153 persones han deixat de residir a Terrassa. D'aquestes, el 91,8% s'han traslladat a un altre municipi de l'Estat espanyol, i només un 8,2% han emigrat a l'estranger. La mobilitat interna continua sent, per tant, el patró predominant. Dins de l'Estat, el 78,2% dels trasllats tenen com a destinació un municipi català, i en el si del territori català, un 84,8% han anat a parar a la província de Barcelona.

Aquestes xifres posen de manifest que els moviments migratoris de sortida responen, majoritàriament, a dinàmiques de proximitat. Així, entre les persones que han marxat cap a municipis de la província de Barcelona, un 86,7% ho han fet dins de l'àmbit de la Regió Metropolitana de Barcelona. I dins d'aquest espai, el destí principal és la mateixa comarca del Vallès Occidental, amb el 50,9% de les sortides metropolitanes.

Aquest patró mostra que les dinàmiques residencials a l'entorn de Terrassa responen a una lògica metropolitana de mobilitat quotidiana, sovint vinculada a factors com l'habitatge, les trajectòries vitals o les condicions laborals, més que a canvis de context o entorn cultural.

Enllaç extern al gràfic

Distribució territorial de les noves altes: concentració als districtes centrals, de l'oest i del nord, amb fort pes de barris com Ca n'Aurell, el Centre i Ca n'Anglada

Aquestes 13.021 altes per immigració produïdes durant l'any 2024 s'han distribuït de manera desigual dins la ciutat, amb una concentració clara en determinats districtes i barris. El Districte 4 (oest) encapçala el rànquing amb un 19,5% del total d'altes, seguit molt de prop pel Districte 1 (centre) amb un 17,9%, el Districte 5 (nord-oest) amb un 17,4%, i el Districte 6 (nord-est) amb un 17,0%. Aquests quatre districtes concentren conjuntament més de dos terços de totes les noves residències a la ciutat. Per contra, el Districte 7, situat al sud, registra només un 3,6% de les altes.

Enllaç extern al gràfic

A escala de barri, destaca especialment Ca n'Aurell, amb un 9,6% de les noves altes, seguit pel Centre (8,5%) i Ca n'Anglada (8,2%). Altres barris amb un pes significatiu són Can Palet (6,6%), Sant Pere (5,7%) i Les Arenes – La Grípia – Can Montllor (4,7%). En canvi, diversos barris de la perifèria presenten xifres molt més baixes, com Can Gonteres, Vista Alegre o els disseminats, amb valors inferiors al 0,2%.

Aquesta distribució territorial reflecteix patrons residencials que responen tant a la disponibilitat i tipologia d'habitatge com a processos de relleu generacional o dinàmiques d'acollida consolidada.

Distribució i dinàmica territorial de la població: estabilitat al nord i centre, creixements moderats a l'oest i dinàmiques desiguals als barris perifèrics

La distribució de la població dins del terme municipal de Terrassa continua presentant una marcada concentració als districtes del nord (5 i 6), de l'oest (4) i del centre (1). Aquests quatre districtes aglutinen més del 73% de la població total de la ciutat. El Districte 5 (nord-oest) és el més poblat, seguit dels districtes 6 (nord-est), 4 (oest) i 1 (centre). Els districtes 2 (est) i 3 (sud) tenen un pes demogràfic intermedi, mentre que el Districte 7 (també al sud) és el menys poblat.

Enllaç extern al gràfic

Pel que fa a les dinàmiques de creixement en termes absoluts, destaca especialment el Districte 4, amb un augment de 1.141 habitants, seguit del Districte 5 (+931), el Districte 1 (+761) i el Districte 6 (+673). De fet, el Districte 4 i 5 conjuntament aglutinen un 45,3% de l'increment poblacional experimentat en aquest darrer any.

A nivell de barri, els més poblats són el Centre, Ca n'Aurell, Sant Pere Nord, Ca n'Anglada i Les Arenes – La Grípia – Can Montllor que acumulen per si sols més de 86.000 habitants (un 36,9% del total municipal). També tenen un pes rellevant barris com Can Palet, Poble Nou – Zona Esportiva i Sant Pere, tots ells per sobre dels 13.000 habitants.

Enllaç extern al gràfic

Les dinàmiques de creixement anual són també desiguals, destacant en aquest sentit pel seu dinamisme barris com els de Ca n'Aurell (+599), Sant Pere (+373), Centre (+357), Ca n'Anglada (+343) o Sant Pere Nord (+241).

Al costat d'aquesta dinàmica generalitzada, uns pocs barris, com ara Can Boada del Pi, Can Gonteres, Can Jofresa o Xúquer, presenten un comportament d'estancament demogràfic o fins hi tot una lleugera pèrdua de població, dada la seva especial morfologia.