Nota de població 14 (maig, 2025). Terrassa cap als 250.000 habitants

Tendència demogràfica a Terrassa: Una ciutat en creixement

L'Institut d'Estadística de Catalunya (Idescat) ha publicat recentment, per primer cop, unes Projeccions de població municipals, amb l'objectiu principal de proporcionar informació, a curt i mitjà termini, sobre quines podrien ser les xifres futures de població dels municipis de Catalunya i la seva distribució per sexe i edat.

Segons aquests càlculs, de cara a l'Horitzó 2041, el municipi de Terrassa pot crèixer 26.640 habitants més emprant un escenari mitjà, i uns 55.631, si es considera un escenai alt; ultrapassant, per tant, en ambdós casos la xifra dels 250.000 habitants en aquell període. A aquesta xifra s'arribaria, seguint l'escenari més probable (el mitjà) a finals de 2035. Tanmateix, l'escenari alt dibuixa ja el rang de "gran població" per abans de 2030.

[Cal recordar que la Llei 57/2003, de 16 de desembre, de Mesures per a la modernització del govern local (que tornava a modificar substancialment la Llei Ley 7/1985, de 2 de abril, de Bases de Règim Local), introdueix, entre d'altres aspectes, el règim d'organització dels municipis de gran població. En el seu art. 121 estableix que es consideraran com a tals els que superin els 250.000 habitants, i que això es farà d'acord amb les xifres oficials de població resultants de la revisió del padró municipal aprovades pel Govern amb referència a l'1 de gener de l'any anterior al de l'inici del cada mandat del seu ajuntament, i la nova corporació dispondrà d'un termini màxim de 6 mesos des de la seva constitució per adaptar la seva organització als preceptes marcats per aquella Llei (pel que fa especialment a l'organització i funcionament i a la gestió econòmico-financera, específiques per aquest rang de ciutats).

A aquests efectes, es tindrà en compte exclusivament la població resultant de l'esmentada revisió del padró i no les corresponents a altres anys de cada mandat. També especifica que els municipis als quals resulti d'aplicació el règim previst per "gran població", continuaran regint-se pel mateix, malgrat en anys posteriors es redueixi el nombre d'habitants per dessota d'aquell llindar establert per la Llei. La qual cosa vol dir que, un cop superada oficialment una població de 250.000 habitants, la consideració del municipi serà, en endavant, la de gran població (= gran ciutat)].

Enllaç extern al gràfic

La magnitud del creixement anual durant aquesta sèrie futura oscil•la entre l'1% (escenari mitjà) i el l'1-1,50% (escenari alt). Recordem, però, que durant els darrers 25 anys, Terrassa ha crescut per sobre d'un 35%, passant dels 172.807 habitants al 2000 als 233.362 de l'actualitat, i que en el darrer exercici ho ha fet vora un 2% (un saldo positiu net de 4.577 habitants), això és a un ritme superior al que preveuen les projeccions de l'Idescat, tot i no haver-se desenvolupat mínimament encara les previsions de creixement descrites en el Pla d'Ordenació Urbana Municipal (POUM) terrassenc (2003) pel que fa a peces de sòl reservades a habitatge i que accelerarien extraordinàriament aquell procés. Amb tot, les hipòtesis evaquades per l'Idescat auguren un ritme creixement general més ralentit que actual.

Evolució de la població real i projectada: Piràmide d'edats real i futura

Seguint l'evolució real de la població de Terrassa, s'observa que, des de 2008, la dinàmica del saldo natural és a la baixa, registrant-se en els darrers anys, concretament des de la pandèmia COVID-19, un saldo negatiu (això vol dir més defuncions que naixements; vegeu Nota població anterior, la núm. 13). En conseqüència, la base de la piràmide s'ha estretit. No obstant això, a Terrassa, degut a un saldo migratori marcadament positiu, amb l'arribada de nova població en edat activa i reproductiva (que, a hores d'ara, fa que l'envelliment de la població sigui més suau que en per la mitjana de Catalunya), és d'esperar que aquesta base es vagi ampliant en els propers anys, aspecte que cal considerar en aplicació a les previsions de les polítiques públiques acord a la demanda futura: places escolars, d'ensenyament en general (instituts, FP, etc.) i ocupacional; serveis de salut pública; atenció social, etc. Les projeccions de l'Idescat així ho corroboren.

Enllaç extern al gràfic

Població en edat escolar: Tendència a l'alça

La tendència de l'increment la població en edat escolar serà clarament a l'alça. La piràmide d'edats en l'horitzó 2040 (escenari mitjà) reflecteix una proporció de població entre 0-4 anys del 5,2%, això és 15.095 persones. Actualment, aquesta proporció és menor, del 3,8%, i més encara en termes absoluts: 8.855. Per tant, cal destacar que les projeccions de l'Idescat vaticinen un augment dels 1,4 punts percentuals, representant un augment en aquella franja de 6.840 habitants, això més del 70% respecte de 2025. Es palesa, per tant, una clara tendència en els anys següents al creixement de la població en edat escolar.

Enllaç extern al gràfic

Comparativa de projeccions de població: Xifra gairebé encertada

Abans que l'Idescat publiqués aquestes projeccions de població municipal, el Servei d'Estudis i Observatori de la Ciutat de l'Ajuntament de Terrassa havíem assajat sengles informes de projeccions de la població futura (emprant els coeficients de creixement facilitats per l'Idescat). I si es comparen aquests dos estudis (Idescat amb el del Servei d'Estudis de l'Ajuntament de Terrassa) gairebé les xifres coincideixen. El ritme de creixement anual és pràcticament el mateix. És per això que per entendre la tendència hem fet èmfasi en aquest article a la consideració principal de l'escenari mitjà.