Nota de població 15 (octubre, 2025). Teixit de procedències

Pes dels autòctons: màxim de 2017 i tendència descendent

Els terrassencs i les terrassenques nascuts a Terrassa representen l'any 2025 el 46,8% dels residents. És un valor molt similar al dels anys 2008 i 2009, quan s'assoleix el mínim de la sèrie (2006-2025). A partir d'aquí, els nascuts a la ciutat van anar guanyant pes fins al 2017 (assoleixen el 49,8%), any a partir del qual es reprèn la tendència decreixent.

Enllaç extern al gràfic

Per tant, més de la meitat dels residents actuals a la ciutat són nascuts fora de Terrassa (el 53,2%).

D'aquests, un 17,7% són nascuts a Catalunya (eren el 15,8% l'any 2006) i, entre aquests, destaquen per damunt de tot els nascuts a l'àmbit metropolità (un 15,2% dels terrassencs i les terrassenques empadronats a la ciutat aquest 2025), on sobresurten com a àmbit de naixement la comarca del Barcelonès (hi han nascuts un 9,6% dels residents a Terrassa) i la resta de municipis del Vallès Occidental (hi han nascut un 4,2% dels terrassencs i terrassenques actuals).

Proximitat que pesa: l'empremta metropolitana

De fet, els nascuts en algun altre municipi de l'àmbit de planificació metropolità constitueixen un dels col·lectius que, des de la perspectiva del lloc de naixement, experimenten una progressió més rellevant en aquests darrers 20 anys. Mentre la ciutat ha incrementat la seva població un 15,8% en aquest període (dels 201.442 habitants l'any 2006 als 233.362 l'any 2025), i els nascuts a la ciutat han crescut un 14,3%, els nascuts a la Catalunya metropolitana residents a Terrassa han incrementat el seu pes un 38,9%.

Enllaç extern al gràfic

Desacceleració dels fluxos estatals (no catalans)

La tendència és inversa entre els residents nascuts fora de Catalunya però dins l'Estat espanyol, que han passat de significar el 24,2% dels empadronats a Terrassa l'any 2006 al 13,8% l'any 2025. En aquests 20 anys han disminuït, en el conjunt de la ciutat, un -33,9%. D'entre aquests, destaca enormement la pèrdua de rellevància dels nascuts a Andalusia: si l'any 2006 representaven un 15,8% dels ciutadans terrassencs, l'any 2025 han passat a significar el 8,2%, essent l'àmbit analitzat que ha experimentat la davallada més rellevant com a lloc d'origen dels terrassencs i les terrassenques (han disminuït un -39,5% el seu pes).

Impuls exterior: el motor del creixement recent

Amb tot, el col·lectiu de residents que ha experimentat una progressió més gran és el dels nascuts a l'estranger, que han passat de representar un 12,5% dels empadronats terrassencs l'any 2006 a un 21,7% dues dècades després, duplicant el seu pes en el conjunt de la ciutadania en 20 anys (dels 25.096 terrassencs i terrassenques que l'any 2006 havien nascut fora de l'Estat espanyol als 50.521 l'any 2025; un increment del 101,3%).

Notem que, en la cara inversa d'aquesta moneda, hi ha l'evolució seguida pels residents nascuts a l'Estat —incloent-hi Terrassa com a municipi de naixement—, que han passat de representar el 87,5% al 78,4% en aquests 20 anys. De manera que podem dir que, dels 31.920 terrassencs i terrassenques en què s'ha incrementat la població entre 2006 i 2025, 2 de cada 10 han nascut a l'Estat espanyol (6.495, el 20,3%), mentre que 8 de cada 10 són nascuts a l'estranger (25.425, el 79,7%).

De l'Àfrica a Amèrica: gir en la composició

D'entre els nascuts a l'estranger, a banda d'incrementar significativament la seva participació en el conjunt de la ciutadania en aquestes dues darreres dècades, també resulten significatius els canvis en la composició segons l'àmbit de naixement. Així, mentre que l'any 2006, dels 25.096 terrassencs nascuts fora de l'Estat, un 44,3% havien nascut al continent africà i un 40% a l'americà, l'any 2025, entre els 50.521 residents nascuts a l'estranger, la meitat (el 50,4%) han nascut al continent americà (el 39,3% a Amèrica del Sud i el 10% a Amèrica Central i el Carib), mentre que un terç han nascut a l'Àfrica (el 34,3%).

Entre els residents nascuts a l'Àfrica, destaca per damunt de tot la polarització extrema del Marroc com a país de naixement: el 2025 no només representa el 30% dels residents nascuts a l'estranger, sinó que és el país on han nascut un 87,3% dels residents a Terrassa d'aquest mateix any nascuts al continent africà.

Enllaç extern al gràfic

Aquesta polarització no es dona entre els residents nascuts al continent americà, que ocupen, després del Marroc, els principals països de naixement dels empadronats el 2025 a Terrassa: Colòmbia (un 8,2% dels nascuts a l'estranger), Veneçuela (el 7,0%), l'Equador (el 6,9%), l'Argentina (el 4,4%), la República Dominicana i el Perú (amb el 3,8% cadascun), el Paraguai (el 3,5%) o Hondures (el 3,5%). Fins a vuit països de naixement situats al continent americà abans de trobar un nou origen africà (el Senegal, on han nascut un 2,8% dels terrassencs nascuts a l'estranger), el primer asiàtic (la Xina, on són nascuts un 2,3% dels residents nascuts fora de l'Estat) o el primer europeu (Romania, amb un 1,9% dels terrassencs nascuts a l'estranger).

D'entre aquests països de naixement sud o centreamericans que copen les primeres posicions, destaca l'evolució seguida per aquells orígens que sobresortien a l'inici del període —l'Equador i l'Argentina (amb un 30,2% i un 14,6%, respectivament, dels residents terrassencs l'any 2006 nascuts al sud i a l'Amèrica Central)—, aquest darrer just per davant de Colòmbia, que en 20 anys han cedit protagonisme a d'altres països americans. Per exemple, els terrassencs i les terrassenques nascudes a Colòmbia s'han incrementat en 2.940 en aquest període (un 243%); els i les nascudes a Veneçuela ho han fet en 3.184 (un 869,9%), mentre que els nascuts a l'Equador i a l'Argentina han crescut entre 500 i 800 efectius, respectivament, amb increments relatius lluny dels anteriors (del 18,5% en el primer cas i del 56,6% en el cas de l'Argentina).