Nota de població 16 (abril, 2026). Terrassa suma 2.739 habitants més el 2026 i manté una dinàmica demogràfica intensa

Població (01/01/2026): 236.101 habitants

A 1 de gener de 2026, la població de Terrassa se situa en 236.101 habitants, 2.739 més que un any abans, fet que representa un creixement anual de l'1,17%. Tot i quedar per sota dels increments registrats el 2025 i el 2024, del 2,0% i de l'1,46% respectivament, la variació d'aquest darrer any continua sent elevada en perspectiva històrica recent.

Enllaç extern al gràfic

De fet, es tracta del quart increment anual més important des de 2009, any a partir del qual s'inicia una etapa de creixements molt més moderats, generalment per sota de l'1%, amb dos anys de descens de població i un 2016 de creixement pràcticament nul. En aquest context, l'augment registrat a 1 de gener de 2026 gairebé duplica la mitjana anual del període 2010-2025 i confirma que la ciutat continua immersa en una fase de creixement demogràfic notable, tot i la moderació respecte dels dos anys anteriors.

Una població més envellida i amb un lleu predomini femení

La comparació entre les piràmides de població de 2006 i 2026 mostra una estructura avui més envellida i amb un lleu predomini femení. Dels 236.101 habitants actuals, el 50,9% són dones i el 49,1% homes. Al mateix temps, l'edat mitjana de la població ha augmentat de manera sostinguda i ha passat dels 39,0 als 42,8 anys, és a dir, 3,8 anys més en vint anys.

Enllaç extern al gràfic

Més enllà del creixement recent de la població, Terrassa continua mostrant, per tant, una tendència de fons cap a una població més envellida. Aquest envelliment progressiu ajuda també a entendre la debilitat creixent del balanç entre naixements i defuncions observada en els darrers anys

Els components del creixement: menys aportació natural i més pes de la migració

Per entendre com s'arriba a la xifra de població a 1 de gener de 2026, cal tenir en compte els moviments registrats al llarg de 2025. Des d'aquest punt de vista, l'evolució recent de la població es pot explicar a partir de dos grans factors: d'una banda, la diferència entre naixements i defuncions i, de l'altra, el balanç entre arribades i sortides de població.

Durant l'any 2025 es van registrar 1.633 naixements i 1.746 defuncions, amb un saldo natural de -113 persones. Es tracta del sisè any consecutiu amb un balanç natural negatiu i confirma una tendència de fons marcada per la reducció dels naixements i per l'afebliment d'aquesta via de creixement. Terrassa, com moltes altres ciutats del seu entorn, ja no creix per aquesta component.

Enllaç extern al gràfic

En canvi, el moviment migratori continua mostrant una gran intensitat. Al llarg de 2025 es van comptabilitzar 12.838 altes per immigració i 7.804 baixes per emigració, cosa que deixa un saldo migratori positiu de 5.034 persones. Tot i quedar per sota del màxim assolit el 2024, es tracta encara d'un saldo molt elevat en perspectiva històrica recent i confirma que la migració és avui el principal factor que explica el dinamisme demogràfic de la ciutat. Dit d'una altra manera, per cada persona que va marxar de Terrassa el 2025, n'hi van arribar 1,65.

Enllaç extern al gràfic

Fluxos migratoris: el pes determinant de la proximitat territorial

La intensitat del moviment migratori no només s'explica pel volum d'arribades i sortides, sinó també per la seva geografia. Les altes per immigració registrades el 2025 mostren un predomini clar dels fluxos de proximitat: el 65,7% de les persones que arriben a Terrassa procedeixen de dins de l'Estat espanyol, mentre que el 34,3% ho fan des de l'estranger. Dins dels fluxos d'origen estatal, Catalunya té un paper clarament principal i, dins de Catalunya, destaca especialment l'àmbit metropolità (un 48,3% del total d'altes de 2025). En aquest espai més proper, el Vallès Occidental i el Barcelonès sobresurten com a principals àrees d'origen.

Enllaç extern al gràfic

Les arribades procedents de l'estranger, tot i ser menys nombroses, també tenen un pes rellevant. Més de la meitat corresponen a persones procedents de països de l'Amèrica Llatina (un 18,9% del total de les arribades), amb una presència destacada de Colòmbia i Veneçuela. Tot i així, el principal país emissor individual és el Marroc, origen del 6,4% del total d'arribades a la ciutat.

Pel que fa a les sortides, el patró és semblant, tot i que una mica més dispers. El 92,3% de les baixes per emigració tenen com a destinació algun punt de l'Estat espanyol i el 79,1% es mantenen dins de Catalunya. També aquí dominen els fluxos de proximitat, amb un pes molt destacat de l'àmbit metropolità (el 63,2%) i, dins d'aquest, del Vallès Occidental (el 53% del total de les sortides) i del Barcelonès (el 26,9%). Les sortides cap a l'estranger tenen un pes clarament menor, només el 7,7% del total, i es dirigeixen sobretot a països de l'Amèrica Llatina i d'Europa.

Enllaç extern al gràfic

La projecció territorial de la component migratòria

La migració també presenta una traducció territorial molt definida dins la ciutat. En termes absoluts, tant les arribades com les sortides es concentren sobretot als grans barris residencials. El 2025, Ca n'Aurell, el Centre, Ca n'Anglada, Sant Pere Nord i Can Palet encapçalen tant les altes per immigració com les baixes per emigració, de manera que el gruix dels moviments es localitza, lògicament, als espais amb més població.

Enllaç extern al gràfic

Ara bé, quan es té en compte la dimensió demogràfica de cada barri, emergeix una geografia més matisada. En les arribades destaquen especialment Cementiri Vell, Ègara, Plaça Catalunya - Escola Industrial i Ca n'Anglada, que apareixen com alguns dels barris amb més capacitat d'atracció relativa de nova població. En canvi, pel que fa a les sortides, sobresurten barris com Cementiri Vell, Torre-sana, Segle XX, Xúquer i La Cogullada, on la mobilitat de sortida té una incidència comparativament més alta.

Enllaç extern al gràfic

El balanç entre entrades i sortides reforça aquesta lectura. En valors absoluts, els guanys nets de població per migració es concentren principalment a Ca n'Aurell, Ca n'Anglada, el Centre, Can Palet i Sant Pere Nord. Però en termes relatius tornen a sobresortir Ègara, Plaça Catalunya - Escola Industrial, Cementiri Vell i Ca n'Anglada, on el saldo migratori té una incidència més intensa sobre la població del barri. En conjunt, la dinàmica migratòria no impacta de manera homogènia sobre el territori, sinó que dibuixa una geografia interna del creixement i de la mobilitat residencial clarament diferenciada.

La distribució  territorial de la població

La població de Terrassa continua mostrant una distribució territorial clarament concentrada en els grans espais residencials de la ciutat. A 1 de gener de 2026, els districtes amb més població són el Districte 5, amb 48.933 habitants i el 20,7% del total, el Districte 6, amb 43.982 habitants (18,6%), i el Districte 4, amb 43.320 habitants (18,4%). Per barris, els principals nuclis de població són Ca n'Aurell, amb 20.378 habitants, el Centre, amb 20.074, Sant Pere Nord, amb 16.522, Ca n'Anglada, amb 15.402, i Les Arenes - la Grípia - Can Montllor, amb 14.992. Aquests cinc barris concentren, conjuntament, el 37,0% de la població de la ciutat.

Enllaç extern al gràfic

El creixement tampoc no es distribueix de manera homogènia. En valors absoluts, els increments més importants del darrer any es registren a Ca n'Aurell (+462 habitants), Ca n'Anglada (+383), Sant Pere Nord (+215), Sant Pere (+188) i Can Roca (+173), als quals cal afegir també Can Palet (+156) i el Centre (+138). A escala de districtes, els majors guanys de població corresponen al Districte 4 (+596 habitants), al Districte 5 (+534) i al Districte 6 (+500), si bé en termes relatius és el Districte 2 el que presenta un creixement més intens (+1,68%).

Enllaç extern al gràfic

Si la lectura es fa en termes percentuals, emergeix una geografia una mica diferent. Entre els barris de més entitat demogràfica destaquen Can Roca (+4,51%), Ca n'Anglada (+2,55%), Vallparadís (+2,43%) i, amb un 2,32%, tant Ca n'Aurell com Ègara. En canvi, els creixements més baixos, i fins i tot lleugerament negatius en algun cas, es registren al Pla del Bon Aire (-1,62%), la Cogullada (-0,30%), Torre-sana (+0,17%), Can Jofresa (+0,25%) i Can Tusell (+0,32%).

En conjunt, la fotografia demogràfica de Terrassa a 1 de gener de 2026 combina tres grans tendències: la continuïtat del creixement de població, l'envelliment progressiu de l'estructura per edats i el paper central de la migració com a principal motor de la dinàmica recent. Tot plegat es projecta de manera desigual sobre el territori, tant pel que fa a la distribució de la població com a la intensitat amb què creixen els diferents barris de la ciutat.