Servei d'Estudis i Observatori de la Ciutat
- Telèfon:
- 937 397 000
- Adreça electrònica:
- [email protected]
- Correu postal:
- Rv. de Montserrat, 14 - (08221 Terrassa)
Notes de població 10. Moviments d'altes i baixes - 1/1/2022 a 17/10/2023
Durant l'any 2022 i el que portem d'aquest 2023 han arribat a la ciutat 20.659 nous residents procedents d'altres àmbits territorials. Per contra, han estat 12.452 les terrassenques i els terrassencs que han canviat de residència: el balanç és, per tant, d'1,7 arribades per cada sortida.
Mentre que les sortides de residents han mantingut un comportament relativament estable en els darrers anys, els fluxos de nous residents si que es veuen sotmesos a circumstàncies conjunturals, en aquest cas econòmiques i sanitàries. Així, a partir de 2022 es recupera la tendència que ja s'apuntava abans de l'esclat de la pandèmia, i el flux d'arribades de nous terrassencs i terrassenques es situa a un nivell equiparable a l'existent a finals de la primera dècades d'aquest segle, que recordem constitueix una de les grans onades de creixement demogràfic experimentat per la ciutat.
Estructura de població de la ciutat i dels nouvinguts
El perfil dels nouvinguts és bàsicament gent jove, el 68,1% són menors de 49 anys, i gairebé amb la mateixa proporció entre dones i homes. Aquest fet equilibra l'estructura demogràfica rejovenint-la i per tant, minimitza l'envelliment de la població terrassenca.
L'edat mitjana dels arribats a la ciutat en aquest període és de 34,1 anys, 7,6 anys més joves que l'edat mitjana dels residents a la ciutat l'any 2021 (41,7 anys).
D'on venen i on van?
1 de cada 3 nous residents vinguts a la ciutat entre 2022 i el que portem de 2023 provenen de fora de l'Estat (el 34,7%), mentre que l'altre gran àmbit de procedència és l'àmbit metropolità: en total un 45,2% provenen d'aquest, exercint-hi un pes destacat la pròpia comarca del Vallès Occidental (un 21,7% dels nous arribats). Pel que fa a les sortides, aquestes es mostren força més equilibrades, i pràcticament 3 de cada 4 tenen com a destinació Catalunya.
On localitzen la seva residència a la ciutat els nouvinguts?
Un 8,4% (1.831) dels arribats a la ciutat durant aquest període van fixar la seva residència al barri de Ca n'Aurell, al qual segueixen com a barris predominants d'acollida el de Ca n'Anglada (el 8,3%, 1.717), el barri del Centre (el 7,9%, 1.623), Sant Pere Nord (1.370 nous residents, el 6,6% del total), o el barri de Can Palet (el també el 6,9%, 1.359) i Sant Pere (amb un 5,7% dels nous arribats a Terrassa).
Aquest patró de distribució territorial s'altera lleugerament en considerar la nacionalitat dels nouvinguts. Entre els nous residents de nacionalitat estrangera el Districte 6 s'erigeix com l'àmbit preferent d'arribada (un 18,2% dels nous residents de nacionalitat estrangera s'hi instal·len), seguit dels Districtes 2 (un 16,6%), 5 (un 16,5%9) i 4 (el 16,4%). Mentre que entre aquells de nacionalitat espanyola aquells àmbits amb més poder d'atracció són els Districtes 4 (19,8%), 5 (el 19,7%) i 1 (un 19,1% dels nous residents amb nacionalitat espanyola hi fixen la seva residència).
Al Districte 2 és on es constata una major concentració de nous residents de nacionalitat estrangera (un 68,5% dels arribats ho són), seguit del Districte 3 i 6 (el 58,3% i el 55,6% respectivament). A l'altre extrem, al Districte 7 la majoria dels nous residents ostenten la nacionalitat espanyola (el 62%), seguit dels Districtes 1 (el 52,2%), 4 (el 51,5%) i 5 (un 51,1%).
Pel que fa a la població en edat escolar (menors de 16 anys), els Districtes 5, 6 i 4 són els que acullen una major volum dels nou vinguts en aquesta franja d'edat (un 18%, 17,7% i 17% respectivament). Per barris, Ca n'Anglada s'erigeix com el principal receptor (un 10% dels nous residents en edat escolar s'hi instal·len, 295), seguit de Ca n'Aurell (el 8,6%, 254), Can Palet (el 7%, 205); Sant Pere Nord (un 6,9%, 204), el Centre (6,5%, 190), i Sant Pere (5,8%, 170).
Renda i pes de la població estrangera com a factors claus en la seva localització
La localització d'aquests nouvinguts de nacionalitat estrangera presenta una correlació significativa tant amb el pes que la població estrangera té en l'àmbit d'acollida, com amb el nivell de renda de la població resident en aquest. El Districte 2, amb una renda per persona que es troba un -25,8% per dessota de la renda mitjana a la ciutat (9.821€ per 13.243€ l'any 2020), i 28,9 estrangers per cada 100 residents l'any 2021 (14,2 en el conjunt de la ciutat), ha rebut un 16,6% de la immigració de nacionalitat estrangera del període (el Districte 6 ha acollit el 18,2%), però de cada 100 novinguts 68 han estat estrangers (55,6 en el cas del Districte 6 i 53,2 per al conjunt de la ciutat).
De les 12 seccions censals on la immigració estrangera hi té més pes (els estrangers representen més del 70% de la immigració rebuda), 6 pertanyen al Districte 2, en les quals els residents estrangers l'any 2021 representaven un 40,9% de la seva població total i el seu nivell de renda es trobava l'any 2020 entre un -47,6% i un -25,2% per dessota de la renda mitjana existent a la ciutat.
Notes de població (versió .pdf):