Sequera

L'aigua que ens arriba a Terrassa i els municipis veïns, com Matadepera, Ullastrell i Viladecavalls, prové principalment del sistema Ter-Llobregat, que engloba diferents embassaments, com el de Sau, Susqueda, la Llosa del Cavall o la Baells. Amb tot, l'aigua que arriba a la ciutat prové en un 80% del riu Llobregat; un 12% dels pous i la xarxa de mines de Terrassa i la resta es compra a l'Ens d'Abastament d'Aigua Ter-Llobregat (ATL). L'estat del conjunt de les seves reserves és l'indicador que utilitza l'Agència Catalana de l'Aigua (ACA) per fer el seguiment i estat de la sequera.

Terrassa compta amb un Pla d'emergència en situacions de sequera que planifica i concreta les mesures a emprendre quan s'activa cadascuna de les fases d'alerta per sequera. El Pla avalua l'estat de les reserves i fonts pròpies d'abastament; fa un seguiment del control de l'aigua de les fonts de subministrament, com també estableix mecanismes de control i vigilància i la posada en marxa campanyes de conscienciació social i d'estalvi d'aigua, entre altres mesures.

Abans d'aquest pla, Terrassa disposava d'un pla de contingència que es va elaborar per una situació excepcional, com va ser la gran sequera de 2008, en què no va ploure durant 16 mesos, i que ja contenia mesures importants i que són la base del pla actual.

Més informació:

Mesures en situació d'excepcionalitat

DECRET LLEI 1/2023, de 28 de febrer, pel qual s'estableixen mesures extraordinàries i urgents per fer fronta la situació de sequera excepcional en l'àmbit del districte de conca fluvial de Catalunya.

L'ACA ha declarat l'estat d'excepcionalitat davant la reducció lenta i progressiva de les reserves dels embassaments, que ja estan per sota del 25%.

Algunes de les restriccions actuals són:

Resta prohibit l'ús d'aigua per al reg de jardins i zones verdes, tant de caràcter públic com privat, excepte per a la realització de regs de supervivència d'arbres o de plantes. Aquest reg de supervivència ha de realitzar-se amb la mínima quantitat d'aigua indispensable, de 20 h a 8 h, i només mitjançant reg gota a gota o regadora..
El reg de gespa queda prohibit en tots els casos, excepte en superfícies destinades a la pràctica federada de l'esport, on el reg es pot mantenir en les quantitats mínimes.
Es prohibeix omplir les fonts ornamentals, els llacs artificials i altres elements d'ús estètic de l'aigua.
Es prohibeix la neteja amb aigua potable de carrers, claveguerams, paviments, façanes i similars.
L'ús a les piscines queda limitat als casos següents:
- El reompliment parcial de piscines que disposin d'un sistema de recirculació, en les quantitats indispensables per garantir la qualitat sanitària.
- En centres educatius, l'ompliment complet o parcial de piscines desmuntables de capacitat inferior a 500 litres destinades al bany d'infants.
Es prohibeix la utilització d'aigua per a l'eliminació de pols i matèria en suspensió a l'aire, exceptuant en situacions d'alerta per contaminació atmosfèrica per PM10.
La neteja de qualsevol tipus de vehicle queda limitada als casos següents:
- Neteja en establiments comercials dedicats a aquesta activitat que compten amb sistemes de recirculació de l'aigua.
- L'ús d'aigua en granges procedent de la xarxa d'abastament d'aigua potable queda limitat a les quantitats necessàries per a l'abeurament i neteja dels animals, així com per a la neteja del recinte.
Requerir als grans consumidors (amb un consum superior a 6000 m³/any) que elaborin un "Pla d'ús eficient de l'aigua" per a prendre mesures per a reduir el consum.

A Catalunya les pluges tenen un caràcter irregular fruit del clima mediterrani agreujat pel canvi climàtic, que provoca que siguem vulnerables a patir episodis de sequera. Per aquest motiu és imprescindible fer un ús responsable de l'aigua i amb criteris de sostenibilitat, aplicant mesures d'eficiència i estalvi. La pluja no la controles, l'aixeta sí.

5 estats de sequera

L'ACA defineix cinc escenaris o estats de sequera, representats per cinc colors i per a cadascun d'ells determina mesures graduals per reduir el consum d'aigua: