Catalunya viu l'episodi més greu de sequera dels darrers anys. Tot i els episodis puntuals de pluja, els embassaments estan per sota del 25% i entre totes i tots hem de contribuir a fer un consum d'aigua solidari i corresponsable, per generar un estalvi col·lectiu que equilibri les reserves actuals a Catalunya. Hem de complir amb les petites accions diàries per no malbaratar aigua i a complir amb les restriccions i prohibicions que ens marca la Generalitat.

Hem passat de l'estat d'emergència 1 al d'excepcionalitat, però es mantenen les restriccions. Cal apel·lar el civisme i la responsabilitat i l'Ajuntament de Terrassa i l'empresa municipal TAIGUA ho fa mantenint la campanya informativa que porta el lema «L'aigua s'acaba, tanca l'aixeta». La voluntat és fomentar l'estalvi d'aigua a les cases, comerços i empreses, i també als edificis i equipaments municipals i als parcs i jardins públics.

L'aigua que ens arriba a Terrassa i els municipis veïns, com Matadepera, Ullastrell i Viladecavalls, prové principalment del sistema Ter-Llobregat, que engloba diferents embassaments, com el de Sau, Susqueda, la Llosa del Cavall o la Baells. Amb tot, l'aigua que arriba a la ciutat prové en un 80% del riu Llobregat; un 12% dels pous i la xarxa de mines de Terrassa i la resta es compra a l'Ens d'Abastament d'Aigua Ter-Llobregat (ATL). L'estat del conjunt de les seves reserves és l'indicador que utilitza l'Agència Catalana de l'Aigua (ACA) per fer el seguiment i estat de la sequera.

Terrassa compta amb un Pla d'emergència en situacions de sequera que planifica i concreta les mesures a emprendre quan s'activa cadascuna de les fases d'alerta per sequera. El Pla avalua l'estat de les reserves i fonts pròpies d'abastament; fa un seguiment del control de l'aigua de les fonts de subministrament, com també estableix mecanismes de control i vigilància i la posada en marxa campanyes de conscienciació social i d'estalvi d'aigua, entre altres mesures.Abans d'aquest pla, Terrassa disposava d'un pla de contingència que es va elaborar per una situació excepcional, com va ser la gran sequera de 2008, en què no va ploure durant 16 mesos, i que ja contenia mesures importants i que són la base del pla actual.

Més informació: 

Mesures en situació d'emergència

Algunes de les restriccions actuals són:

Piscines

  • No es permet en cap cas l'ompliment de piscines privades d'ús individual o unifamiliar.
  • No es poden omplir ni reomplir aquelles piscines sense sistemes de recirculació d'aigua. Les que sí tinguin sistema de recirculació ho han de fer en les quantitats mínimes indispensables per garantir la qualitat sanitària de l'aigua. 
  • Es permet el reompliment parcial o primerompliment (si són de nova construcció o han sofert obres de rehabilitació o modificació del vas)de piscines d'ús públic (article 2.2 del Reial Decret 742/2013) i també les piscines d'ús privat tipus 3A (article 2.3.a del Reial Decret 742/2013), que disposin d'un sistema de recirculació de l'aigua, en les quantitats indispensables per garantir la qualitat sanitària de l'aigua. Això inclou piscines municipals o altres d'accés públic com les dels establiments turístics, centres esportius, centres lúdics o similars, les d'instal·lacions juvenils inscrites al Registre d'Instal·lacions Juvenils de la Direcció General de Joventut, col·legis majors o similars, i també les piscines d'ús privat de les comunitats de propietaris, agroturisme o similars. També inclou piscines d'ús terapèutic ubicades en hospitals i centres d'educació especial.
  • Es permet l'ompliment i el reompliment de les piscines d'ús privat de tipus 3B, definides a l'article 2.3.b del Reial decret 742/2013, de 27 de setembre, que estiguin destinades al bany de persones que disposen d'una avaluació del grau de discapacitat en què consta que pateixen alteracions de la conducta.
  • En centres educatius, és permès l'ompliment complet o parcial de piscines desmuntables de capacitat inferior a 500 litres per al bany d'infants.
  • Aquestes limitacions no s'apliquen a les piscines d'aigua de mar que s'omplin i es buidin sense connexió a les xarxes d'abastament i de sanejament públiques.

Reg de jardins i zones verdes

  • Per regs de supervivència d'arbres o de plantes. Aquest reg de supervivència s'ha de fer amb la mínima quantitat d'aigua indispensable, de 20 h a 8 h, i només mitjançant reg gota a gota o regadora.
  • El reg de gespa queda prohibit en tots els casos, excepte en superfícies destinades a la pràctica federada de l'esport, on el reg es pot mantenir en les quantitats mínimes necessàries per permetre-la, sense superar la dotació màxima de 450 m3 /ha/mes i acomplint la resta de limitacions que digui l'ens local.
  • La prohibició del reg en excepcionalitat no s'aplica al reg amb aigües de pluja recollides en teulades ni al reg amb aigües regenerades procedents de depuradora.

Neteja

  • Es prohibeix la neteja amb aigua potable de carrers, clavegueram, paviments, façanes i similars, ja siguin públics o particulars excepte si la neteja és resultat d'un accident o d'un incendi, o bé existeix un risc sanitari o un risc a la seguretat viària. En aquestes circumstàncies, la neteja es farà amb el mínim d'aigua indispensable.
  • Sí que es permet la neteja d'aparadors i finestres amb galleda i esponja.

Neteja de vehicles

L'ús de l'aigua queda limitat a:

  • Neteja en establiments comercials dedicats a aquesta activitat que compten amb sistemes de recirculació de l'aigua. Fora d'aquests establiments només es permet la neteja de vidres, miralls, retrovisors, llums i plaques de matrícula amb esponja i galleda.
  • Es permet la neteja de vehicles fora d'establiments comercials per a mantenir la seguretat i salut de les persones i dels animals. S'inclouen els vehicles de transport de menjar, transport d'animals (vius o morts), ambulàncies, vehicles mèdics i transport de medicaments i de residus. Es farà sempre amb la mínima utilització d'aigua possible

Fonts i similars

  • Resta prohibit l'ompliment total o parcial de fonts ornamentals, llacs artificials i altres elements d'ús estètic de l'aigua, excepte llacs artificials que facin de suport vital de vida aquàtica, on es permet el mínim ús de l'aigua imprescindible pel seu manteniment. 

Granges d'animals

  • L'ús d'aigua en granges procedent de la xarxa d'abastament d'aigua potable queda limitat a les quantitats necessàries per a l'abeurament i neteja dels animals, així com per a la neteja del recinte.

Pujar

5 estats de sequera

L'ACA defineix cinc escenaris o estats de sequera, representats per cinc colors i per a cadascun d'ells determina mesures graduals per reduir el consum d'aigua:

Estat o escenari de normalitat.Estat o escenari de prealerta.Estat o escenari d'alerta.Estat o escenari d'excepcionalitatEstat o escenari d'emergència.

Campanya en estat d'excepcionalitat

L'Ajuntament de Terrassa i l'empresa municipal TAIGUA es van adherir a la campanya "La pluja no la controles, l'aixeta sí", impulsada per la Generalitat, per fomentar l'estalvi d'aigua a les cases, comerços i empreses, i també als edificis i equipaments municipals i als parcs i jardins públics. 

Aquesta campanya es va dur a terme del'1 de març fins el 25 de novembre de 2023.

Per ampliar i reforçar la difusió d'aquests missatges, l'Ajuntament i TAIGUA va iniciar una campanya informativa, repartint cartells informatius als habitatges, comerços, equipaments... i també díptics específics, adreçats a les urbanitzacions. A méses van s'instal·lar estands informatius ,  a diferents punts de la ciutat on informadores ambientals van explicar la situació d'escassetat d'aigua i repartiran díptics amb consells i suggeriments d'estalvi.  

Campanya informativa:

Materials per descarregar

Cartell A3Flyer amb consells d'estalvi

Pujar