Història

La Terrassa del segle XVI i principi del segle XVII era pròspera, amb una intensa activitat dels gremis i confraries. La paralització industrial, l'endeutament municipal, la pesta i les guerres del segle XVII van provocar un debilitament de la vila.

L'any 1700 Carles II de Castella mor sense descendència. El va succeir Felip d'Anjou però, com que no tenia massa suport, es va iniciar la Guerra de Successió de la corona espanyola entre partidaris de Felip de Borbó i de l'arxiduc Carles d'Àustria. Aquest conflicte internacional va involucrar les principals potències de l'època.

A Catalunya la guerra va arribar el 1704. Malgrat la signatura del Tractat d'Utrech, els catalans van seguir lluitant per poder mantenir les seves constitucions i llibertats. El juliol de 1713 la Junta de Braços va decidir resistir fins a les últimes conseqüències.

La nit del 3 al 4 de setembre de 1713, Terrassa va ser ocupada, saquejada i devastada per un destacament borbònic comandat pel general Feliciano de Bracamonte.

Les tropes van incendiar més de cent cases i van morir una vintena de persones. Un centenar de vilatans es van refugiar al convent de Sant Francesc.

L'exèrcit filipista va abandonar la ciutat el 6 de setembre al matí. Aquests fets són coneguts gràcies a la narració que va fer el pare Miquel Garriga, guardià del convent de Sant Francesc.

Després d'un llarg i extenuant setge, l'11 de setembre de 1714 Barcelona va caure a mans de l'exèrcit borbònic comandat pel duc de Berwick.

Quaderns del Museu núm. 4. El convent de Sant Francesc

Dossier didàctic núm. 4. El convent de Sant Francesc