El tercer dissabte d'octubre es reclama la despatologització trans, que reivindica que les identitats trans no són una patologia sinó una possibiltat més de viure el gènere en aquest món. La lluita de les persones trans per aconseguir el dret a la identitat o l'expressió de gènere ha portat a la celebració d'aquesta jornada reivindicativa

L'any 1990 l'Organització Mundial de la Salut (OMS) va treure del catàleg de malalties les persones homosexuals. Lesbianes i gais quedaven fora de la catalogació de persones "desviades" o "malaltes". Era el final dels arguments biologistes en els quals es fonamentava la discriminació. La transsexualitat, però, no va trobar el mateix reconeixement en aquell moment, i segueix fins aleshores considerada una malaltia. Tot i això des del 2018 l'OMS ha canviat la transsexualitat d'epígraf i passa a formar part del capítol dedicat a "trastorns de la personalitat i el comportament" –en el capítol "trastorns de la identitat de gènere"–a engrossir la llista de "condicions relatives a la salut sexual" i es passa a dir "incongruència de gènere".

L'any 2016, a Catalunya es va aprovar un nou model de salut que no considera la transsexualitat una patologia. D'altra banda, s'expedeix el carnet de salut amb el nom sentit, i s'està treballant perquè altres carnets també l'incloguin.

Enguany, l'Estat Espanyol ha aprovat la Llei 4/2023 per a la igualtat real i efectiva de les persones trans i per a la garantia dels drets de les persones LGTBI, un pas fonamental per reconèixer la identitat de gènere de les persones trans. La Llei 4/2023 té una relació directa amb la despatologització trans, ja que promou la igualtat i els drets de les persones trans i elimina les pràctiques que consideraven la seva identitat de gènere com una patologia. Aquesta llei representa un pas important cap al reconeixement dels drets de les persones trans i les persones LGTBIQ+.