La Torre del Palau és cilíndrica, té quatre plantes i un terrat amb merlets. Inicialment media 24,5 metres, tot i que després de patir diverses reformes al llarg dels segles, actualment fa 26,70 metres d'alçada.

No té fonaments originals, s'aguanta pel propi pes de l'edifici, sobre uns murs amples. Als anys 90 del s. XX s'hi va fer una actuació de micropilotatge per assegurar-ne la sustentació.

L'accés de la torre actual (s.XII) es feia per una porta amb arc adovellat de mig punt situada a 7m. del terra exterior i per la que s'accedia amb cordes o escales de fusta. La seva funció era bàsicament defensiva o de "castell termenat" (espai geogràfic-administratiu en el qual es podia construir un castell).

Els elements constructius de l'edificació del s. XII s'adscriuen a la tipologia del moment: parament i arc d'estil romànic a la porta d'accés. Entre els segles XII i XIII es van afegir estances annexes, iniciant-se així la construcció del Castell Palau, una fortalesa senzilla que hostatjava el comte i des d'on s'organitzava el territori. La façana donava a l'actual plaça Vella. Es desconeix la seva distribució però tenia claustre, escrivania, habitatges i una gran horta. Sols es conserva una petita resta de l'estructura del claustre a l'interior del Frankfurt de la Plaça Vella i es pot veure una reconstrucció dels arcs del claustre al Castell Cartoixa de Vallparadís. La torre de guaita passa a ser una torre de l'homenatge del castell. A l'edat mitjana la vila del Castell Palau de Terrassa estava envoltada per un fossat, un mur de tàpia i unes torres.

L'etapa moderna és pròspera i això es reflecteix al Castell Palau, amb la construcció d'un claustre interior, una gran escalinata i una sala d'estil gòtic. La torre s'embelleix i les finestres es decoren amb arcs rebaixats d'estil gòtic.

A finals de segle XIX, la part superior la torre (símbol de la ciutat) es va modificar afegint-hi els merlets actuals. El seu disseny es va atribuir a Lluís Muncunill però, actualment es posa en dubte ja que no hi ha constància documental.

L'edifici es va adequar per permetre la visita al públic. Després d'un període de tancament, la darrera restauració, febrer del 2010, va permetre la consolidació de: paviments, voltes, arrebossats antics, porta d'accés, escala de cargol, una nova il·luminació i elements d'interpertació.

Planta baixa:

Se'n desconeix la funció inicial, tot i que possiblement era un rebost.

El sostre era de fusta i estava a un nivell més baix, per sota la porta romànica. La volta actual que cobreix l'estança és del segle XVIII o XIX. Originàriament, els diferents pisos de fusta estaven comunicats per obertures quadrades al terra als que s'accedia per escales de fusta o cordes. En situacions de perill (saqueigs, guerres, …) es tancaven a dins i ningú hi podia entrar.

La volta i els murs estaven arrebossats. A les parets es conserven grafits amb motius fàl·lics, lletres, … i el dibuix d'un cavaller a cavall. Segurament aquestes representacions pertanyen al període en que la Torre funcionava com a presó de la vila.

De finals del XVIII fins a la Guerra Civil va allotjar el despatx del notari i l'arxiu municipal. Als murs trobem els forats on anaven encaixades les lleixes de les prestatgeries.

Primer pis:

S'ha recuperat la gran porta original d'accés amb arc adovellat de mig punt. Trobem les marques dels batents de fusta del segle XII. Es mantenen les reixes de la porta, segurament instal·lades quan la torre funcionava com a presó.

La volta era de fusta però al s. XIX se'n construeix una amb maons plans, que té l'arrebossat picat per mostrar el procés de construcció.

Al segle XVI s'obre el mur de ponent i s'hi instal·la una escala de cargol que afectarà l'estabilitat de la torre. L'escala és ferma i molt ben pensada, amb una sòlida barana incorporada. És el sistema actual de comunicació interna de la torre.

 

 

Segon pis:

Al s. XVI era una sala noble. Es va obrir una finestra, d'estil gòtic i arc rebaixat, decorada amb caps d'àngels, d'home i de dona. Es va construir una festejador, element típic de les masies catalanes.

Posteriorment la sala es va utilitzar com a despatx, es van repicar els angles de les parets i es van obrir encaixos per encabir les lleixes i un armari.

La volta del segle XVIII era coberta de rajol i estava arrebossada.

A les parets trobem grafits del s. XIX, elaborats per presos o soldats, amb imatges de vaixells, escacs, frases escrites en castellà antic amb carbó i marques cronològiques.

 

Tercer pis:

La volta és la més antiga de les conservades, però no és l'original, data del segle XIV. Conserva l'obertura per on s'accedia al terrat. Estava feta amb el sistema d'encofrat i arrebossada. L'obertura superior de la volta permet explicar com era la connexió interna. El paviment de pedra i morter amb uns forats laterals on es col·locava l'escala de fusta per poder accedir al pis de dalt.

Es conserven estructures modernes d'armaris d'obra i lleixes de maó. Les dues finestres són posteriors al segle XVIII i la porta és la del s. XVIII.

Terrat:

A finals del segle XIX es va reformar el terrat i es fa un coronament nou adaptat a la moda d'estil neo-medieval. Els antics merlets són de pedra i encara es veuen a la base del terrat. El sostre original de la torre, que devia ser de pedra, estava uns 50 cm per sota del sostre actual.

 

 

 

 

Dels forats de la paret interior, es desconeix l'ús del més grans, mentre que els petits eren nius d'ocells amb tapadora, pensats per què els habitants de la torre obtinguessin per menjar els ous dels ocells que hi niaven.