Les exposicions temporals de llarga durada es poden visitar a la Sala del Tinellet del Castell Cartoixa de Vallparadís.

Aquestes exhibicions expliquen aspectes concrets relacionats amb la història, l'art o l'arqueologia de la ciutat.

A més, permeten estudiar, documentar, restaurar i difondre peces del museu no exposades habitualment.

Actualment tenim la següent exposició:

• Galí&Viusà art,amor,exili Del 11 de febrer fins el 12 de novembre del 2023. 

El Museu de Terrassa dedica per primera vegada una exposició retrospectiva a una parella d'artistes que van compartir una vida creativa. La trajectòria del matrimoni format per Gertrudis Galí (Terrassa, 1912 – París, 1998) i Manuel Viusà (Barcelona, 1917 – París, 1998) va estar molt vinculada a Terrassa. A més a més de ser el lloc de naixement de Gertrudis, entre els anys 1940 i 1948 la parella residí a la ciutat, on jugà una paper molt destacat en l'ambient cultural i artístic.

Degut al seu activisme polític, a partir del 1948 van iniciar l'exili a França, on van entrar en contacte amb artistes com Picasso o Aristide Maillol, entre d'altres. Durant la seva carrera professional, van compaginar la passió per l'art amb el compromís polític. Es van fer càrrec de les finances i de l'aparell de propaganda del Front Nacional de Catalunya (FNC), i participaren en nombroses iniciatives en la clandestinitat, entre d'altres, l'edició de Per Catalunya, òrgan del FNC, i de la revista Ariel. El 1956 Viusà i Galí es van instal·lar a París, capital mundial de l'art, des d'on van ajudar políticament molts catalans.

Partint d'aquest marc, i arrel de la donació de nombroses obres d'ambdós artistes efectuada per la família (81 de Gertrudis Galí, entre gravats, escultures i dibuixos; 31 de Manuel Viusà corresponents a gravats i pintures) el Museu de Terrassa organitza aquesta mostra per projectar la producció artística d'aquest matrimoni compromès amb la vida social, cultural i política de la ciutat. Una parella fidel a les seves idees i la seva professió artística. Mitjançant aquesta retrospectiva també es vol visibilitzar el paper de les dones artistes, sovint silenciades per la historiografia androcèntrica. El cultiu de les arts no entén de gèneres.