Des del 1962, la riuada ha estat molt present en la memòria de la ciutat, especialment amb motiu de commemoracions, monuments o esdeveniments ciutadans. L'Ajuntament de Terrassa va celebrar amb una programació especial el 50 aniversari i, durant aquestes dècades, també s'han fet estudis històrics i exposicions sobre la riuada. Però encara queden incògnites per resoldre. Una d'elles són els infants desapareguts la nit del 25 al 26 de setembre de 1962; les xifres reals de víctimes; la gestió de l'impacte econòmic de la riuada i, les implicacions urbanístiques que varen tenir.

Va ser una catàstrofe natural que ha deixat una profunda empremta a la ciutat. Una tragèdia que va marcar un abans i un després pel desenvolupament de la ciutat i que ara recordem amb tot un seguit d'activitats centrades en el passat, present i futur de les rieres urbanes de Les Arenes i Palau.

  1. Passat. Centrat en l'homenatge institucional i ciutadà a les víctimes de la riuada del 1962.

  2. Present. Basat en els treballs de recuperació i millora de la capacitat de les rieres d'Arenes i Palau, d'acord amb el Pla director de l'Agència Catalana de l'Aigua (ACA).

  3. Futur. Desenvolupant el Pla Estratègic de Renaturalització i Adaptació al Canvi Climàtic de les rieres del Palau i de les Arenes de Terrassa (Pla estratègic de renaturalització).

Passat. Homenatge institucional

Terrassa vol aprofitar el 62 aniversari per retre homenatge a totes les víctimes. El 25 de setembre de 2024 se celebrà a les 19.30 h el Ple de la Dignitat, un acte solemne i emotiu de reparació i homenatge a les víctimes de la riuada de 1962, amb les intervencions de l'alcalde, dels representants dels grups municipals i de l'entitat Niños Desaparecidos i de la Comissió de Rieres. Prèviament, a l'atri de l'Ajuntament la ciutadania podia signar un llibre d'homenatge i de reconeixement a les víctimes.

Durant l'any 2024, es van fer tot un seguit de treballs d'investigació i restauració de la memòria històrica, per fer un cens de víctimes mortes, persones ferides, desaparegudes i no identificades. Un treball a càrrec del Centre d'Estudis Històrics de Terrassa. Del procés de recerca de testimonis, s'encarrega l'entitat Niños desaparecidos i, també, de la tasca que està realitzant l'Arxiu Comarcal. La finalitat és que tota aquesta informació es posi a disposició de les famílies afectades, per si volen iniciar processos legals amb les autoritats corresponents, ja sigui el departament de justícia de la Generalitat, el Govern espanyol o altres organismes.

Present. Treballs de recuperació i millora de les rieres

El Programa de Govern 2023-27 recull la necessitat d'impulsar la transformació de les rieres de Palau i les Arenes cap a una renaturalització d'aquests espais que trenqui el seu "efecte barrera" perquè siguin eixos de comunicació entre els barris que es troben a banda i banda. En els darrers anys, hem fet obres de millora, d'arranjament i de seguretat i millora de la capacitat hidràulica, amb la col·laboració estreta de l'Agència Catalana de l'Aigua (ACA), que és a titular d'aquestes infraestructures. També en torrents, com el del Sagrament, La Grípia o Mitger.

Perquè la ciutadania conegui la naturalesa de les rieres, el dia 21 de setembre del 2024 es celebrà una jornada monogràfica sobre «El futur de les rieres» per conèixer de la mà de persones expertes tot allò que cal tenir en compte per assolir el repte de la naturalització. 

Futur. Pla Estratègic de Renaturalització

L'Ajuntament de Terrassa treballa en el Pla Estratègic de Renaturalització i Adaptació al Canvi Climàtic de les rieres del Palau i de les Arenes de Terrassa, del qual es licitarà la seva redacció perquè es comenci a elaborar el 2025. La voluntat municipal és que el 2026 estigui a punt per ser aprovat.

La voluntat és que les conclusions de la jornada del 21 de setembre de 2024 aportin informació de valor a la redacció d'aquest pla estratègic, que servirà per renovar la visió de futur d'aquestes rieres. Un Pla que, també, definirà les actuacions necessàries per donar resposta als reptes de renaturalització urbana i fluvial i reduirà els riscos d'inundació, ja que s'incrementarà l'estructura verda i es millorarà la mobilitat sostenible i la connectivitat dels espais verds.

Paral·lelament, s'està fent el seguiment de l'execució del Pla Director de Rieres, redactat per l'ACA, per definir els treballs que cal fer per millorar els trams que estan en mal estat. I, també, es fa del conveni signat el maig de 2024 amb l'ACA per tirar endavant la redacció dels estudis previs i dels projectes constructius que s'emmarquen dins d'aquest Pla per reduir vulnerabilitats davant el risc d'inundació. El pressupost previst per a la redacció d'aquests projectes és de 480.000 euros i les mesures incloses dins l'àmbit d'aquest conveni tenen un pressupost d'uns 11 milions d'euros.

Ple de la Dignitat

El 25 de setembre a les 19:30 h. es va realitzar un Ple Extraordinari amb un únic punt en l'ordre del dia: 

Únic. Aprovació d'acords, amb motiu del 62è aniversari de la riuada de 1962 a Terrassa i el Vallès, relatius al condol, homenatge institucional i ciutadà, reconeixement, memòria i dignificació de totes les víctimes i de les seves famílies.