Primera fase (1905-1909):

La Masia Freixa no és un edifici projectat de nova planta, és resultat de l'adaptació d'una construcció industrial anterior.

La residència se superposa a l'estructura fabril que es conserva íntegra. Es mantenen les parets i la coberta a dues aigües de la fàbrica.

Els murs exteriors s'arrebossen de color blanc.

A la façana oest hi ha un gran arc parabòlic de punta a punta de paret repartint la càrrega vertical del sostre en costelles a intervals regulars, formant petits arcs parabòlics. Al davant trobem una era (pati). A l'interior, hi havia els salons i la cuina.

A la zona sud, Muncunill va projectar una galeria (porxo) amb nou arcs de formes arrodonides d'amplàries diferents i coberts amb voltes de maó, com si fossin petites cúpules. Cap volta és igual a les voltes contigües.

A la façana nord, on trobem l'entrada principal a la Masia Freixa, sobresurt un pòrtic que segueix les formes corbes de l'edifici.

Al costat est hi ha una galeria circular amb grans finestrals.

Per a l'acabat de la coberta del porxo es va utlitzar morter de ciment barrejat amb petits trossets de vidre que donen una aparença singular.

Diversos artesans locals van treballar en l'interior de l'obra:

• el serraller Pau Bros va fer els treballs de ferro que es poden veure als poms de porta.
• l'ebenista Pere Sabater va dissenyar els poms de porta i alguns mobles.
• el guixaire Jeroni Aldabó va decorar el sostre de les sales principals.
• el fuster Pere Grau va treballar les portes i finestres de vores arrodonides.

La Fàbrica Pujol i Bausis d'Esplugues de Llobregat va crear el mosaic de paviment hidràulic, la ceràmica ornamental de l'interior i l'arrimador blanc de ceràmica de l'exterior.

Segona fase (1909-1918):

Sobre la part central de l'edifici, es va afegir un doble pis. En el primer s'hi va fer una nova cuina i una habitació de jocs infantils i en el segon es van ubicar les habitacions per al personal domèstic i un dipòsit d'aigua a la torre.

L'antiga coberta (la de la fàbrica) va quedar amagada sota les voltes, convertida en unes originals golfes que conserven les encavallades de fusta. D'aquesta manera es va consolidar l'aïllament tèrmic del conjunt.

La teulada de la Masia Freixa és d'arcs de volta de maó de pla, coberta de ciment amb petits trossos de vidre, seguint el mateix sistema emprat en els porxos. El seu color fosc contrasta amb les parets blanques.

Tercera fase (1918):

A partir d'aquesta data la Masia Freixa es va reformar per seguir l'estètica moderna: es va remodelar el saló, es va fer un despatx i es van canviar els mobles.

Es va remodelar de nou el saló i el gran menjador i es va projectar un despatx enfront del vestíbul d'entrada.

L'autor del disseny d'una part del mobiliari va ser el pintor Joaquim Vancells, oncle de Rafael Benet, que va projectar el jardí noucentista. Els gustos havien canviat i al saló es va optar per uns mobles daurats d'estil Lluís XVI i al menjador per un massís mobiliari, fosc i grandiloqüent que estava presidit per una gran pintura decorativa de gust totalment noucentista, obra del mateix Vancells.

El despatx es va decorar d'una manera més discreta amb unes grans llibreries que encerclaven un paisatge de Vancells.

La resta de l'habitatge va mantenir els interiors originaris.

En aquest moment s'acaba la construcció de la torre.