Aquest apartat recull respostes a preguntes d'interès sobre aspectes relacionats amb la tramitació i la regulació d'activitats i/o instal·lacions:

Més informació

 

 

Les activitats de lloguer de trasters sota habitatges que no estiguin vinculats a la comunitat de propietaris dels propis habitatges, o a la comunitat de propietaris d'aparcaments, no s'admet a Terrassa, perquè no poden complir amb el vector ambiental i de seguretat (VAS), regulat als articles del 4 a l'11 de l'Ordenança d'usos i activitats.

Les activitats han de complir la normativa de Planejament urbanístic i l'Ordenança d'usos i activitats, que desplega les condicions tècniques de l'ús de magatzem sota habitatges.

Torna a l'inici

Es podria obtenir nova llicència per a desenvolupar l'activitat de d'habitatge d'ús turístic a Terrassa?

No, actualment no es poden obtenir més llicències de les ja existents abans de la data 9 de novembre de 2023 per exercir aquesta activitat turística.

Amb la publicació al Butlletí Oficial de la Generalitat del Decret llei 3/2023, de 7 de novembre, de mesures urgents sobre el règim urbanístic dels habitatges d'ús turístic, estableix en el seu article 1.1 l'obligació d'obtenir llicència urbanística prèvia per a la destinació dels habitatges a l'ús turístic.

Aquesta obligació és d'aplicació a tots aquells municipis amb problemes d'accés a l'habitatge, i en els municipis en risc de trencar l'equilibri de l'entorn urbà per una alta concentració d'habitatges d'ús turístic. La ciutat de Terrassa està inclosa en l'Annex de l'esmentat Decret llei, com a municipi afectat on l'habitatge d'ús turístic es troba subjecte al règim de llicència urbanística prèvia.

El Decret llei 3/23 incorpora una nova disposició addicional vint-i-setena al text refós de la Llei d'urbanisme, aprovat pel Decret legislatiu 1/2010, de 3 d'agost, que imposa als municipis com Terrassa amb problemes d'accés a l'habitatge, i en els municipis en risc de trencar l'equilibri de l'entorn urbà per una alta concentració d'habitatges d'ús turístic, que l'habitatge d'ús turístic només és compatible amb l'ús d'habitatge si ho permet expressament el planejament urbanístic. El Pla d'Ordenació Urbanística Municipal (POUM) actualment vigent a Terrassa no preveu expressament aquest ús, pel que en aplicació de la norma vigent s'entén incompatible urbanísticament.

L'activitat d'habitatge d'ús turístic està sotmesa a llicència urbanística prèvia, segons l'obligació resultant de l'aplicació directa de l'esmentat Decret llei 3/2023, per això qualsevol tràmit de comunicació d'inici posterior al dia 9 de novembre de 2023 impedeix que pugui generar cap efecte jurídic, en tant que el POUM no contempla expressament l'ús d'habitatge turístic com un ús compatible. En conseqüència l'activitat d'habitatge d'ús actualment no és un ús admès per incompatibilitat urbanística.

Torna a l'inici

Es pot desenvolupar l'activitat d'habitatge d'ús turístic a Terrassa amb la comunicació d'inici presentada abans del Decret llei 3/23?

Sí, però només aquells habitatges d'ús turístic que hagin comunicat pel registre administratiu la seva activitat abans de la data 9 de novembre de 2023, i sempre que compleixin el que s'estableix en la disposició transitòria segona del Decret llei 3/23, per poder continuar exercir aquesta activitat turística hauran d'obtenir una llicència urbanística en el termini de 5 anys des de l'entrada en vigor d'aquest decret llei, o bé cessar la seva activitat.

Torna a l'inici

Es podria legalitzar l'activitat de centre de tatuatges, en el cas que un particular destini una part del seu habitatge a aquesta activitat, i compleixi la normativa?

Els tatuadors NO poden fer servir el seu domicili particular per realitzar la seva activitat, aquest és un cas molt concret i especial. Els tatuadors han de complir amb tots els requisits que estableix una norma, el DECRET 90/2008, de 22 d'abril, pel qual es regulen les pràctiques de tatuatge, micropigmentació i pírcing, així com els requisits higienicosanitaris que han de complir els establiments on es realitzen aquestes pràctiques.

Aquesta norma exigeix al tatuador, entre altres coses que no son objecte de la present pregunta, la necessitat de disposar de l'autorització sanitària municipal, que de forma expressa es preveu a la norma s'exerceix en un "establiment". Ens podríem preguntar si una habitació del nostre domicili particular pot considerar-se "establiment", però la resposta seria que NO, doncs hauríem de poder donar compliment al que estableix l'Article 19.- Activitat de control:

"19.1 L'autoritat municipal competent té lliure accés a totes les dependències dels establiments de tatuatge, micropigmentació i pírcing amb la finalitat de comprovar el compliment de les prescripcions d'aquest Decret i altres normes d'aplicació."

Per tant, pot entrar l'autoritat municipal (inspecció, policia, funcionària, etc) al domicili particular d'una persona que fa tatuatges a casa seva per verificar condicions de l'autorització sanitària? La resposta és NO, el domicili particular no es pot considerar "ESTABLIMENT" perquè no es pot entrar lliurement a fer controls a les dependències, per comprovar residus, condicions de neteja, inspeccions improvisades, etc, i la persona propietària sempre pot negar l'entrada en el seu domicili.

Així doncs, hem d'entendre establiment com un local de pública concurrència, no domicili particular.

Torna a l'inici

En el cas dels elements amb configuració de forn amb graelles al seu interior que funcionen amb combustible sòlid (carbó vegetal), quines són les condicions per a la seva instal·lació?

En aquest cas es pot obviar el requeriment que estableix l'Ordenança d'usos i activitats pel que fa a l'obligació de disposar de conducte independent respecte la resta d'aparells de cocció. No obstant això, ha de donar compliment amb els següents requisits:

  1. Ha de consistir en un aparell de foc tancat en el qual l'energia s'obté per combustió de combustibles sòlids
  2. Disposar del sistema homologat pel fabricant per al filtre apagaguspires, refredador dels gasos i antipartícules
  3. Instal·lar el forn directament sota la projecció horitzontal de la campana extractora i físicament desconnectat de la campana i/o del conducte d'extracció. No es permetrà connectar el conducte d'extracció del forn de carbó al conducte d'extracció del sistema d'extracció
  4. El forn no està ancorat a la superfície on es recolzi, ha d'estar posat sense fixacions
  5. No es pot instal·lar aquest tipus de forn en planta soterrada
  6. Comptabilitzar la potència tèrmica del forn a raó de 20 kW/m2 per a valorar la classificació de la cuina com a local de risc especial del CTE DB SI
  7. Disposar d'un conducte d'extracció per damunt de coberta que compleixi la condició de superar les cobertes amb una alçada de 3 m dins d'un radi de 50 m, aquesta condició està condicionada al compliment del POUM pel que fa a les alçades de les instal·lacions tècniques. Alternativament, en cas de no complir aquesta condició, es disposarà de filtres anti-olors addicionals als filtres de greix en tota l'extensió de la campana extractora

Torna a l'inici

 
Per tramitar i legalitzar qualsevol activitat comercial, de serveis o oficina haurà de contractar un/a tècnic/a competent que serà la figura responsable del condicionament tècnic del local i les seves instal·lacions:
  1. Verificació compatibilitat urbanística. El primer pas imprescindible és verificar que l'ús (comercial o oficina) és admès amb la clau urbanística de l'adreça on s'ubica el local. Per resoldre aquest dubte, pot consultar a la persona tècnica que contracti, o consultar el planejament urbanístic, o consultar-lo a la bústia de consultes tècniques del servei de llicències d'obres o activitats
  2. Tramitació de les obres. Un cop verificada que l'activitat és viable urbanísticament, el/a tècnic/a que contracti li informarà i assessorarà de com a d'adequar el local i les seves instal·lacions a la normativa tècnica d'aplicació i presentarà un comunicat previ d'obres (amb o sense tècnic en funció de la naturalesa de les obres). Aquest expedient d'obres també s'ha de tramitar per instal·lar un rètol, modificar instal·lacions, pintar, adaptar l'accés o la cambra higiènica, etc.
  3. Execució de les obres. Un cop presentat l'expedient d'obres, la persona titular ja pot iniciar les obres d'adequació del local i les seves instal·lacions
  4. Tramitació de l'obertura. Finalitzades les obres, caldrà comunicar a l'ajuntament l'inici de l'activitat, presentant:  

    a. Comunicació d'inici i modificació substancial d'activitat en un establiment amb certificat tècnic: per activitats comercials fins a 120 m2 o oficines fins a 500 m2, on la persona tècnica contractada ha d'emetre un certificat tècnic

    b. Comunicació d'inici i modificació substancial d'activitat en un establiment amb projecte tècnic i certificat: per activitats comercials de més de 120 m2 o oficines de més de 500 m2, on la persona tècnica contractada ha d'emetre un certificat tècnic i elaborar un projecte tècnic. Aquesta documentació tècnica s'ha de presentar juntament amb la comunicació

    - Paral·lelament a l'obertura i per establiments alimentaris, s'ha de presentar la Declaració Responsable en seguretat alimentària

  5. Inici de l'activitat. A partir d'aquest moment, l'activitat pot iniciar el seu funcionament.

Si encara té dubtes de com iniciar la seva activitat pot plantejar la seva consulta a través de la bústia de consultes tècniques de l'equip tècnic del servei d'activitats.

Torna a l'inici

Quan es considera que una carnisseria disposa d'obrador?

La llei de prevenció i control ambiental de les activitats (Llei 20/2009) incorpora en la seva classificació a les carnisseries amb obrador en el seu annex III i el codi 7.6.

En aquest sentit, s'entén que una carnisseria disposa d'obrador quan té un espai tancat al públic destinat a la manipulació, preparació, emmagatzematge de carn, preparats de carns i altres productes. Aquesta operacions d'elaboració tenen com a finalitat l'acopi de productes per a una venda posterior. Poden estar junts o separats de les dependències de venda..

Les manipulacions i preparacions fetes en la pròpia carnisseria per donar servei de forma immediata a la comanda feta pel client no tindrà la consideració d'obrador (bàsicament triturar i tallar).

Per tant, segons es troba contemplat a la llei de facilitació (Llei 18/2020) amb l'epígraf del CCAE 472, aquelles carnisseries que no disposin d'un espai que s'adapti a la definició esmentada d'obrador, es podran tramitar en règim de:

En el cas de disposar d'obrador, el règim de tramitació serà una Comunicació prèvia ambiental independentment de la seva superfície.

Torna a l'inici

On puc trobar un tècnic competent per a la confecció de la documentació necessària per a la legalització d'una activitat?

En qualsevol de les pàgines webs dels col·legis professionals d'arquitectes i enginyers trobareu directoris que ofereixen dades de contacte de professionals.

Quines són les modalitats d'activitats dedicades a la guàrdia i custòdia de menors que es poden legalitzar?

La normativa establerta per la Generalitat de Catalunya disposa que qualsevol activitat adreçada a la guàrdia i custòdia de menors s'ha d'incloure en les formes i normes de funcionament de les modalitats d'activitats regulades fins al moment, que principalment són: escola, escola bressol, ludoteca, activitat de lleure infantil i juvenil residencial o tipus casal.

Resten exclosos els centres de suport familiar que no disposen de marc normatiu que els reguli i, per tant, no són legalitzables.

Quins són els horaris dels bars, restaurants i espectacles?

L'horari de tancament de les activitats de bar serà a la 1 hores (01,00 h) els dies laborables, de dilluns a dijous; els divendres, dissabtes, vigílies de festius i festius en general, es podrà perllongar mitja hora més. A partir de les hores assenyalades no es servirà cap consumició, havent de quedar buit el local en mitja hora. Resum de tots els horaris per tipologies d'activitats
  • Més informació sobre regulació dels negocis a Canal Empresa.

Torna a l'inici

Quins són els horaris dels establiments comercials?

Els establiments comercials poden obrir entre les 6.00 h i les 21.00 h d'octubre a maig i entre les 7.00h i les 22.00h de juny a setembre, amb un límit setmanal de 75 hores, amb l'obligació de tancar diumenges i festius no autoritzats. Dins d'aquests límits, els comerciants poden fixar lliurament la distribució del seu horari diari d'obertura.

D'altra banda, a Catalunya el comerç en general, pot obrir un màxim de 8 diumenges o festius a l'any, d'acord al calendari que fixa la Generalitat, i dos festius més fixats per l'Ajuntament.

 

Ampliar informació

  • Les limitacions establertes en horaris comercials afecten exclusivament als establiments dedicats a la venda al públic de mercaderies i de bens, no als establiments de prestació de serveis com bugaderies, perruqueries, locutoris telefònics, etc.

Quin és el tractament a considerar per a les escoles d'activitats recreatives (escoles de dansa, música, etc que fan soroll)?

Aquestes escoles no són activitats recreatives perquè estan excloses del Decret 112/2010. Són centres docents no reglats. Resten incloses a l'àmbit d'aplicació de la Llei 18/2020 de facilitació de l'activitat econòmica. El règim de tramitació serà:

És important la necessitat de satisfer els nivells màxims d'immissió a l'exterior i als recintes sensibles confrontants. Caldrà justificar aquest extrem al projecte (estudi acústic) i certificat. En el cas de fer aïllament acústic caldrà aportar estudi de les mesures "in situ".

Torna a l'inici

En els cas dels aparcaments, quina és la tramitació per a la seva legalització segons la superfície?

Depenent de la superfície li correspondrà:

Aparcaments de camions: Tot i ser considerat en matèria d'incendis l'aplicació del  Reglament de Seguretat contra incendis en establiments industrials (RSCIEI), el règim de tramitació serà el mateix que per la resta d'Aparcament (mateixa incidència ambiental).

Els tallers petits de caire artesanal tenen la consideració d'ús industrial per l'aplicació de l'Ordenança d'usos i activitats?

 
Aquestes activitats poden tenir la consideració de taller "artesà" sempre i quan no disposi de maquinària industrial. En aquest cas no li demanaríem la zona de càrrega i descàrrega. Tanmateix en matèria d'incendis li és d'aplicació el Reglament de Seguretat Contra Incendis en Establiments Industrials.
 
Quina és l'alçada mínima dels establiments?
 
L'alçada útil dels establiments regulats per l'ordenança d'usos i activitats serà, com a mínim, de dos metres amb cinquanta (2,50 m). Així mateix quan la normativa permeti la instal·lació d'un altell a la planta baixa d'un establiment comercial, l'alçada útil mínima serà també de dos metres amb cinquanta (2,50 m). No obstant això, en les zones destinades a serveis sanitaris i dependències que no s'utilitzin pel personal de l'establiment de forma permanent o continuada o pel públic, l'alçada es podrà reduir a dos metres amb vint (2,20 m).
 
Els locals amb una alçada útil inferior a 2,50 m, on abans de l'entrada en vigor de la Ordenança d'usos i activitats (1/12/2006) havia activitats legalment emplaçades, podran acollir noves activitats, sigui quin sigui el seu ús.
 

Quins són els criteris generals a considerar en l'aplicació normativa d'accessibilitat de les activitats?

Les condicions tècniques a aplicar per a fer accessibles les activitats en general està recollida per la normativa catalana i l'estatal següent:

  • El Decret 209/2023, de 28 de novembre, pel qual s'aprova el Codi d'accessibilitat de Catalunya
  • Real decret 173/2010, de 19 de febrer, pel qual es modifica el Codi tècnic de l'edificació, aprovat pel Reial decret 314/2006, de 17 de març, en matèria d'accessibilitat i no-discriminació de les persones amb discapacitat

El Decret 209/2023, determina les condicions, els requisits i les solucions d'accessibilitat necessàries perquè els espais d'ús públic, els edificis, els mitjans de transport, els serveis, els productes i els processos de comunicació garanteixin l'autonomia, la igualtat d'oportunitats i la no-discriminació de les persones amb discapacitat o amb altres dificultats d'interacció amb l'entorn.

En aquest sentit, totes les activitats tant de nova implantació, com les activitats existents que es reformin o es traspassin han de ser accessibles en el marc del Codi d'Accessibilitat. Les disposicions que conté el Codi d'accessibilitat complementen, harmonitzen i unifiquen els requisits amb la regulació pròpia de Catalunya que s'estableix en exercici de les competències territorials. El Codi d'Accessibilitat és l'actual marc normatiu unificat que concreta en cada situació les condicions exigibles per justificar el compliment, de manera global, de la legislació concurrent en matèria d'accessibilitat en l'àmbit autonòmic, estatal i internacional.

Les normes d'accessibilitat exigides als elements constructius (lavabos, itineraris, rampes, ascensors, portes, etc) que s'estableixen al nou Codi d'Accessibilitat ja incorporen els ajustos raonables que estan previstos en els criteris generals d'aplicació del Códi Tècnic de l'Edificació (DB SUA) per situacions de configuració física que determinen la inviabilitat tècnica, econòmica i funcional. Tant a les noves construccions, com per a les construccions existents, es preveuen a l'article 5 del Decret 209/2023, i per tant, el nou Codi d'Accessibilitat s'ha de considerar d'aplicació directa i prioritària de manera general per a totes les situacions.

L'Ajuntament de Terrassa té un ferm compromís vers l'accessibilitat, la supressió de barreres, el respecte als drets de les persones amb discapacitat i de la seva inclusió social, per això promourà en totes les actuacions administratives el màxim compliment de la normativa d'accessibilitat o, si més no, amb l'objectiu d'aconseguir un entorn municipal el més accessible que permetin els ajustos raonables.

 
 

Quins són els rètols obligatoris en bars i restaurants?

  • Rètol d'identificació:  Segons el que estableix el Decret 112/2010 ha de tenir 40 cm d'amplada per 25 cm d'alçada i lletra de caixa alta, d'un mínim de 36 punts. S'ha de col·locar a l'exterior del local, proper a l'entrada principal, i ser plenament visible fins i tot qual l'establiment romangui tancat. Ha de contenir la informació següent: nom de l'establiment, activitat o activitats incloses en la legalització, horari d'obertura i tancament al públic i l'aforament màxim autoritzat
  • Rètol de full de reclamació/denúncia: Tots els establiments comercials han de disposar de fulls oficials de queixa, reclamació i denúncia a disposició de les persones consumidores i usuàries. Full reclamació/denuncia

Heu d'anunciar de manera permanent que disposeu d'aquests fulls mitjançant un rètol col·locat en un lloc ben visible. Aquest cartell ha d'incloure un número de telèfon d'atenció ciutadana per realitzar consultes de consum i, si s'escau, el número de telèfon o l'adreça de correu electrònic d'atenció a les persones consumidores. Cartell indicació  full reclamació/denuncia

  • Rètol de prohibició de fumar a l'interior de l'establiment
  • Rètol de prohibició de la venda i subministrament de begudes alcohòliques de cap mena a menors de 18 anys
  • Rètol de prohibició de venda de productes de tabac a menors d'edat

A banda d'aquest rètols, n'hi ha d'altres obligatoris per causes molt específiques (per exemple si el local disposa de càmeres de seguretat o de control d'aforament, nivell sonor elevat, etc..). S'ha de tenir en compte que el rètol sobre les condicions d'accés i el dret d'admissió no és obligatori si l'establiment no l'exercita.

Torna a l'inici

Quin és el règim de tramitació i la normativa específica a considerar per a la legalització dels centres de culte?

La legalització del centres de culte es fa mitjançant el règim de tramitació de Comunicació d'inici i modificació substancial d'activitat en un establiment amb projecte tècnic i certificat.
 
Existeix normativa específica des de la Generalitat de Catalunya, concretament el Decret 94/2010, de 20 de juliol, de desplegament de la Llei 16/2009, de 22 de juliol, dels centres de culte. En aquesta norma s'estableix la regulació per tal de donar compliment a les condicions tècniques i materials mínimes de seguretat, salubritat, accessibilitat, protecció acústica, aforament, evacuació i per evitar molèsties a terceres persones que han de complir els llocs de culte de concurrència pública.
 
El títol primer del Decret 94/2010 preveu les condicions urbanístiques per a la implantació dels centres de culte, en atenció a les necessitats de disposar d'espais per a l'exercici d'activitats religioses, desplegant així l'article 4 de la Llei 16/2009, del 22 de juliol, dels centres de culte, que estableix que els plans d'ordenació urbanística municipal han de preveure sòls amb la qualificació de sistema d'equipament comunitari on s'admetin els usos de caràcter religiós. En aquest sentit l'Ajuntament de Terrassa ha confeccionat una Modificació puntual del Pla d'ordenació urbanística municipal per a la implantació dels centres de culte (veure enllaç).
 
 
Per assignar el règim de tramitació que correspon a les activitats de room escape cal tenir en consideració la superfície i si disposen o no de servei de bar. En aquest sentit podem establir:
 
a) Sense servei de bar:
 
b) Amb servei de bar:
Nota: aquestes dimensions són referides a la zona de bar, no a tota l'activitat.
 
Condicions específiques:
  • Aquestes activitats en el POUM s'identifiquen com a ús "recreatiu social i cultural"
  • En el cas exclusiu d'activitats roomscape sense servei de begudes/menjars la dotació de serveis higiènic es pot reduir a una sola cabina accessible per l'ús de persones amb mobilitat reduïda per activitats de fins a 120 m2
  • Per roomscape de més de 120 m2 o amb servei de bar, cal complir amb la dotació de cabines i lavabos del decret 112/2010 i accessibilitat per a persones amb mobilitat reduïda
  • Requereix informe previ de bombers en cas de trobar-se en els supòsits contemplats a l'annex I de la llei 3/2010 (17. Establiments d'activitats recreatives o de pública concurrència, d'acord amb el Codi tècnic de l'edificació, de més de 500 m2 de superfície o amb un aforament de més de 500 persones.)

Torna a l'inici

En el moment de legalitzar una activitat, quins són els criteris que hem de considerar a l'hora de declarar que es disposa d'una zona sense ús en un establiment?

Quan es pretén dur a terme la legalització d'una activitat sovint ens trobem que la persona  titular declara que disposa en el seu establiment d'una zona sense ús. Per tal d'establir un criteri clar sobre la consideració d'aquest espai pel que fa a la seva legalització o no, caldrà tenir en compte el següent:

  • Zona sense ús: demanem que hi hagi una separació respecte de la zona que forma part de l'activitat mitjançant element físic separador (en qualsevol cas no demanem sectorització). Òbviament la zona sense ús no es pot utilitzar en cap cas pel funcionament de l'activitat i ha d'estar totalment buida (sense equipaments ni emmagatzematge de material). En aquest cas la zona s'ha de declarar en la documentació aportada per a la legalització, però la superfície no comptabilitza com a part de l'activitat. Aquest espai no tindrà cap afectació al seu entorn
  • Zona privada: Les zones privades són recintes subsidiaris a l'activitat principal i el seu funcionament, on normalment té assignada alguna funció o aporta algun servei al titular relacionat amb aquesta subsidiarietat. No s'entén la seva existència sense la resta d'espais. Aquest espai (pel fet de tenir alguna funció) sí que pot tenir afectació al seu entorn. Per tant, en el moment de legalitzar l'establiment també hem de considerar aquesta superfície com a part de l'activitat

Referències normatives:

  • Pel que fa a la zona privada, el CTE DB SI1 ja considera la possibilitat de l'existència d'un ús diferent i subsidiari del principal de l'establiment
  • D'igual manera, el CTE DB SU9 també contempla l'existència de l'ús privat en els establiments (Annex A Terminologia)

És, precisament, en el cas que no es vulgui considerar la zona privada com a subsidiària, quan suposaria l'aplicació de la normativa contra incendis com a establiment diferenciat, la qual cosa complicaria el seu compliment normatiu.

Torna a l'inici

 
L'article 22 de la Llei Orgànica 3/2018, de Protecció de Dades Personals i garantia dels drets digitals, recull els requisits que s'han de complir per a la instal·lació i funcionament de sistemes de videovigilància. Us en destaquem els aspectes principals:
  • La normativa permet la instal·lació de sistemes pel tractament d'imatges a través de sistemes de càmeres o videocàmeres amb la finalitat de preservar la seguretat de les persones i béns, així com de les instal·lacions
  • Es permet captar imatges de la via pública en la mesura en què resulti imprescindible per a la finalitat esmentada en l'apartat anterior
  • Les dades s'hauran de suprimir en el termini màxim d'un mes des de la seva captació, excepte quan s'hagin de conservar per a acreditar la comissió d'actes que atemptin contra la integritat de persones, béns o instal·lacions
  • Sempre cal col·locar en lloc prou visible, com a mínim, un cartell informant que s'estan gravant imatges. El cartell indicarà totes les dades necessàries segons marca la norma
La contractació d'un servei de vídeo vigilància extern o la instal·lació de les càmeres por un tercer no eximeix a la persona titular del compliment del Reglamento General de Protección de Datos (RGPD). 
 
Les persones consumidores i usuàries poden exercir els seus drets d'accés, rectificació, supressió, oposició, limitació del tractament i portabilitat de dades. Trobareu tota la informació a l'Agència catalana de Consum. 
  • Us recomanem que consulteu les fitxes informatives de caràcter general i per establiments públics de la Agencia española de protección de datos.

Torna a l'inici

 

Oficina d'Atenció a l'Empresa

Telèfon:
937 397 000
Adreça electrònica:
[email protected]
Correu postal:
Ca dels Telers, 5 1 -2 (08221 Terrassa)
Cerca guiada de tràmits del Canal Empresa

Cerca guiada de tràmits del Canal Empresa

Accediu a l'eina per conèixer quins són els tràmits necessaris per a desenvolupar qualsevol activitat econòmica, independentment de l'administració competent.  
Més informació

Consultes tècniques d'Activitats

Consultes tècniques d'Activitats

Posem a la vostra disposició un canal de consulta per resoldre dubtes i qüestions de caire tècnic per a la legalització d'una activitat. 
Més informació

Consultes tècniques de prevenció d'incendis

Consultes tècniques de prevenció d'incendis

El Departament d'Interior de la Generalitat ofereix la possibilitat que feu arribar les vostres consultes tècniques relatives a l'aplicació de la normativa tècnica en els projectes de seguretat en cas d'incendi a través d'un formulari.
Més informació