Des de l'any 1991, aquest acte compta amb un plantejament de teatre de carrer i de participació popular prou rellevant, cosa que fa que aquest sigui un espectacle únic a Catalunya amb el desenvolupament d'una trama protagonitzada per una vintena de personatges diferents.

L'enterrament del Carnestoltes es va organitzar des de l'any 1991 fins al 2013 per l'entitat Sussietat de l'Embut i des del 2014 fins a l'actualitat per la Confraria Mascarada, sempre amb el suport de l'Ajuntament de Terrassa.

L'acció

La trama de l'enterrament del Carnestoltes es desenvolupa com una lluita entre el Carnestoltes i els seus personatges afins (les donzelles, La Pàjara...) i la Quaresma i els personatges que la representen (L'Esparver, els quaresmots...). La Quaresma és la vencedora, però l'ànima encesa i il·luminada del Carnestoltes omple de paciència tots els assistents per esperar la pròxima celebració.

A les 8 del vespre, un fort coet anuncia l'inici de la luctuosa rua que surt de l'atri de l'Ajuntament. Abans de començar la marxa, els armats dipositen amb cura el fèretre del difunt sobre el carro mortuori. El seguici inicia el seu itinerari fins al Parc de Vallparadís.

La Pàjara, afligida vídua, resta en un setial presidint l'acte i els personatges més rellevants de la ciutat li reten condol.

El relleu de guàrdia dóna pas, tot seguit, a l'acte d'invocar el jurament de la preuada custòdia a les despulles del difunt mentre la coral entona el cant de les absoltes. Després, el Nans inicien el ball de condol fins que, tot d'una, els Diables envaeixen l'escena, es fan amos del fèretre i col·loquen el taüt carnestolesc a la pira.

El Diable bocasses, des de l'escenari, dóna a conèixer al poble els escatològics versots. I el redoblament dels tabals anuncia l'arribada dels set genets apocalíptics portadors dels penons negres . Un estol de ploraneres espera, amb plors i gemecs, el bisbot qui llegeix les darreres voluntats del difunt (un testament de nassos...). El testament és la petita venjança del Carnestoltes amb els desagraïts que s'obliden tot l'any d'ell i només hi pensen amb els freds de febrer...

El fum omple l'escena i la música i la pluja de pètals dóna pas al ball de les donzelles, fins que la presència dels quaresmots estripant els penons deixa a la vista el platejat de les sardines. Els quaresmots amb la seva dansa agressiva redueixen les donzelles.

De sobte, surt l'Esparver esbroncant el públic. Un cop a l'escenari redueix la donzella i llança contra els assistents les seves recriminacions. La donzella escapa de l'Esparver qui la persegueix amb el seu vol.

La traca anuncia la sortida del ball de bastons i, quan comença la dansa, l'Esparver torna a l'escena i s'inicia una lluita en què la bestiola es vençuda pels bastoners.

Esclata després un correfoc que avança cap a la pira on descansa el difunt Carnestoltes i amb gran ressò de tabals sorgeixen els Llucifers amb enormes forques espetegant de foc. Alhora la resta del diables comencen la cremació del cos del Carnestoltes amb gran ballaruga.

Pira mortuòria de l'enterrament del Carnestoltes. Un minut de silenci, acompanyat de la tètrica dansa del fantasma de la mort entre els assistents, sublima la cerimònia final del Carnestoltes. Dues torres humanes inicien el seu ascens amb un pilar aixecat per sota i els enxanetes deixen anar globus il·luminats.

I per festejar la cloenda del Carnestoltes, comença el ball de festa, on la música, la llum i el vi donen el marc a la Sardinada.

Personatges de l'enterrament del Carnestoltes
Personatges afins al difunt Carnestoltes:

• El difunt Rei del Carnestoltes: després d'uns dies d'intensa disbauxa, els excessos s'enduen el rei dins un taüt
• La Pàjara: és la inconsolable vídua i la narradora dels actes de l'enterrament. A vegades oblida el dol i els sostenidors
• Les Donzelles Virginals: noietes vestides de festa amb intenció de continuar ballant, ballant, ballant...
• Els Armats: són la guàrdia del finat i acompanyen el carro mortuori durant tot el recorregut. Els reconeixereu perquè van vestits de romans.
• La Coral de les Absoltes: grup de veus que acomiaden amb llastimosos càntics les despulles del rei
• Els Nans: els capgrossos endolats donen el condol i honoren el mort després del cant de les absoltes
• Els Bastoners: grup de braus humans que a cop de bastó lluiten amb l'Esparver per tal d'aturar el funest futur que ell augura
• Les Ploraneres: les veureu desconsolades, vestides de negre amb vels de tul i enormes pameles
• Les Torres Humanes: dos pilars humans enlairen l'ànima del difunt. Descansi en pau
• Els Músics: conjunt d'artistes que musiquem tots els esdeveniments

La Sardinada l'ofereix la Confraria Mascarada, entitat organitzadora del Carnestoltes a Terrassa, a tots els assistents a l'enterrament que mostrin pena veritable i sentiment profund.

Personatges que representen la Quaresma:

• L'Esparver: el més fervent seguidor de la Quaresma. És un ocellot de plomes fosques, bec poderós. Va vestit de cuir negres i les seves maneres són agres i autoritàries
• Els Quaresmots Famèlics: éssers calbs de closca i nas punxegut, emissaris de l'Esparver i de la Quaresma
• Els esquelets: símbols de mort que flanquegen les restes del Carnestoltes durant tot el seguici i dancen durant la seva cremada
• El Bisbe Religiós: superb guarnit luxosament amb sedes negres i púrpures. És ell qui fa lectura del testament del Carnestoltes
• Els Set Mals (els genets apocalíptics): set penons que representen els set pecats capitals són portats per encaputxats tenebrosos
• Els Diables: amb forques i torxes encenen la nit amb foc. Els diables roben el fèretre per llençar-lo a la foguera mentre llegeixen els seus versots
• El Fantasma de la Mort: espectre de grans dimensions cobert de grises flassades, que amb el seu ball sublima la cerimònia final del Carnestoltes