Escut caironat partit; al 1r, de gules, un castell d'argent tancat de sabre, i al 2n, d'or, quatre pals de gules. Per timbre, una corona mural de ciutat.

El castell representa el castrum Terracia o castell de Terrassa, al qual ja es feia menció en un diploma del rei franc Carles el Calb, de l'any 844, el qual n'esmentava un altre de l'any 801 que feia referència a l'aplicació als habitants del castell de Terrassa dels mateixos drets concedits a Barcelona. El castell era fortalesa terminal davant la frontera amb els sarraïns, en l'alta edat mitjana, i va passar a ser castell palau dels comtes de Barcelona i, després, dels reis d'Aragó.

Les quatre barres representen les armes dels reis catalans, perquè la vila i el castell eren de pertinença reial. La corona mural simbolitza el títol de Ciutat concedit l'any 1877.

A mitjan anys vuitanta, davant el fet que l'escut de Terrassa no complia les normes d'heràldica internacional, es procedí a un estudi per tal d'adequar-lo a les recomanacions de la Conferència Internacional d'Heràldica que va tenir lloc a Roma l'any 1958. El dia 28 de gener de 1988 el Ple de l'Ajuntament de Terrassa aprovava les definitives modificacions de l'escut d'armes de l'escut de la ciutat.

L'evolució de l'escut al llarg de la història, l'hem de cercar, al principi, en el testimoniatge de la pedra que s'esculpí en edificis comunals. La reproducció en pergamins la trobem en llibres dels consells del segle XV, en els quals només figura en fons güella el castell en el seu centre. No és fins al segle XVII que hi apareixen incorporades les quatre barres. 

Periòdicament s'hi anaren incorporant altres atributs com branques de llorer, la corona reial...etc.,fins a arribar l'any 1884, en què el Ple de l'Ajuntament adoptà l'acord sobre l'escut, en què es presentava en forma ovalada. Al llarg del segle XX s'hi havien produït diverses modificacions fins a adoptar la forma de rectangle posat en vertical, amb una punxa a la part central inferior. L'any 1944 s'hi va afegir la corbata d'Alfons X, el Savi.

L'historiador Salvador Cardús, l'any 1961, en el seu llibre Nom i escut de Terrassa, denunciava les irregularitats en la composició de l'escut. L'última renovació, la de l'any 1988, retornava l'escut als seus orígens.