Nota de població 12. Una ciutat en creixement

01/01/2024: Terrassa, 228.785 habitants

A 1 de gener de 2024, la població de Terrassa assoleix els 228.785 habitants. Amb 3.283 nous residents en relació a la població que hi havia a la ciutat ara fa un any (un increment de l'1,46%), el ritme de creixement demogràfic assoleix l'experimentat en l'any anterior a la pandèmia (el creixement anual aquell 2020 es situà en l'1,50%) i va tendint cap els ritmes d'increment existents en els anys previs a la crisi econòmica desencadenada per l'esclat de la bombolla immobiliària (aleshores, aquests creixements anuals de població van arribar a situar-se propers al 2%, essent de l'1,87% l'any 2008 i del 1,99% l'any següent).

Enllaç extern al gràfic

Una població més feminitzada, de més edat i més diversa

Un 50,9% dels residents a la ciutat són dones, de manera que l'índex o relació de masculinitat de la població terrassenca, que indica el número d'homes que hi ha per cada 100 dones, es situa en el 96,59% i persisteix en la seva tendència a la baixa (18 anys enrere es situava en el 99,5%), una evolució que sens dubte té a veure amb la major esperança de vida associada a dones.

Enllaç extern al gràfic

De fet, l'edat mitjana de la població terrassenca es situa en els 42,4 anys, incrementant-se en poc més de dos mesos en el darrer any. L'any 2006, aquesta es situava en els 39 anys, per tant, ha augmentat en més de 3 anys en menys de dues dècades.

Enllaç extern al gràfic

Mentre que pel que fa als homes aquesta edat mitjana es situa en els 41 anys, e la població femenina aquesta es situa 2 anys i 8 mesos per sobre, fins als 43,7 anys.

Enllaç extern al gràfic

Un 14,8% de la població terrassenca posseeix una nacionalitat diferent a l'espanyola, i tot i que havien arribat a representar el 15% del total dels terrassencs i terrassenques l'any 2010, la seva significació en el sí de la comunitat terrassenca minvà progressivament des d'aleshores fins a l'11,6% l'any 2016, en plena correspondència amb una conjuntura econòmica marcadament recessiva. Independentment de la nacionalitat que posseeixin però, un 20,5% dels terrassencs i terrassenques d'avui són nascuts fora de l'Estat espanyol, la proporció més elevada des de 2006, moment en que representaven el 12,5% de la població.

Enllaç extern al gràfic

A 1 de gener de 2024, 1 de cada 4 terrassencs ha nascut o bé fora de l'Estat espanyol (tingui la nacionalitat que tingui en l'actualitat), o bé té nacionalitat estrangera (hagi nascut on hagi nascut), amb una significació 10,4 punts percentuals per damunt del que representaven pràcticament dues dècades abans (eren el 13,6% del total l'any 2006).

Enllaç extern al gràfic

Enllaç extern al gràfic

Una dinàmica demogràfica territorialment desigual

El Districte 5, al nord-oest, aglutina un 20,7% de la població, seguit dels districtes 6 i 4 amb un 18,7% i un 18,2% respectivament. Són però el Districte 2, amb un creixement de la població en aquest darrer any del 2,3% i un 10,5% de la població terrassenca, el Districte 3, amb un increment del 2% i un 11,7% de la població, i el Districte 1, on el creixement anual es situa en el 1,7% i aglutina un 16,2% de la població de la ciutat, els que experimenten una dinàmica demogràfica superior al 1,5% que és el creixement que experimenta Terrassa en el seu conjunt.

Enllaç extern al gràfic

Els barris que aglutinen més població són els del Centre (19.579 habitants, un 8,6% de la població terrassenca) i Ca n'Aurell (un 8,4%), seguits de Sant Pere Nord (un 7%, 16.066 habitants), Les Arenes – La Grípia – Can Montllor i el barri de Ca n'Anglada (ambdós al voltant dels 14.700 habitants, un 6,4% del total cada un), i finalment els barris de Can Palet, Poble Nou – Zona esportiva i Sant Pere (que entre els 13.394 habitants del primer i els  12.659 del darrer, concentren entre un 5,9% i un 5,5% de la població terrassenca).

I malgrat que lògicament els increments de població més importants en volum d'habitants d'aquest darrer any tenen a veure amb la rellevància demogràfica dels barris, aquells que mostren un major dinamisme no són pas els més poblats, sinó que en els dos primers llocs hi apareixen Can Palet (amb un creixement de 383 habitants, un 2,9%en relació a la població de 2023) i Ca n'Anglada (332 nous habitants, el que significa un creixement anual del 2,3%), seguits ja després del barri del Centre (315 nous residents), Ca n'Aurell i Sant Pere Nord.

Tot i que els increments relatius més rellevants, entre aquells barris d'una entitat demogràfica diguem-ne que mínimament significativa, els trobem als barris de Ègara (el creixement anual de població es situa en el 3,7%) i el Torrent d'en Pere Parres (amb increment del 3,6%), i també experimenten increments substancialment superiors al creixement mitjà de la ciutat, situat en l'1,5%, barris com Les Fonts , Xúquer, Montserrat, Torre-sana i el Cementiri Vell (en tots els casos amb creixements superiors al 2%).

Enllaç extern al gràfic

La translació d'aquesta dinàmica demogràfica anual al nivell de seccions censals, situa al capdamunt la secció censal 032 del districte 6 (que veu incrementada la seva població en 8,2% en un any), al límit oriental del barri de Les Arenes – La Grípia – Can Montllor, la secció 014 també d'aquest mateix districte (el creixement anual és del 6,1%), en aquest cas al barri de Sant Pere Nord, delimitada pels carrers del Renaixement, Periodista Grané, la carretera de Castellar i l'Avinguda del Vallès, i la secció censal 0,23 del districte 5 (on l'increment és del 6%), a l'extrem sud-occidental del barri del Torrent d'en Pere Parres, a la confluència de l'Avinguda Josep Tarradellas amb el Passeig Vint-i-dos de Juliol.

Enllaç extern al gràfic

A l'altra extrem, al barri del Centre, la secció 024 del districte 1, delimitada pel carrer de la Rasa, el MNCTC, i els carrers Sant Isidre i Sant Llorenç (que perd un 2,1% dels habitants en un any), tot i que la que perd un volum més significatiu de població la trobem al districte 4, en concret la seva secció censal 032 (perd 37 habitants, un -1,7% dels que tenia l'any 2023), a l'extrem de ponent del continu urbanitzat, al barri del Roc Blanc, tocant a la carretera d'Olesa i al  municipi de Viladecavalls.