Terrassa va escollir el nom d'aquesta plaça, situada al carrer Colom, al Campus Universitàri, en un procés participatiu entre la comunitat universitària de la ciutat per tal de visibilitzar les aportacions de les dones a la ciència.

El Servei d'Universitats va recollir totes les respostes que es van rebre i la proposta més votada va ser la de Hedy Lamarr que a posteriori es va presentar a la Comissió del Nomenclàtor de Terrassa.

 

Hedy Lamarr (Hedwig Eva Maria Kiesler; Viena, 1914 - Miami, 2000) a la dècada dels anys 1940/1950 va ser considerada a la història del cinema com «La dona més bella del món».

Durant la Segona Guerra Mundial, va idear un sistema per a guiar els torpedes per mitjà de la ràdio. Se li va ocórrer que la freqüència podria ser canviada constantment, igual que es fa quan es toca el piano; d'aquesta manera, es podria controlar un projectil per ràdio sense ser interferit per l'enemic.

Des de la seva infància va destacar tant per la seva bellesa com per la seva intel·ligència, arribant a ser considerada pels seus professors com a superdotada. Durant la seva adolescència va cursar estudis d'enginyeria, però els va abandonar per la vocació cap al teatre i el cinema.

Hedy Lamarr va ser coneguda a Europa i als Estats Units per ser la primera dona a aparèixer a la gran pantalla completament nua i interpretar un orgasme amb la cara en primer pla en una pel·lícula comercial no pornogràfica, titulada: Extasi.

Fugint dels nazis i del seu primer marit, que la tenia segrestada a causa de la gelosia, va fugir a Londres i finalment va emigrar als Estats Units canviant el seu nom pel de Hedy Lamarr. Gràcies a la seva extraordinària bellesa va signar un contracte amb Louis Mayer, copropietari de la companyia cinematogràfica Metro Goldwing Mayer compartint cartell amb actors de la talla de Charles Boyer, Spencer Tracy, Robert Taylor o Clark Gable, però la pel·lícula que la va catapultar a l'èxit mundial va ser la titulada «Sansón i Dalila», que va protagonitzar amb Víctor Mature.

L'any 1941 durant la celebració d'una festa va conèixer el pianista George Antheil, un pioner de la música mecanitzada i en la sincronització automàtica d'instruments. Els coneixements d'harmonia musical d'Antheil van ajudar Hedy Lamarr a idear el principi per dirigir els torpedes per ràdio mitjançant una freqüència. El 1942 van patentar el seu invent anomenat Secret Comunication System (Sistema Secret de Comunicacions), al qual li van adjudicar la llicència número 2.292.387, de la que immediatament van donar tots els seus drets al govern dels Estats Units.

Tot i això, la invenció de Lamarr i Antheil no es va utilitzar durant la Segona Guerra Mundial, atès que la Marina dels Estats Units va exposar que el sistema era massa vulnerable per a l'efecte proposat i va arxivar la idea. Durant la Crisi dels Míssils de Cuba el 1962 es va fer servir aquest sistema en el control remot de boies rastrejadores marines, així com a la guerra del Vietnam i posteriorment al sistema de defensa per satèl·lit Milstar (Military Strategic and Tactical Relay) l'any 1994.

A més d'aquest invent, també va ser la creadora del commutador de freqüències, del sistema de defensa per satèl·lit i de la transmissió de dades sense cable, establint així les bases per al desenvolupament del que avui dia coneixem com: WiFi, sigles de Wireless Fidelity (fidelitat sense fil).

Actualment, se celebra el "Dia Internacional de l'Inventor" el 9 de novembre, data que coincideix amb el naixement de Hedy Lamarr. L'origen de la commemoració d'aquest dia va ser proclamat per l'inventor i empresari alemany Gerhard Muthenthaler en homenatge a tots els investigadors que cada dia descobreixen una cosa que ens facilita la vida.