Les rieres han marcat la història de Terrassa i en són un tret diferencial. Els 70 km² del terme municipal de Terrassa està format per un entramat de rieres i torrents, dels quals en destaquen la de Les Arenes i la de Palau i Gaià, que en total conformen uns 70 quilòmetres fluvials. Aquestes característiques fan que la Generalitat de Catalunya qualifiqui Terrassa com a municipi amb risc molt alt d'inundacions.

Les riuades del 25 de setembre de 1962, causades perquè una gran avinguda d'aigua que no va poder ser engolida per rieres, torrents i col·lectors, van posar de manifest la necessitat de canalitzar-les. Aquest desastre natural i humà va ser el punt d'inflexió per construir una nova xarxa de clavegueram, ja que els llits dels cursos de l'aigua van facilitar la construcció de grans col·lectors. També es van realitzar importants obres de canalització de les rieres del Palau, de Les Arenes i del torrent de Vallparadís, i el transvasament de la riera del Palau.

La riera de Les Arenes neix sota el Montcau i segueix un llarg trajecte entre la Serra de l'Obac i la de Sant Llorenç, entrant al nucli urbà pel barri de Sant Llorenç -est de la ciutat- i travessant tota Terrassa de nord a sud, fins arribar a Les Fonts, on canvia de nom i passa a dir-se Riera de Rubí. La del Palau, en canvi, transcorre per l'oest del municipi i, originalment, seguia el curs de la Rambla d'Ègara, fins que a mitjans del segle XX es va fer el transvasament que la fa discorre des de Can Roca fins al barri de Les Fonts, on s'uneix amb la de Les Arenes.

L'Agència Catalana de l'Aigua (ACA), és l'organisme de la Generalitat responsable d'aquestes infraestructures amb la que l'Ajuntament manté interlocució permanent per impulsar treballs de col·laboració pel que fa a les inversions, el manteniment i la neteja, i garantir així que aquestes infraestructures responguin davant forts aiguats.

Però les rieres de Palau i Les Arenes no són només uns canals de desguàs, que hem de mantenir i condicionar per garantir la seguretat per minimitzar, els riscos derivats de possibles riuades, en un context de canvi climàtic.. Són molt més. La realitat és que actuen com a barreres físiques i psicològiques per a la ciutadania i trenquen la connectivitat entre els barris. Són elements d'enorme presència i impacte en la trama urbana i per això tant la ciutadania com políticament estem compromesos en treballar per transformar-les i integrarles dins la trama urbana, recuperant el seu valor ecològic i paisatgístic.

Per visibilitzar la seva importància i l'interès polític i ciutadà, des del 2019 l'Ajuntament compta, per primera vegada, amb una regidoria específica de rieres. Però també amb una nova organització integrada per un Equip Municipal d'Estratègia, que té un caràcter multidisciplinari i transversal; per una Taula de Seguiment de Rieres, integrada entre d'altres per entitats veïnals i els grups polítics amb representació al Ple, i una Oficina Tècnica.