Quan no hi ha llum...

La nit del 25 de setembre de 1962, Terrassa va patir una greu riuada, que va esdevenir un dels episodis més tràgics de la seva història. Una de les coses que tothom recorda és que va marxar la llum i la ciutat va quedar completament a les fosques. Només els llampecs trencaven la negra foscor. Aquesta foscor va paralitzar molta gent i va dificultar el salvament i auxili de persones que es van veure afectades per la riuada.

Els testimonis dels bombers que van participar en les tasques de rescat sempre expliquen que van haver de treballar en la foscor més absoluta de la nit, sota una forta pluja persistent, i mal il·luminant-se només amb torxes i llums de petroli i acetilè i lots de piles, que es van acabar aquella nit. També es guiaven per la llum dels llamps.

Marc Ferrer, bomber de professió i membre del Centre d'Estudis Històrics, recorda que el seu avi li explicava que, a causa de la foscor, s'esperava que caigués un llamp per anar mirant el nivell de l'aigua que hi havia al carrer.

I ja a l'alba, els testimonis que van viure aquella riuada recorden veure, quan van arribar les primeres hores de llum, un paisatge dantesc i terrible, una ciutat arrasada i negada per l'aigua, amb desenes de morts per tot arreu.

A principis de segle XX, es va instal·lar una sirena a l'Ajuntament de Terrassa que era activada cada vegada que hi havia un incendi, com a mètode per avisar els bombers. Després d'un primer toc d'alarma, la sirena indicava a continuació en quin districte s'havia produït el sinistre mitjançant altres tocs, que en podien ser un, dos, tres, quatre o cinc.

Durant la Guerra Civil, per assenyalar la presència d'avions enemics, la sirena, a més a més, emetia un so llarg d'uns tres minuts de durada. La sirena, durant els primers anys de la postguerra, va haver de patir períodes de restricció del fluid elèctric. Quan això passava, quedava inutilitzada i, per avisar els bombers i tothom en general, el so de la sirena era substituït per trets de coet o de morter. A través de la premsa, s'informava la població d'aquest nou senyal d'alarma en períodes de restricció de llum (vegeu la foto).