Situació a Terrassa

L'aigua que ens arriba a Terrassa i els municipis veïns, com Matadepera, Rellinars, Ullastrell, Vacarisses i Viladecavalls, és la del sistema Ter-Llobregat, que engloba els embassaments del Ter (pantans de Sau i Susqueda) i el Llobregat (pantans de la Baells, la Llosa del Cavall i Sant Ponç). És el sistema que, habitualment, ofereix l'aportació més gran i regular. L'estat conjunt de les seves reserves determina l'indicador que permet fer a l'Agència Catalana de l'Aigua (ACA) el seguiment de la sequera.

Terrassa compta amb un Pla d'emergència en cas de sequera, que l'agost de 2022 va ser informat favorablement per l'Agència Catalana de l'Aigua (ACA), que fixa i planifica les mesures a emprendre en el moment d'activar-se una alerta per sequera. Abans d'aquest pla, Terrassa disposava d'un pla de contingència que es va elaborar per una situació excepcional, com va ser la gran sequera de 2007-08 (setze mesos sense pluja), que ja contenia mesures importants i que són la base del pla actual.

El 21 de febrer de 2022, l'ACA va declarar la prealerta del sistema Ter-Llobregat, ja que els seus embasaments estaven el 56% de la seva capacitat. A partir d'aquest moment, Terrassa va adoptar tot un seguit de mesures preventives per preparar el municipi cap a una alerta major. El Pla d'emergència municipal en cas de sequera contempla, en aquests casos, avaluar l'estat de les reserves i fonts pròpies d'abastament; fer un seguiment del control de l'aigua de les fonts de subministrament, com també establir mecanismes de control i vigilància i posar en marxa campanyes de conscienciació social i d'estalvi d'aigua, entre altres mesures.

Mesures en situació d'alerta

L'ACA declararà l'estat d'alerta davant la reducció lenta i progressiva de les reserves dels embassaments, que ja estan per sota del 40%.

Segons el Pla d'emergència en cas de sequera, les mesures adoptar són:

  • El reg de jardins i zones verdes, tant de caràcter públic com particular, queda limitat de 20 h a 8 h. El consum d'aigua ha de ser la mínima indispensable, adaptant-se en tot moment a les condicions de temperatura i humitat, i sense superar els 450 m³/ha/mes.
  • El reg dels jardins particulars es pot realitzar, com a màxim, dos dies cada setmana.
  • Queda prohibit omplir les fonts ornamentals, els llacs artificials i altres elements d'ús estètic de l'aigua
  • Es prohibeix als particulars la neteja de carrers, paviments, façanes i similars utilitzant mànigues d'aigua o altres sistemes que utilitzin una làmina d'aigua per arrossegar la brutícia. La prohibició no inclou la neteja amb pal de fregar, amb galleda i esponja o amb sistemes de neteja d'alta pressió. Els serveis municipals han de dur a terme la neteja amb la mínima despesa d'aigua indispensable i prioritzant, quan sigui possible, l'ús d'aigua no procedent de la xarxa d'abastament d'aigua potable.
  • Es prohibeix la utilització d'aigua per a l'eliminació de pols i matèria en suspensió a l'aire, exceptuant en situacions d'alerta per contaminació atmosfèrica per PM10.
  • La neteja de qualsevol classe de vehicle queda limitada als casos següents:
  • Neteja en establiments comercials dedicats a aquesta activitat que comptin amb sistemes de recirculació de l'aigua.
  • Fora dels establiments comercials es permet únicament la neteja dels vidres, miralls, retrovisors, llums i plaques de matrícula amb l'ús d'esponja i galleda.
  • També es permet la neteja de vehicles fora d'establiments comercials si és necessari per a mantenir la seguretat i salut de les persones i dels animals. Dintre d'aquesta categoria s'inclouen els vehicles de transport de menjar, transport d'animals (vius o morts), ambulàncies, vehicles mèdics i transport de medicaments, així com els vehicles de transport de residus. En qualsevol cas, la neteja es farà amb la mínima utilització d'aigua possible
  • L'ús d'aigua en granges procedent de la xarxa d'abastament d'aigua potable queda limitat a les quantitats necessàries per a l'abeurament i neteja dels animals, així com per a la neteja del recinte.
  • Requisit als grans consumidors (consum superior a 6000 m³/any) d'elaborar un "Pla d'ús eficient de l'aigua" per a prendre mesures per a reduir el consum, almenys, en els mínims establerts en cadascun dels escenaris.

TAIGUA i l'Ajuntament ja realitza les tasques de seguiment i control del subministrament del municipi que en estat d'alerta s'intensifica, i també hi ha un augment de la vigilància per a detectar activitats restringides als usuaris.

5 Fases d'alerta

L'ACA defineix cinc escenaris o estats representats per cinc colors:

  • Blau-normalitat
  • Verd-prealerta
  • Groc-alerta
  • Taronja-excepcionalitat
  • Vermell-emergència

El Pla Especial d'actuacions per situacions d'alerta i eventual sequera (PES) contempla que, si s'activa qualsevol dels tres últims escenaris, s'adoptin mesures graduals per reduir el consum d'aigua.

Trobareu més informació a la pàgina web de sequera

Consells d'estalvi

A Catalunya les pluges tenen un caràcter irregular fruit del clima mediterrani agreujat pel canvi climàtic, que provoca que siguem vulnerables a patir episodis de sequera com l'actual. Per aquest motiu és important fer un bon ús de l'aigua, utilitzar-la amb responsabilitat i amb criteris de sostenibilitat aplicant les mesures d'eficiència i estalvi que estiguin al nostre abast.

Algun dels consells són:

  • Revisar les instal·lacions per evitar fuites i reparar cisternes i aixetes que degotegin aigua.
  • Dutxar-se millor que banyar-se. Una banyera plena gasta uns 300 litres, mentre que una dutxa consumeix uns 60 litres.
  • Tancar les aixetes mentre no fem servir l'aigua (a l'hora de rentar-nos les dents, per exemple) perquè una aixeta oberta raja a 10 litres per minut.
  • Evitar que el vàter sigui una paperera, ja que amb cada descàrrega s'aboquen uns 10 litres.
  • Adquirir preferiblement electrodomèstics de baix consum perquè incorporen programes d'estalvi d'energia.

Més informació:

  1. Consells d'estalvi d'aigua
  2. ACA. Gencat.cat