Un meteorit a Terrassa al 1704

El 25 de desembre, dia de Nadal de 1704, a les 5 de la tarda un fenomen totalment inesperat va trencar la calma del capvespre. Una enorme i estrident bola de foc va caure del cel travessant el firmament i causant gran alarma entre la població. El conegut com a meteorit de Barcelona, que es va poder observar des de Marsella fins a Barcelona, va caure, segons diversos testimonis, als voltants de Terrassa. Dos fragments de roca de més d'1 kg de pes, de color negre en la seva part exterior i gris el seu interior, van caure als voltants de Can Falguera de les Fonts de Terrassa i en la Torre d'en Maduixer de Sant Julià d'Altura – l'actual Can Viver de Torrebonica, ambdós indrets dins del terme de la Universitat Forana de Terrassa.

Existeixen una vintena de documents històrics que no només deixen constància de la caiguda del meteorit sinó que constitueixen un valuós testimoni de l'origen diví que s'atribuïa als meteorits a l'època moderna. El meteorit de Barcelona, que va caure en un dia tan emblemàtic com el dia de Nadal i en el període de la Guerra de Successió, va donar lloc a nombroses prediccions i supersticions.

El barceloní Josep Bolló, que l'any 1717 recordà aquell esdeveniment mitjançant un espectacular dibuix del meteorit en un quadern, al costat del qual anotà «fou una cosa molt orrorosa axí per trobar-se lo emisferi ben clar y ceré com per lo gran rimbombo y resplandor feu, y segon havem orservat se pot dir que era un presagi de les miseries y calamitats que ha patit y pateix tot lo Regne de Espanya y més en particular lo Principat de Catalunya».

Un estudi de la UPC i el Museu de Ciències Naturals de Barcelona, que ha utilitzat tècniques avançades d'anàlisi basades en les tecnologies de la llum (tomografia de raigs X, microscòpia electrònica i microsonda electrònica), confirma la troballa de dos fragments del meteorit del 1704, de 50 i 34 grams de pes, respectivament. Aquests, es van trobar en un pot de vidre de la col·lecció científica de la família Salvador, una nissaga d'apotecaris i botànics d'entre principis del S. XVII i mitjans del s. XIX amb botiga al carrer Ample de Barcelona.

L'anàlisi dels fragments ha revelat que estan constituïts majoritàriament per silicats i petites partícules metàl·liques, de la qual cosa es desprèn que el meteorit prové d'un asteroide primitiu entre les òrbites de Mart i Júpiter.

El meteorit és el setè més antic que es conserva a tot el món i el tercer més antic conservat a Europa.

Extracte de la informació dels webs:

L'estudi del qual es parla, es pot obtenir aquí