Cada any el 31 de maig l'Organització Mundial de la Salut (OMS) promou el Dia mundial sense tabac, amb l'objectiu de posar èmfasi en els riscos sanitaris inherents al fet de fumar. L'epidèmia mundial del tabaquisme causa anualment més de 7 milions de morts, gairebé un milió de les quals corresponen a persones no fumadores que respiren fum de tabac aliè. Durant l'any 2018 a l'estat espanyol van morir 52.000 persones per causes relacionades amb al tabac.

L'esdeveniment anual del Dia mundial sense tabac pretén sensibilitzar a la població sobre els perills que suposa el consum de tabac. El lema d' enguany és "Tabac i salut pulmonar" i vol posar de relleu les conseqüències negatives que té el tabac sobre la salut pulmonar de les persones, que van des de les malalties respiratòries cròniques fins al càncer de pulmó.

Principal causa del càncer de pulmó

Fumar tabac és la principal causa de càncer de pulmó i l'exposició al fum ambiental de tabac també augmenta el risc de càncer de pulmó entre les persones no fumadores. Deixar de fumar pot reduir el risc de càncer de pulmó: després de 10 anys d'haver deixat de fumar el risc d'aquest tipus de càncer es redueix a la meitat. El tabac també és la principal causa de la Malaltia pulmonar obstructiva crònica (MPOC), una afecció que provoca acumulació de secrecions mucoses al sistema broncopulmonar, tos i expectoració cròniques amb afectació de la capacitat respiratòria i de la qualitat de vida. 

26'7% d'homes i 16'9% de dones fumen a Catalunya

El consum de tabac continua essent un problema de Salut Pública al nostre país. Actualment, segons les dades de l'enquesta de Salut de Catalunya, el 26'7% d'homes i el 16'9% de dones de més de 14 anys fumen diàriament. Si tenim en compte el grup d'edat de 45 a 64 anys, però, les proporcions són molt semblants (29'2% dels homes i 25'2% de les dones).

Repunt del consum de tabac entre el jovent de Terrassa

Pel que fa a la població adolescent, l'Estudi de Monitoració de les Conductes de Salut a l'Adolescència a Terrassa (Estudi EMCSAT), mostra que, en un escenari de disminució progressiva del consum de tabac des de l'any 1993 en tots els grups d'edat i en ambdós sexes, s'observa un repunt en el consum des de l'any 2014, especialment en els nois de 15 a 18 anys. Així, el 2018 el 2'6% de nois i el 5'6% de noies de 14 anys es declaren fumadors diaris. Entre l'alumnat de 15 i 16 anys declaren fumar diàriament el 12'8% dels nois i el 14'7% de les noies, i als 17-19 anys el 26,6% dels nois i el 15,1% de les noies. En el grup d'edat més jove (14 anys) les noies fumen en major percentatge. Es detecta un repunt de la prevalença de consum de tabac alguna vegada a la vida en les noies més joves.

La irrupció dels dispositius electrònics

Actualment estem vivint la irrupció al mercat de dispositius electrònics amb diversos productes de tabac, els quals es presenten a les persones consumidores com una alternativa al tabac convencional mitjançant potents estratègies publicitàries. D'aquestes noves formes de fumar no se'n coneixen els efectes a llarg termini, però les societat científiques del nostre país recomanen considerar tant les cigarretes electròniques com els "vapejadors" productes de tabac, ja que contenen nicotina i altres substàncies tòxiques, i per tant s'equiparen al tabac convencional a efectes de publicitat, promoció, venda i consum. 

Prop d'un 38% de l'alumnat a Terrassa ha fumat amb cigarreta electrònica

Pel que fa a l'ús de la cigarreta electrònica ha augmentat significativament. I és que, segons l'EMCSAT, l'any 2018 el 37'2% de l'alumnat enquestat afirma haver-lo usat alguna vegada (el 41'2% dels nois i el 32'5% de les noies) mentre que l'any 2014 afirmava haver-lo utilitzat alguna vegada el 25% de l'alumnat. Cal destacar que l'any 2014 el 7% dels alumnes que admetien haver provat la cigarreta electrònica eren alumnes no fumadors/es, mentre que l'any 2018 aquest percentatge és del 15'7%.

Aquestes dades posen de manifest que, a més d'un increment del consum d'aquests nous formats de tabac, hi ha una proporció no menyspreable d'adolescents que, no sent fumadors, podrien dur a terme un acostament a la conducta de fumar, que no havien fet amb el tabac.