La plana terrassenca està envoltada per una densa xarxa de rieres i torrents que recullen les aigües de la serralada Prelitoral i es dirigeixen cap al sud-oest o el sud-est, de forma divergent. A Terrassa és produeix la partió de conques hidrogràfiques. A la vall de Llobregat, amb les rieres de Gaia i de Rubí; la primera arriba fins Martorell, i la segona fins al Papiol. La vall del Besós, amb els torrents de la Grípia i la Betzuca que formen el riu Sec, farà del terme de Terrassa i que vessa les aigües al riu Ripoll, gairebé a la confluència amb el riu Besós.

La climatologia mediterrània, amb fortes pluges estacionals, i les roques poc consistents de la plana vallesana, ha propiciat aquesta densa xarxa hidrogràfica excavada en els relleus horitzontals i que ha esdevingut un element morfològic i estructurador del territori de gran importància.

Torrents de la conca del riu Besós

Torrents de la conca del riu Llobregat

Torrents de la conca del riu Besós

Torrent de la Grípia

El torrent de la Grípia, tot i la proximitat a la ciutat; acull una vegetació de ribera destacable en alguns punts. Al límit nord, a can Montllor, trobem la vegetació de ribera producte de reforestacions recents. I al limit sud del municipi, abans que aquest pasi per sota de l'autopista C-58 es troba aquest espai d'arbres i vegetació de ribera singular, la verneda de Can Sabater.

Pujar

Torrent de la Betzuca

El torrent de la Betzuca neix al massís de Sant Llorenç del Munt, dins el terme municipal de Matadepera, i segueix direcció sud fins trobar-se ja en terme de Sant Quirze del Vallès amb el torrent de la Grípia, aquí anomenat de Can Llobateres.

Pujar

Torrent de Ribatallada

El límit de terme entre Terrassa i Castellar el marca el torrent de Ribatallada, conegut al seu primer tram com a torrent del Guinard. En aquest desemboquen els torrents secundaris de Can Sales, Tudoner, i , fent partió amb el terme de Sabadell, el torrent de Botelles. Aquests torrents es troben en molt bon estat de conservació i la presència d'aigua constant ha permès que hi hagi una vegetació de ribera important.

Pujar

Torrent de Can Bonvilar

Al sector que separa Terrassa de Sabadell es troba el torrent de Can Bonvilar, que neix més amunt de la masia del mateix nom, segueix un traçat d'oest a est fins que entra dins el nucli urbà de Sabadell. Aquest torrent compta amb vegetació de ribera formada, entre altres especies típiques deis cursos d'aigua, per pollancres.

Pujar

Torrent de Can Feu

Una mica més al sud, neix el torrent de Can Feu, sota l'encreuament dels camins de Sant Julià d'Altura i del mas de Canals. També es troba el torrent de Can Canya, amb el seu origen prop d'aquesta masia i que va a trobar el terme de Sabadell, moment en què s'anomena torrent de Torre Berardo. Com en el cas d'altre torrents secundaris, aquest torrent no té una llera clarament diferenciada.

Pujar

 

Torrents de la conca del riu Llobregat

Torrent del Llor

La riera Gaià té dos afluents importants que davallen de dalt la serra de l'Obac. El torrent del Llor, és el primer, i fa partió amb el terme de Vacarisses. És un torrent que circula per terrenys emboscats coberts d'alzinar. Té tot el curs encaixat en un bell congost, amb molt interès paisatgístic i natural, malgrat la greu afectació ambiental produïda per la presència molt propera del dipòsit controlat de residus de Coll Cardús.

Pujar

Torrent de la font de la Teula

L'altre torrent és el de la font de la Teula, molt proper a can Font de Gaià, que s'endinsa ràpidament per sobre de la serra de l'Obac, en uns paratges també coberts de base dens.

Pujar

Torrent del Salt

El torrent del Salt, situat al límit entre Terrassa i Viladecavalls, va a desaiguar a la riera de Gaià. El drenatge produït per l'activitat extractiva de graves i sorres a Can Costa de Montagut ha ocasionat l'aparició d'un estany artificial que fa possible la presència de fauna lligada a aquests hàbitats i a la vegetació higròfila de les seves vores. La superfície ocupada per aquest estany artificial és de 23.600 m2.

Pujar

Torrent de Can Missert

El torrent de Can Missert neix a la urbanització de Can Palet de Vista Alegre i va a trobar el torrent del Salt. En aquest torrent es troba la font natural de Can Missert envoltada d'una petita roureda, amb arbres de mides considerables que es troben en fase de catalogació. És un indret amb elevat interès paisatgístic, envoltat per feixes de sembrats que conformen un paratge singular.

Pujar

Torrent Mitger

El torrent Mitger, que rep aigua del torrent de can Bogunyà i del torrent de Ca n'Amat, també desemboca a la riera del Palau. A les terrasses pròximes del torrent de ca n'Amat, a l'alçada de la font de la Misèria, es troba una àrea d'horts no ordenats que ocupa més de 60 hectàrees.

Pujar

 

Torrent de les Martines

El torrent de les Martines té un curs curt i recull les aigües del sector occidental del terme, en l'àmbit conegut de forma genèrica com Les Martines, en contacte amb el terme de Rubí. Creua un territori amb forts desnivells. 

Pujar

Torrent de les Carbonelles

També aquest és el cas, del torrent de les Carbonelles que resta encongit entre la carretera de Terrassa a Martorell i la urbanització dispersa de Les Carbonelles.

Pujar

Torrent dels Àlbars

Al sud-est del terme, a la finca de ca n'Amat de les Farines, hi ha el torrent deis Àlbers que desemboca també a la riera de Palau. Aquest torrent sosté una vegetació de ribera formada per àlbers i altres especies típiques de les riberes.

Pujar