Dones lluminoses

El Monument a la Dona Treballadora és una escultura d'Andreu Alfaro, de 40 metres d'alçada, inaugurada el 21 de desembre de 1996, com a homenatge a les dones treballadores. Amb motiu de la celebració de l'Acte Central a Espanya del Dia Internacional de la Llum, volem ressaltar la contribució que nombroses dones han realitzat en el desenvolupament de la ciència i de la tècnica en àmbits on la llum ha tingut un paper fonamental.

La matemàtica, física i escriptora Gabrielle Émilie du Châtelet (1706-1749) va haver de signar amb un nom d'home per aconseguir ser la primera dona a publicar en la Reial Acadèmia de Ciències francesa. D'ella és el primer tractat de física francès, i la seva traducció dels Principia Mathematica va permetre la difusió de les teories de Newton en el continent europeu.

Martha Coston (1826-1904) va ser la primera a dissenyar i fabricar un sistema de comunicació "sense fil" entre vaixells i la costa, basat en bengales lluminoses de diferents colors. Encara avui en dia, moltes embarcacions utilitzen bengales com a avís d'emergència.

L'astrònoma americana Henrietta Swan Leavitt (1868-1921) va destacar en el grup de dones "calculadores" de l'Observatori del Harvard College. Rebien aquest nom perquè eren les encarregades de realitzar càlculs tediosos a partir de plaques fotogràfiques d'observacions estel·lars. L'escala de mesura que s'utilitza encara avui en dia per calcular la distància relativa entre estrelles, la mida de la nostra galàxia i la de l'Univers, està basada en les seves observacions de les Cefeidas.

Hedwig Kohn (1887-1964) va realitzar un treball minuciós en espectrometria i pirometria, considerat avui un estàndard d'il·luminació.

El treball de l'astrònoma Anna Estelle Glancy (1883-1975) va permetre millorar el disseny de lents en càmeres, telescopis i altres instruments. Va fer una de les primeres patents de lents progressives.

Katharine Burr Blodgett (1898-1979) va inventar els vidres antireflexants, iniciant amb ells, el camp dels recobriments òptics, avui en dia universalment utilitzats en ulleres, lents, càmeres, etc.

Per la seva part, Yvette Cauchois (1908-1999) va crear un espectrògraf de raigs X que va permetre descobrir nous elements de la taula periòdica. Després de Marie Curie, va ser la segona dona presidenta de la Societat Francesa de Física i Química.

Maria Goeppert Mayer (1906-1972) va donar nom a la unitat de secció d'absorció de dos fotons i era, fins fa pocs anys, junt amb Marie Curie, una de les dues úniques dones guardonades amb el Premi Nobel de Física.

Mary Louise Spaeth (1938) va inventar el làser sintonitzable de colorant i va desenvolupar el telèmetre làser.

Rosalind Franklin (1920-1958) va obtenir la famosa fotografia 51, que va provar experimentalment l'estructura helicoïdal de l'ADN mitjançant difracció de raigs X.

Martha Jane Bergin Thomas (1926-2006) va millorar les fonts d'il·luminació, sobretot bombetes i tubs fluorescents i Jean McPherson Bennet (1930-2008) va aportar idees originals que són un referent en l'estudi de les superfícies òptiques. El 1986, va ser la primera dona a ocupar la presidència de la Societat Americana d'Òptica (OSA, del seu nom en anglès).

L'astrofísica nord-irlandesa, Jocelyn Bell Burnell (1943), va descobrir els "fars" de l'univers, els púlsars, tot i ser exclosa entre els guardonats amb el Premi Nobel de Física el 1974, cosa que va causar gran controvèrsia. La física danesa Lene Vestergaard Hau (1959) va dirigir l'equip de científics que van aconseguir reduir la velocitat d'un raig de llum a aproximadament disset metres per segon, l'any 1999, i dos anys després van aconseguir detenir un raig momentàniament.

A Espanya, Piedad de la Cierva y Viudes (1912-2007) va ser una pionera entre les científiques del país. Va tenir l'oportunitat de formar-se a l'estranger quan molt poques dones ho podien fer. Va propiciar la industrialització del vidre òptic i va destacar per ajudar a moltes altres dones a desenvolupar la seva carrera científica.

(Font: parcialment extret de l'exposició Investigadoras en la Luz y en las Tecnologías de la Luz, organitzada per la Sociedad Española de Óptica i el Grup de "Mujeres en Física" de la Real Sociedad Española de Física)