La presència de la ciutat de Terrassa en xarxes europees i internacionals és un instrument molt útil per al desenvolupament de la ciutat i el benefici directe que significa per a la ciutadania. La participació en xarxes és una gran plataforma per participar amb altres ciutats europees, per exemple, en projectes comunitaris. Alguns dels membres d'aquestes xarxes, amb què Terrassa té especial relació, tenen una gran experiència en la participació i lideratge d'aquests projectes. 

 

Amb el finançament comunitari rebut, Terrassa pot millorar el benestar de la ciutadania en aspectes habituals del dia a dia en àrees d'especial interès com mobilitat i obres públiques, benestar social o cultura, entre d'altres.

 

Actualment la ciutat de Terrassa participa en les següents xarxes europees i internacionals:

La ciutat de Terrassa entre l'any 2003 i 2008 va participar com a membre associat d'Eurocities, en els fòrums de Desenvolupament Econòmic, Societat del Coneixement i Mobilitat.

 

Terrassa i el seu sistema urbà, integrat pels municipis de Matadepera, Rellinars,Ullastrell i Viladecavalls, va presentar una candidatura conjunta el mes de juliol de 2008 per esdevenir membre de ple dret. Després de diverses negociacions, amb la xarxa i les ciutats membres del comitè executiu, la candidatura conjunta va ser acceptada i ratificada per l'Assemblea General el mes de novembre de 2008. Així des de gener de 2009 el sistema urbà de Terrassa (Terrassa Metropolitan Area) ha esdevingut membre de ple dret de la xarxa. El sistema urbà de Terrassa participa a EUROCITIES com a un únic membre, amb una veu única i amb un únic vot a l'Assemblea. 

 

L'Ajuntament de Terrassa, a través de la regidora de Cultura i de Relacions Internacionals, Rosa Boladeras, ha signat l'adhesió a la crida de la xarxa de les principals ciutats europees, EUROCITIES, per desenvolupar polítiques culturals més sostenibles i més inclusives. Amb Terrassa, són ja 36 les ciutats que s'han adherit a la Crida a l'Acció, promoguda per la ciutat de Lille, junt amb altres ciutats que s'hi han sumat, com Florència, Gant, Birmingham o Toulouse.

Amb aquesta signatura, Terrassa es compromet a:

• Desenvolupar polítiques culturals més sostenibles i inclusives.
• Treballar amb altres grans ciutats europees per millorar les polítiques locals i compartir bones pràctiques. Això es farà mitjançant el nou grup de treball d'EUROCITIES sobre cultura sostenible, on les ciutats compartiran coneixements i pràctiques innovadores sobre cultura sostenible.
• Considerar el desenvolupament de projectes de col·laboració amb altres ciutats europees.
• Sensibilitzar sobre la transició ecològica i la inclusió social entre els actors culturals locals públics i independents: institucions culturals, associacions, artistes i públic.

Adhesió a Living-in EU, una iniciativa impulsada per EUROCITIES però també un compromís per millorar la qualitat de vida de les persones incorporant solucions digitals en àmbits com la mobilitat urbana, l'eficiència energètica o les relacions amb l'administració pública.

https://living-in.eu/

 

 

UserCentriCities és un projecte Horizon 2020 que va començar el desembre de 2020. Està liderat per l'Ajuntament de Lisboa en col·laboració amb EUROCITIES i el Centre de Recerca Tècnica VTT de Finlàndia. A més, reuneix 23 municipis i regions europees adherides. UserCentriCities construirà una plataforma perquè les autoritats locals puguin avaluar i comparar el seu rendiment amb la resta de municipis establint uns estàndards i indicadors comuns de govern digital.

 

 

Cities4Europe (Europa per als ciutadans) és una campanya promoguda per Eurocities amb un triple objectiu: involucrar, inspirar i impactar:

• Involucrar a la ciutadania europea
• Inspirar tots els nivells de govern per construir societats on la gent arriba primer
• Impactar en la manera com es prenen decisions a Europa

Un any abans de les eleccions al Parlament Europeu (2019), la campanya vol que persones i polítics s'uneixin per explorar noves maneres d'involucrar els ciutadans en la presa de decisions. Es vol iniciar un procés que promogui les societats on la gent arriba primer, i on es reforça la confiança entre els ciutadans i els poders públics, en una època de desil·lusió i euroescepticisme.

Partint de moviments paneuropeus i mobilitzant la xarxa EUROCITIES (amb més de 140 ciutats d'Europa, que representen 130 milions de ciutadans de 39 països), Cities4Europe vol inspirar ciutats i altres nivells de govern, incloses les institucions de la UE, per buscar mecanismes i eines que comprometin els ciutadans en la formulació de polítiques, enfortint noves formes de democràcia a tot Europa.

La campanya va començar el maig de 2018, amb un acte de llançament des de Brussel·les al que va assistir l'alcalde de Terrassa, i es clourà a la pròxima conferència anual d'EUROCITIES a Edimburg del 28 al 30 de novembre de 2018.

La campanya serveix com a debat polític d'alt nivell, però també perquè cada ciutat comparteixi entrevistes (entrevista a l'alcalde de Terrassa, Alfredo Vega), activitats i recomanacions sobre com involucrar la ciutadania en la formulació de politiques europees.

Hi participen més de 90 ciutats europees. Entre elles hi ha ciutats com Amsterdam, Barcelona, Berlin, Atenes, Brussel·les, Florència, Glasgow, Estocolm, Toulouse, Nantes i Lisboa.

Torna a l'índex

CGLU- Ciutats i Governs Locals Units
 

• Augmentar el paper i la influència del govern local i les seves organitzacions representatives a la governança global.
• Convertir-se en font de suport pels governs locals democràtics, eficaços i innovadors, propers al ciutadà.
• Garantir una organització global eficaç i democràtica.

Durant el mes de novembre de 2023, Terrassa participà en la Cimera Mundial de Cultura de CGLU. La regidora de Promoció Cultural i Audiovisual i Relacions Internacionals, Rosa Boladeras i el director de la Candidatura de la Seu d'Ègara a Patrimoni Mundial de la UNESCO, Carles Sánchez, van intervenir en una sessió dedicada al Patrimoni Cultural. La ciutat va formar part de la taula titulada «Patrimoni per avui i demà» amb una 

presentació de les prioritats estratègiques de la ciutat en patrimoni cultural entre les quals la Candidatura de la Seu d'Ègara per formar part del Patrimoni Mundial de la Unesco. També es van exposar les línies principals del Pla Estratègic de Patrimoni i el segell GAS (Gèneres, Accessibilitat i Sostenibilitat) com a exemples del compromís de la ciutat en el desenvolupament d'unes polítiques culturals en línia amb els ODS i l'Agenda 2030. Terrassa va compartir taula amb experts de l'àmbit del patrimoni i les polítiques culturals de les ciutats de Malmö (Suècia), Xi'an (Xina) i de l'ICOMOS (International Council on Monuments and Sites).

En l'àmbit de la Cultura, i com a Ciutat Pilot de l'Agenda 21 de la Cultura, Terrassa va desenvolupar un programa de treball que va incloure el patrimoni cultural i l'espai públic com una de les principals prioritats de l'elaboració de polítiques. El programa «Cultura a Districtes», que impulsa el Servei de Cultura de l'Ajuntament de Terrassa, va rebre una menció especial a la cinquena edició del Premi Internacional CGLU Ciutat de Mèxic, per la qualitat d'un projecte que prioritza la preservació dels drets culturals de la ciutadania.
El Premi Internacional Ciutats i Governs Locals Units – Ciudad de México és un guardó creat per la xarxa CGLU i té com a principal objectiu reconèixer ciutats i personalitats que hagin destacat significativament en àmbits com els valors de la cultura, la participació ciutadana així com per la seva contribució a l'emergència de la cultura com a pilar del desenvolupament sostenible

En l'àmbit de la Democràcia Participativa i els Drets Humans, Terrassa es va adherir l'any 2022 a la campanya ‘10, 100, 1000 Ciutats i Territoris de Drets Humans per al 2030', amb l'objectiu de reunir 1000 governs locals i regionals de tot el món a fi d'enfortir el moviment global de Ciutats i Territoris de Drets Humans.

La ciutat també assisteix de manera anual al Retir de CGLU, un esdeveniment internacional que s'organitza amb l'objectiu d'impulsar connexions entre els membres de la xarxa, incloent la participació dels líders polítics i representants tècnics per fomentar la interacció i intercanvis de bones pràctiques i coneixements amb visió de futur.

Les ciutats intermèdies reclamen protagonisme en el panorama internacional. Són aquelles amb una població entre 50.000 (20.000 en el cas de l'Estat espanyol) i 1 milió d'habitants i que, dins la xarxa mundial CGLU (Ciutats i Governs Locals Units), formen un grup de treball des de 2016. Del 5 al 7 de juliol de 2018 s'ha celebrat el primer Fòrum Mundial de Ciutats Intermèdies al Marroc, i que ha servit com a cloenda d'un procés de diferents fòrums continentals duts a terme durant any i mig per recollir la veu de les I-Cities sobre agendes globals i la implementació dels Objectius de Desenvolupament Sostenible (ODS). La xarxa la lidera Chefchaouen, amb el suport de quatre vicepresidències que lideren àrees regionals: Terrassa (Europa), Neveshir, Turquia (Orient Mitjà i Àsia Occidental), Cuenca, Equador (Amèrica Llatina) i Odienné, Costa d'Ivori (Àfrica). Els objectius principals del fòrum han passat per produir recomanacions polítiques i instruments que permetin facilitar la implementació dels ODS i les seves polítiques públiques en les I-Cities i a escala global. També per generar propostes de governança per implementar diverses agendes globals a través de la focalització en la Nova Agenda Urbana. 

Primer Fòrum Mundial de Ciutats Intermèdies (I-Cities) a Chefchaouen, Marroc, del 5 al 7 de juliol de 2018 (web del fòrum)

A Chefchaouen s'ha tancat un procés iniciat l'octubre de 2016 a Bogotà, Colòmbia, quan es va crear el grup d'I-Cities durant el cinquè Congrés Mundial de CGLU. Els següents fòrums regionals van tenir lloc a Odienné (maig de 2017), Neveshir (setembre de 2017), Terrassa (novembre de 2017) i Cuenca (març de 2018). Les trobades han servit per recollir conclusions sobre com crear un terreny comú per fer realitat els ODS a nivell local. A Terrassa, l'eix temàtic va ser el City Branding, amb temes transversals com la inclusió social i el paper de la ciutadania; els entorns rurals; treballar amb els diferents agents del territori; generar polítiques públiques i fer visible la identitat comuna a partir del rerefons migratori dels ciutadans. 

El 2015 els estats membres de les Nacions Unides van acordar 17 ODS com a hereus dels Objectius de Desenvolupament del Mil·lenni (2000-2015), i que dirigiran l'acció global sobre desenvolupament sostenible fins al 2030. En un context amb agendes mundials pensades de forma global per ser aplicades localment, el paper de les I-Cities (9.000 ciutats arreu del món) és clau a l'hora d'aportar propostes per dissenyar polítiques, amb reptes urbans que es poden vincular amb polítiques estatals i internacionals: seguretat, cohesió social, treball, cultura i desenvolupament econòmic i humà. Aquests reptes i les seves solucions es generen, doncs, a nivell local, nacional i mundial.

Aquí és on entra el paper de les I-Cities, amb la missió de treballar en diverses vessants: el desenvolupament econòmic local; la integració cultural, social i mediambiental en el territori; la cooperació entre ciutats; la valoració de les cultures i les identitats locals; la solidaritat; la governança multinivell, i la participació dels ciutadans.

El Fòrum ha servit per generar línies de treball comunes a tot el planeta, analitzant reptes, dades i solucions, a més de voler crear una xarxa d'I-Cities que actuï com a lobby, i facilitar instruments als governs locals. El paper de Terrassa passa per actuar com a ciutat pilot a Europa d'aquesta tasca, amb l'objectiu d'assegurar la difusió de les feines desenvolupades a escala mundial. Una de les primeres accions és un monitoratge sobre el terreny, ja iniciat a la ciutat, dels ODS, per detectar la seva implementació.

El Fòrum de Chefchaouen ha estat format per taules de negociació, amb l'objectiu serà elaborar una agenda de treball amb accions i instruments (polítics, econòmics i socials) per a les ciutats. Els resultats s'han concretat en una Carta-declaració de les ciutats intermèdies amb un document de compromisos sorgit de les negociacions; en un codi destinat als governs locals i ciutadans de les I-Cities, i en l'establiment d'una plataforma permanent per definir una agenda mundial per a les I-Cities. L'alcalde de Terrassa, Alfredo Vega, ha conduït una de les taules de negociació, que ha abordat temàtiques com el desenvolupament sostenible, la justícia territorial i la igualtat, amb un èmfasi especial en aspectes com la cohesió social, els serveis bàsics per a tothom, la cultura, els valors humans, els drets i les responsabilitats i l'accés al treball.

Entrevista de CGLU a l'alcalde de Terrassa:

Entrevista de CGLU a l'alcalde de Terrassa i participació a debat d'alcaldes (amb el de Bonares, Huelva, i Sevilla):

Torna a l'índex

 

CMRE- Consell de Municipis i Regions d'Europa

 

ACTE

Associació creada el 1991 a Guimarães (Portugal) per iniciativa de l'Ajuntament de Terrassa i la Diputació de Barcelona (Espanya) la Communauté Urbaine de Lille (França), l'Associacão de Municípios do Vale do Ave (Portugal), la IEG de Mouscron i la IDETA de Tournai (Bèlgica).

L'objectiu era i és treballar plegats per afrontar els problemes derivats de la dependència dels territoris i la crisi de la indústria tèxtil i la confecció sobre el territori, per afrontar-los en el doble sentit de modernització i diversificació.

Des de la seva constitució les activitats realitzades per ACTE han estat numeroses, tant en l'àmbit polític, diverses declaracions de principis, com executiu, gestió de programes de desenvolupament local, siguin econòmics, socials o culturals. ACTE reuneix actualment diverses administracions locals de vuit països de la Unió Europea i Croàcia. Totes aquestes amb una important presència del sector tèxtil. Ha estat un salt qualitatiu i quantitatiu d'una importància enorme, que ja s'ha realitzat sense renunciar als propis principis fundacionals: "Representar i defensar els interessos de les col·lectivitats territorials i organismes adherents que representin als territoris amb presència del sector tèxtil i de la confecció".

Des del juny de 2013 al juny de 2016 l'alcalde de Terrassa, Jordi Ballart, ha ostentat la presidència europea d'ACTE.

Torna a l'índex

 

 ENSA- Xarxa d' Autoritats Socials

ENSA (Xarxa Europea d'Afers Socials) es troba formada per 22 membres entre ciutats, associacions de municipis i regions europees que té com a objectiu promoure la cooperació internacional en l'àmbit social. Els objectius d'ENSA són: encoratjar la cooperació internacional, l'aprenentatge mutu, l'intercanvi de saber fer de models culturals i experiència en el sector social; aprofundir el diàleg respecte les polítiques socials amb les institucions europees; participar en projectes europeus innovadors; facilitar l'adhesió de nous membres, especialment dels nous Estats de la UE.

La xarxa organitza el seu treball en cinc àrees temàtiques d'acció. Cadascuna té el seu grup de treball: gent gran, joventut, infantesa, persones discapacitades i inclusió social. L'Ajuntament de Terrassa és membre d'ENSA des de 2004 i participa a través del Servei de Salut i Benestar Social al grup de treball de gent gran.

Torna a l'índex

Ruta Europea de Cementiris

La Ruta Europea de Cementiris, dins la qual es troba el complex funerari municipal de Terrassa, és una iniciativa de l'Associació de Cementiris Significatius d'Europa (ASCE) que uneix el patrimoni funerari del passat, qüestions de cementiris del present i desafiaments del futur, comprometent i compartint la riquesa d'aquests elements amb tothom.

Torna a l'índex

EFUS- Forum Europeu de Seguretat Urbana

Creada el 1987 sota la coordinació del Consell d'Europa, l'European Forum for Urban Security (EFUS) és de l'organització internacional no governamental més antiga d'autoritats territorials que actua en l'àmbit de la seguretat urbana i la prevenció de la delinqüència. L'objectiu d'aquesta xarxa és enfortir les polítiques de prevenció de la delinqüència i promoure el paper dels governants locals amb les polítiques nacionals i europees.

L'EFUS treballa en totes les temàtiques relatives a la seguretat urbana, teixint vincles entre les autoritats locals europees a través de l'intercanvi de bones pràctiques i de coneixements, la cooperació i la formació. A més a més, serveix de nexe entre les autoritats locals i les institucions a nivell nacional, europeu i internacional. La direcció de l'EFUS va a càrrec d'un Comitè Executiu de 33 administracions territorials elegides per la totalitat dels membres de la xarxa (unes 250 ciutats i administracions locals). Ha servit d'inspiració per a la creació de set fòrums nacionals, establerts a Alemanya, Bèlgica, França, Itàlia, Luxemburg, Espanya i Portugal.

Torna a l'índex

AICE- Associació internacional ciutats educadores
 

L'Associació Internacional de Ciutats Educadores es va iniciar com a moviment l'any 1990 amb motiu del I Congrés Internacional de Ciutats Educadores, celebrat a Barcelona, on es va aprovar la Carta de Ciutats Educadores.

Posteriorment, el 1994, aquest moviment es formalitza com a Associació Internacional en el III Congrés celebrat a Bolonya. L'Associació Internacional de Ciutats Educadores (AICE) reuneix a més de 300 governs locals de 31 països amb l'objectiu d'intercanviar, cooperar i avançar en el desenvolupament i implementació de pràctiques inspirades en els principis de la Carta de Ciutats Educadores.

Torna a l'índex

 

Alcaldes per la pau

Organització de ciutats del món per promoure la pau i l'abolició de les armes nuclears.

La ciutat de Terrassa n'és oficialment ciutat membre des del maig de 2008, no obstant això, ja des de l'any 2005 havia mantingut contactes amb la Secretaria de la xarxa. Terrassa participa en les iniciatives, propostes i accions de conscienciació per l'abolició de les armes nuclears que des de la xarxa es promouen. En aquest sentit Terrassa és, des de l'octubre de 2008, una de les més de 500 ciutats adherides al protocol d'Hiroshima i Nagasaki. Aquest és un protocol complementari al Tractat de no proliferació d'armes nuclears (TNP), i pretén que els governs nacionals implementin els compromisos descrits en el Tractat.

Des del mes de maig del 2008 Alcaldes per la Pau va realitzar la "Crida a les ciutats" perquè els seus alcaldes o representants escollits democràticament recolzessin el protocol i que, plegats, pressionin els governs perquè en la revisió del TNP de l'any 2010 aquests es comprometessin a abolir les armes nuclears per l'any 2020.

Torna a l'índex

Pacte d'alcaldes

El Pacte dels Alcaldes pel Clima i l'Energia (Covenant of Mayors) és un compromís de les ciutats i pobles signants per fer un pas endavant en la política energètica de la Unió Europea pel que fa a la reducció d'emissions de CO2 mitjançant una major eficiència energètica i la producció i ús d'una energia més neta.

El 10 de febrer de 2009, el llavors regidor de Medi Ambient de l'Ajuntament de Terrassa, Màrius Massallé, va signar el pacte per delegació del l'alcalde en un acte a la seu de la cambra europea.

Més informació

Torna a l'índex

Xarxa Europea Art nouveau

La Xarxa Europea Art Nouveau, "Réseau Art Nouveau Network", és una associació de ciutats i regions amb l'objectiu de preservar, estudiar i promoure el modernisme a nivell europeu. El 1999, en resposta a una iniciativa del Departament de Monuments i Emplaçaments Històrics de la Regió de Brussel·les, un extens grup d'institucions de diverses ciutats europees caracteritzades per posseir un patrimoni modernista important van decidir unir-se per formar una primera xarxa europea de cooperació, entre les quals es troba la ciutat de Terrassa, sòcia fundadora.

Torna a l'índex

Observatori Internacional de Democràcia Participativa

L'Observatori Internacional de la Democràcia Participativa (OIDP) és una xarxa de més de 500 ciutats arreu del món, entitats, organitzacions i centres d'investigació que volen conéixer, intercanviar i aplicar experiències sobre la democràcia participativa en l'àmbit local per aprofundir la democràcia en el govern de les ciutats. L'OIDP és un centre de referència mundial per a la producció del coneixement.  En resum, entenem l'R+D com part de la democràcia participativa.

 

Torna a l'índex

Europa Cinemas

El Cinema Catalunya forma part de la xarxa Europa Cinemas des de l'1 de gener de 2009. Aquesta xarxa, pertanyent al programa MEDIA de la Unió Europea, té com a objectiu promoure l'exhibició de pel·lícules europees d'autor, preferentment no nacionals, i crear una trama de cinemes per realitzar accions conjuntes tant a nivell nacional com europeu. Altres objectius són les iniciatives per part dels exhibidors destinades al públic jove i a incentivar la introducció del cinema digital en les sales de la xarxa. El cinema terrassenc opta cada any a unes subvencions en funció de les pel·lícules estrenades de producció europea i a les sessions realitzades.

 

Europa Cinemas també contempla fer aportacions econòmiques per accions conjuntes entre diferents sales i per a la projecció de pel·lícules europees projectades amb aparells digitals. També s'estableixen diverses bonificacions en base a la diversificació de pel·lícules segons el seu origen nacional i per la programació de pel·lícules que hagin obtingut la Label Europa Cinemas. La xarxa celebra una trobada anual dels seus membres. 

La xarxa compta amb suport del programa MEDIA, d'Europa Creativa, des del 1992. La xarxa aplega un total de 2.680 sales, a 1.089 cinemes, de 654 ciutats, de 41 països.

Torna a l'índex

 

Ciutats adaptades a la gent gran

La Xarxa Mundial de l'OMS (Organització Mundial de la Salut) de Ciutats i Comunitats Adaptades a la Gent Gran té en compte que cada vegada més ciutats i comunitats a tot el món estan tractant de donar una millor resposta a les necessitats dels seus residents de la tercera edat.

La Xarxa es va establir per fomentar l'intercanvi d'experiència i l'aprenentatge mutu entre ciutats i comunitats de tot el món. Qualsevol ciutat o comunitat que vulgui unir-se a la Xarxa i estigui compromesa amb la creació d'entorns urbans integradors i accessibles en benefici de la seva població d'edat avançada, és benvinguda.

Les ciutats i comunitats de la Xarxa tenen diferents dimensions i estan ubicades en diferents parts del món. Els seus esforços per adaptar-se millor a la gent gran es donen en contextos culturals i socioeconòmics molt diversos. El que tots els membres de la Xarxa tenen en comú és el desig i el compromís de crear entorns urbans físics i socials que afavoreixin un envelliment saludable i actiu i una bona qualitat de vida per als seus residents de més edat.

Document: Ciudades globales amigables con los mayores

Web (Cliqueu la imatge):

 

 

 

 

Torna a l'índex

ECCAR-European Coalition of Cities Against Racism

ECCAR és una Coalició Europea de Ciutats Contra el Racisme; el novembre del 2020 el ple municipal en va aprovar l'adhesió de Terrassa.

ECCAR va néixer el 2004 promoguda per la UNESCO, amb l'objectiu de crear una xarxa de ciutats interessades a compartir experiències i millorar llur política de lluita contra el racisme, la discriminació i la xenofòbia.

Ha estat des del Servei de Ciutadania que s'ha impulsat l'adhesió en aquesta xarxa.

ECCAR té establert un pla d'acció de 10 punts (vegeu-los en aquest enllaç) entre els quals hi figuren: una major vigilància contra el racisme, proporcionar assessorament i seguiment de les polítiques municipals o proveir més suport a les víctimes del racisme i de la discriminació.

ECCAR ofereix una caixa d'eines molt interessant per combatre les injustícies per raó de raça.

 

Torna a l'índex

Xarxa Mundial dels Governs Locals i Regionals de Polítiques del Temps

La Xarxa Mundial dels Governs Locals i Regionals de Polítiques del Temps està formada per municipis, metròpolis i altres governs locals i regionals interessats a fomentar polítiques de temps. Els seus objectius són:

• Compartir coneixements entre els seus membres
• Desenvolupar l'Agenda Local i Regional de Polítiques Horàries
• Promoure el dret al temps

Web de la Xarxa Mundial dels Governs Locals i Regionals de Polítiques del Temps

Xarxa Catalana pel Dret al Temps

Per tal de poder donar un nou impuls a les polítiques i a l'organització del temps a Catalunya, l'octubre de 2022 es va posar en marxa la Xarxa Catalana pel Dret al Temps impulsada i promoguda pel Departament d'Igualtat i Feminismes de la Generalitat de Catalunya. La ciutat va adherir-se al mes de març.
L'objectiu de la nova xarxa catalana és aprendre de les experiències d'altres entitats, empreses, agents socials, municipis, institucions, persones expertes i investigadores d'arreu de Catalunya que estan compromeses amb el dret al temps.

Web de la Xarxa Catalana per Dret al Temps

Torna a l'índex

Building Europe with Local Councillors

Durant el mes de setembre de 2022, Terrassa s'uneix a la xarxa Construir Europa amb les autoritats locals (BELC, per les seves sigles en anglès).

L'objectiu és apropar els assumptes relacionats amb la Unió Europea a la ciutadania a través de les seves autoritats locals. Per aconseguir-ho, s'està creant una xarxa de representants polítics que seran el nexe entre les estructures del govern europeu i les del govern local.

En el cas de la nostra ciutat, la representant política escollida ha estat la regidora de Relacions Internacionals. Web Buiding Europe with Local Councillors

Torna a l'índex

Civitas

CIVITAS és un dels programes insígnia que ajuda la Comissió Europea a assolir els seus ambiciosos objectius de mobilitat i transport, i al seu torn els del Pacte Verd Europeu.

Ho fa actuant com una xarxa de ciutats. A través de l'intercanvi entre iguals, la creació de xarxes i la formació, CIVITAS fomenta el compromís polític i impulsa l'expertesa col·lectiva, equipant les ciutats per posar la mobilitat al centre de la descarbonització.

https://civitas.eu/cities/terrassa

Torna a l'índex

Association of Towns awarded The Europe Prize

Associació de ciutats guardonades amb el Europe Prize

https://europeprize.lublin.eu/

Torna a l'índex

Ciutats creatives de la UNESCO

L'octubre de 2017 Terrassa rep la distinció de la UNESCO com a ciutat creativa en l'àmbit cinematogràfic

https://www.terrassacityoffilm.com/

Torna a l'índex