La fiesta del Carnaval tiene un origen de siglos de antigüedad y se ha convertido en patrimonio de la cultura popular. Durante la edad media resurgió con fuerza principalmente en Italia. La Inquisición amortiguación en España desenfreno, hasta que a principios del siglo XIX se reavivó, principalmente en Cataluña.

Carnestoltes 1920. Col·lecció B. Ragón. Autor: Desconegut. Arxiu Municipal de Terrassa.

En Terrassa su celebración y sus incidencias han ido paralelas al talante político y económico de la vida ciudadana. Es durante la segunda mitad del siglo pasado y principios del XX que el Carnaval de Terrassa disfrutó de una gran llamada. Una proliferación de grupos encargadas de formar comparsas, como Tronos, Gitano, Paus y, más tarde, El Casino del Zapato, El Sombrero y la Barretina, dieron consistencia al carnaval egarense.


Más entrado el siglo, decayó el encanto decimonónico aunque se celebraban desfiles y bailes en las diferentes sociedades. El franquismo prohibió el carnaval que quedó restringido a fiestas infantiles, en algunas entidades con fiestas semi clandestinas y al ámbito privado.

Con la llegada de la democracia, al final de los años 70, se recuperan las fiestas y el desenfreno, eso sí, tímidamente y con un desbarajuste en la participación, hasta su recuperación en un programa que ya se ha hecho tradicional. La fiesta se centra en el sábado, con una gran desfile y la correspondiente desfile de comparsas, que salen de la estación del Norte y llegan al Ayuntamiento, donde se procede a leer el pregón ya hacer el concurso de las mejores comparsas, y finaliza, ya de noche, con un gran baile de disfraces.

Rua de Carnestoltes, 2005. Autor: Rafel Casanova. Arxiu Municipal de Terrassa. Reg. 197864

Los actos previos de los días anteriores se distribuyen entre la fiesta infantil del jueves graso y los desfiles escolares del viernes. El domingo el desfile está dedicada a los niños. El lunes tiene lugar el velatorio del difunto Carnaval y cierra las fiestas del entierro el miércoles de ceniza.

Cartel de Carnaval

  • 1979 Busqueta
  • 1980 -
  • 1981 Àngel
  • 1982 Gabriel Verderi
  • 1983 Marc Molins/Foto Factoria
  • 1984 Agustí Puig i Ferran Morgui
  • 1985 Mercè Torras
  • 1986 Mercè Torras/Pere Grau
  • 1987 Jordi Lluch
  • 1988 Òscar Intente
  • 1989 Joan Soriano
  • 1990 Josep M. Brocal
  • 1991 (El Carnestoltes oficial es va suspendre per la Guerra del Golf)
  • 1992 Maria Dalmau
  • 1993 Carles Dosta
  • 1994 Pere Anglada
  • 1995 Xavi Marsal
  • 1996 José Manuel d'Arcos
  • 1997 Marc Corominas
  • 2001 Jaume Ros
  • 2002 C. Borobia i Caye
  • 2003 Sebastià Brossa
  • 2004 Carles Salvador
  • 2005 Toni Rebollo
  • 2006 Oscar Latre
  • 2007 Toni Rebollo
  • 2008 Jordi Ribera i Grau
  • 2009 Liran Szeiman
  • 2010 Albert Oriols Mombiola
  • 2011 Xavier Gutierrez Pujades
  • 2012 Xavi Suárez Rodríguez
  • 2013 Lluís Prieto Rojas
  • 2014 Albert Soriguera
  • 2015 Marina Rastrero

Pregón de Carnaval

  • 1980 Jordi Labòria
  • 1981 Jaume Valls
  • 1982 Vicenç Villatoro
  • 1983 Jordi Llonch
  • 1984 Jaume Cabré
  • 1985 Jaume Valls
  • 1986 Manuel Sarrau
  • 1987 Ramon Bosch
  • 1988 Miquel Mallafré
  • 1989 Salvador Cardús (llegit per Miquel Górriz)
  • 1990 Miquel Pujadó
  • 1991 Jesús Viñas
  • 1992 Joan Rovira
  • 1993 Josep Castañé
  • 1994 Montse Prat
  • 1995 Vicenç Villatoro
  • 1996 Kiku Mistu
  • 1997 Floreal Soriguera
  • 1998 Xavi Coral
  • 1999 Lo Surull Emmanillat, el vigorós, virrei del vi dolç i del viagre
  • 2001 Jordi Flores
  • 2002 Rosa Boladeras
  • 2003 Xavier Bertran (Sr. Cartanyà)
  • 2004 Juanan Cuentacuentos
  • 2005 Jauminho Bernetinho
  • 2006 Maria Dolors Duocastella
  • 2007 Marc Galí
  • 2008 Juli Gómez
  • 2009 Pepi Sabrià
  • 2010 La Llanterna (Rafel Aróztegui)
  • 2011 Sense pregoner (La Llanterna;dues noies al balcó)
  • 2012 Julián Gijón (perruquer)
  • 2014 Gito Montoya (músic i cantant de oGITo)

Nombre del Carnaval

  • 1978 Duc de Cosmolàndia
  • 1979 Duc de Xirolàndia
  • 1980 Gran Duc Esbojarrat
  • 1981 El Rei de la Nàpia
  • 1982 El Rei del Sarau
  • 1983 Baró del Baliga-Balaga
  • 1984 Molt Honorable Kan-Pet-Xano
  • 1985 Il·lustre Txúrri Mangons Gran Visir
  • 1986 Lavat-Iva
  • 1987 Satan-Kagat per Molts Anys
  • 1988 Guerrer Bernat del carall Trempat-Cavaller Destitolat
  • 1989 Ezopo-Ya
  • 1990 Gran Quefe Gran Lluf-OT
  • 1991 L'Insubmís Desert d'Or
  • 1992 Serduloide
  • 1993 Espherminatorigranzigulhador
  • 1994 Surtdelcesol
  • 1995 Elviru Lai Kardat 18 Vegades
  • 1996 Titarrasend-I-No-Vè el Geni-Tal
  • 1997 El Gran Pit-Tata
  • 1998 El Gran Sobacus Urga Cho-Cha_Cus
  • 1999 Lo Surull Emmanillat, el vigorós, virrei del vi dolç i del viagre
  • 2000 Nemxin Gran Kalmon Xakava
  • 2001 Daghda
  • 2002 Li-Palpa-Lallona
  • 2003 Perla Fadafalo Alafiga
  • 2004 L'Etizi PsicoDÀLIC
  • 2005 Carminya, ontelamaria?
  • 2006 Tutanrabon V
  • 2007 Mamma Dam
  • 2008 Fal·lusma Madus El Gran banyut
  • 2009 Aqui-les doy polQ-ulo
  • 2010 Consol Adorinsa Ciable
  • 2011 Repubis Anus
  • 2012 Melainca (Els Boixos de Sant Llorenç)
  • 2013 Rei i reina: Carnívurus Sexè (Amics x sempre)
  • 2014 Anita Bottle (Relaxing cup of cafe con sushi)


Comparsas ganadoras del Carnaval

  • 1987 Sauron Penya Can Follón
  • 1988 La Paella Valenciana (La Llanterna)
  • 1989 Hare Krisna (Minyons de Terrassa)
  • 1990 Els ex de Berlín
  • 1991 (El Carnestoltes oficial es va suspendre per la Guerra del Golf)
  • 1992 Can Catxondeu (La Llanterna)
  • 1993 L'eixam, les Abelles, la Reina i els Vagarrons (La Llanterna)
  • 1994 Espigolets de Plom
  • 1995 La Cuca Loca de la Titoloca
  • 1996 Venècia, quina enveja (L'Espigolet)
  • 1998 Confraria Sant Tres de Déu
  • 2002 Foc al cos (Societat El Porronet)
  • 2003 Conyé varietés
  • 2004 Sexus in Infernus (Rives Triple Sex)
  • 2005 Luky Luke Express (Els Boixos de Sant Llorenç)
  • 2006 La Fem grossa
  • 2007
  • 2008 Rives Triple Sex
  • 2010 El Porronet
  • 2011 Els Boixos de Sant Llorenç
  • 2012 Recicleitor (Amics x sempre)
  • 2013 Planassencs +D19, amb "Avui toca corrida guay".
  • 2014 Romeria dels Sant Ovaris