La jornada que ha preparat el grup motor del PLDT (Pla Local de Drogues de Terrassa) és de quatre xerrades en línia tipus webinars dirigides pel periodista i youtuber Roc Massaguer, la psicòloga Núria Aragay responsable de la Unitat de Conductes Addictives del Consorci Sanitari de Terrassa i l'equip de EduCAC  (programa educatiu del Consell de l'Audiovisual de Catalunya, per promoure l'educació mediàtica i fomentar un ús crític i responsable dels mitjans de comunicació).
 
 
 
Per Roc Massaguer, periodista i creador de contingut especialitzat en videojocs i formació

1. Videojocs: mecàniques addictives, abús i xarxes socials, adreçat a centres educatius per a l'alumnat de 14 a 18 anys (2n cicle de secundària, CFGM i batxillerats).

Contingut:
Explicació dels riscos i mecanismes que poden portar a l'abús dels videojocs i de les xarxes socials.
- Beneficis dels videjocs i les xarxes
- Ens entretenen, ens emocionen, ens preparen per la vida, ens connecten
- Com funcionen?
- Les mecàniques són les normes en els videjocs
- A les xarxes hi ha mecanismes per accedir a i escollir el contingut
- Què busquen?
- Els videjocs busquen que ens enganxem (per gastar més diners o per tenir una base de persones jugant més gran i per tant, més possibilitats de que gastem diners)
- Les xarxes volen que estiguem més estona per ensenyar-nos més anuncis, saber més de nosaltres i per tant, vendre els anuncis que ens ensenyen més cars
- Com ho fan?
- En els videjocs tenim diferents estratègies complementàries
1. Recompenses de diferents tipus i intensitats
2. Objectius d'ampli espectre
3. Mecàniques de caixa de botí 
4. Progressions infinites
- En les xarxes socials, també hi ha tècniques similars
1. Contingut efímer
2. Algoritmes i xarxes neuronals que escullen quin contingut ensenyar-nos
3. Recompenses
4. Notificacions aleatòries
- Què hem de tenir en compte?
- Límits: hem de poder gaudir però saber parar
- Com ens sentim durant i després de fer aquesta activitat?
- Quines normes ens posem? No gastar diners, no gastar massa temps,...
- Hem deixat de fer coses importants per culpa dels videjocs o les xarxes?
- Què ens aporta cada sessió?

2. Videojocs: mecàniques addictives, abús, xarxes socials i consells per detectar i evitar pràctiques abusives, adreçat a mares i pares amb filles i fills de 10 a 13 anys (cicle superior de primària).

Contingut:
Explicació dels riscos i mecanismes que poden portar a l'abús dels videojocs i de les xarxes socials.
- Beneficis dels videjocs i les xarxes 
- Amb moderació són beneficiosos
Ens entretenen, ens emocionen, ens preparen per la vida, ens connecten
- Com funcionen?
- Les mecàniques són les normes en els videjocs
- A les xarxes hi ha mecanismes per accedir a i escollir el contingut
- Què busquen?
- Els videjocs busquen que ens enganxem (per gastar més diners o per tenir una base de persones jugant més gran i per tant, més possibilitats de que hi gastem diners)
- Les xarxes volen que estiguem més estona per ensenyar-nos més anuncis, saber més de nosaltres i per tant, vendre els anuncis que ens ensenyen més cars
- Com ho fan?
- En els videjocs tenim diferents estratègies complementàries
1. Recompenses de diferents tipus i intensitats
2. Objectius d'ampli espectre
3. Mecàniques de caixa de botí 
4. Progressions infinites
- En les xarxes socials, també hi ha tècniques similars
1. Contingut efímer
2. Algoritmes i xarxes neuronals que escullen quin contingut ensenyar-nos
3. Recompenses
4. Notificacions aleatòries
- Què hem de tenir en compte?
- Límits: hem de poder gaudir però saber parar
- Com ens sentim durant i després de fer aquesta activitat?
- Quines normes ens posem? No gastar diners, no gastar massa temps,...
- Hem deixat de fer coses importants per culpa dels videjocs o les xarxes?
- Què ens aporta cada sessió?
- Com afecten?
- Prioritats alterades i efectes en la salut
- Desconnexió de la realitat
- Pressió de grup
- Despesa de diners si no hi ha control
- Què podem fer per evitar pràctiques abusives?
- Observació del comportament
- Control parental com a orientació
- Informació sobre el joc i les seves mecàniques (PEGI com a inici)
- Proposta d'alternatives
- No castigar, reflexionar
- Treball per contrarestar la pressió de grup
- Contacte professional

Torneu a l'índex

Per la psicòloga Núria Aragay responsable de la Unitat de Conductes Addictives del Consorci Sanitari de Terrassa i l'equip de EduCAC  (programa educatiu del Consell de l'Audiovisual de Catalunya, per promoure l'educació mediàtica i fomentar un ús crític i responsable dels mitjans de comunicació) 

3. Ús responsable de les pantalles 

- Identitat digital
Les persones expertes adverteixen del perill de la tendència per la part adulta a sobreexposar els fills i filles a les xarxes socials. La sobreexposició implica d'una banda que els pares i mares cedeixen a les xarxes socials drets sobre les imatges dels seus fills i filles sense ser-ne conscients i, de l'altra que, contribueixen a crear la seva identitat digital amb la qual poden no sentir-se representats. D'aquesta manera escampen informació sobre els seus fills i filles i en perden el control. A l'hora d'anar a buscar feina hi ha aspectes sobre nosaltres a les xarxes que ens poden perjudicar. Hi pot haver informació que pot ser utilitzada amb finalitats no desitjades i fins i tot perilloses.   

- Notícies falses   

Rebem allaus d'informació que fan que estiguem sobreinformats i infoxicats. El fenomen de les notícies falses ha existit sempre però ara ha crescut exponencialment. Reenviem sense parar i sense pensar? 

- Publicitat encoberta a les xarxes i esterotips
Important tenir coneixement de la publicitat encoberta especialment a la xarxa social Tik Tok. A internet, la publicitat encoberta també ha buscat fórmules per arribar a nosaltres sense que ens n'adonem. Quan els anomenats tiktokers fan servir productes a les seves publicacions i ens expliquen els beneficis i els avantatges que tenen, estan fent publicitat encoberta. De la mateixa manera, quan vesteixen la roba promocionada, també estan fent publicitat encoberta i, en aquest cas, s'anomena emplaçament del producte. L'única advertència de la presència de publicitat consisteix en la inclusió de la paraula "#ad" que sovint apareix sobreimpressionada en el vídeo i barrejada amb altres paraules. 

Molta publicitat per part de youtubers com  MikelTube, TeamNico o Diverti Guay, que presenten un o una youtuber jugant, mentre es diuen frases complaents tipus: ¡Qué bonito! ¡Qué pasada! ¡Me encanta! A més, els vídeos acostumen a incloure algun reclam de compra, com ara: Ya a la venta en todas las librerías y en Amazon. El CAC ha fet informes relacionats amb aquests temes.

Cal tenir consciència d'aquesta realitat i no sobreexposar els i les menors d'edat a hores i hores de publicitat. 

- Pantalles
Existeixen múltiples pantalles i múltiples formes de dispositius tecnològics. El problema el tenim, no nomes amb el dispositiu, sinó sobretot amb el contingut (les aplicacions): sexe, relacions interpersonals, joc atzar, vjs. 

Totes aquestes aplicacions o continguts son potencialment addictives perquè activen el centre de la recompensa i l'adolescència està en un període especialment de risc. 

On esta el límit entre un ús racional de les pantalles i una conducta addictiva?. 
Senyals d'alarma i recomanacions.

Torneu a l'índex

Cartell del seminari. Aquest webinar s'ha ajornat.4. Treballar l'educació mediàtica integrada dins de les competències digitals del currículum escolar. Ajornat!

- On és l'educació mediàtica en el currículum?

El currículum actual no contempla un espai/temps específic per a l'educació mediàtica però justament ara és més necessària que mai. Vivim immersos en el món digital i per poder participar-hi d'una manera responsable i crítica calen habilitats i competències. 

El programa eduCAC ofereix continguts i recursos per treballar l'educació mediàtica integrada dins de les competències transversals. A partir de referents i entorns propers a l'alumnat com a ara youtubers, influencers, teen series o xarxes socials es fan propostes didàctiques per treballar les fonts d'informació digital, la identitat digital, la reputació o l'ètica en la utilització de la informació, entre d'altres. S'aborden aspectes com les notícies falses, els pescaclics, el postureig, la sobreinformació, la sobreexposició de la intimitat o el ciberassetjament amb la finalitat de que l'alumnat faci un ús crític i responsable dels continguts audiovisuals.

Els continguts també es poden treballar en clau de perspectiva de gènere, diversitat cultural i d'identitat digital.  

Torneu a l'índex

Aneu a les notícies de l'actualitat de salut comunitària