Fichas de los deportados terrassenses

Entre 1940 y 1941 unos setenta terrasenses, combatientes republicanos nacidos o residentes en nuestra ciudad, fueron deportados a los campos nazis. La mayoría, 41 de ellos, fueron asesinados y, en cuanto al resto, volvieron antes o después a Terrassa, aunque algunos prefirieron permanecer en el exilio. Hubo más de 9.000 deportados republicanos españoles en los campos de exterminio nazis entre 1940 y 1945, de los que cerca del 60% no sobrevivieron a su cautiverio (fueron asesinados o murieron por enfermedades o de inanición). Perderdors de una guerra en su país, una vez cruzada la frontera fueron internados en campos de refugiados y, finalmente, entregados a las autoridades nazis. La mayor parte terminó en el campo de Mauthausen y la memoria de algunos de ellos está volviendo a sus calles y en sus barrios gracias al proyecto Stolpersteine.

El ayuntamiento de Terrassa conjuntamente con el Memorial Democratico de la Generalitat de Catalunya, tiene previsto desarrollar el programa de las Stolpersteine, los adoquines de memoria, en nuestra ciudad, colocando las primeras durante el año 2021. Cada adoquín se coloca delante del domicilio o espacio de ámbito más cercano a la persona recordada y formarán parte de un trabajo de investigación más amplio, con información y archivos que se podrán consultar en la página web del Ayuntamiento donde también se detallarán las ubicaciones en un mapa interactivo.

Es voluntad del Ayuntamiento de Terrassa poder homenajear en nuestras calles todas las personas deportadas porque su memoria y su ejemplo perduren y sirven de ejemplo e inspiración a las generaciones futuras. Con la implicación de todos los estamentos institucionales, educativos y de la ciudadanía, conseguiremos hacer de Terrassa un espacio de libertad, igualdad y solidaridad, y libre de fascismo.

Fichas de los deportados terrassenses

La ubicación de los diferentes adoquines Stolpersteine en nuestra ciutat se publican en l'e-map Terrassa.

Fichas de los deportados terrassenses: ( col·locación de los adoquines a partir del 2021)

• 1 Josep Cirera Mayol
• 2 Joan Gras Puigmarti
• 3 Felix Izquierdo Garcia
• 4 Josep Julià Bruguera
• 5 Ramon Pere Moragues
• 6 Martí Puig Ferrer
• 7 Joaquim Sala Prat
• 8 Agustín San José Calasanz

Fichas de los deportados terrassenses: ( col·locación de los adoquines el 2022)

•   9 Diego Lozano Ribera
• 10 Joan Serarols Pons
• 11 José Saura Ribera
• 12 Bernardo Antonio Martinez Castillo
• 13 Àngel Olivares Gallego
• 14 Juan Sánchez Martínez
• 15 Antonio Florenza Jover
• 16 Francisco Rodríguez Martínez
• 17 Gerardo Quiroga Andreu
• 18 Guillermo Rodríguez Martínez
• 19 Juan García Rutés
• 20 Lluís Onrubia Arqué
• 21 Magí Costa Sanllehí
• 22 Pere Prat Nogués

• Ferrer i Murillo, Marc. "Els milicians terrassencs de la columna Macià Companys. Lluitadors de l'ideal". Terme, 2018, Núm. 33, pàg. 149-98. [En línia. Consulta: 5-05-2020] 
• Márquez Berrocal, Manuel, "Anàlisi sociològica dels represaliats sota el franquisme a terrassa (1939-1977)". A: Lacureva Moreno, Josep Lluís; Márquez Berrocal, Manuel; Plans Campderrós, Lourdes. Combat per la llibertat Memòria de la lluita antifranquista a Terrassa (1939-1979), Terrassa: Fundació Torre del Palau, 2007.
• Márquez Berrocal, Manuel, "La repressió franquista al Vallès: Terrassa venjança, mort i resistència, 1939-1945." A,  El Vallès: Segona República, Guerra Civil i Postguerra (1931-1945), Sabadell: Fundació Bosch i Cardellach, 2017. [En línia. Consulta: 5-05-2020]. 
• Olivares Abad, Juan Antonio. Terrassa Exiliada, Inèdit, 2020.
• Plans Campderrós, Lourdes. "La repressió a Terrassa durant el franquisme. Primera aproximació a les fonts per al seu estudi". Terme, novembre del 1998, núm. 13, pàg. 61-65. [En línia. Consulta: 5-05-2020]. 
• Sábat, Francesc. Los anarcosindicalistas tarrasenses en el exilio. Barcelona: Creaciones Gráficas Fernando, 1979, pàg. 36-37 i 44.
• Sala i Cabreraa, Queralt. "Joaquim Sala i Prat, un supervivent de la barbàrie nazi". Terme, 2017, Núm. 32, pàg. 197-218. [En línia. Consulta: 5-05-2020] 
• Serra i Oller, Jordi. "El cost humà de la guerra civil a Terrassa. Els combatents morts en acció de guerra". Terme, 2003, Núm. 18, pàg. 129-151. [En línia. Consulta: 5-05-2020].
• "El cost humà de la Guerra Civil a Terrassa. Nova edició de la llista de terrassencs morts en acció de guerra". Terme, 2012, Núm. 27, pàg. 147-173. [En línia. Consulta: 5-05-2020]   

• Armengou, Montse; Belis, Ramon. El convoy de los 927. Barcelona: Plaza & Janes, 2005.
• Bermejo, Benito; Checa, Sandra. Libro Memorial. Españoles deportados a los campos nazis (1940-1945). Madrid: Ministerio de Cultura de España, 2006.
• Garcia, Gabrielle; Matas, Isabelle. La mémoire retrouvée des Républicains espagnols. Rennes: Édilarge, 2005.
• HEernandez, Carlos. Los últimos españoles de Mauthausen. Barcelona: Ediciones B, 2015.
• Roig, Montserrat. Els catalans als camps nazis. Barcelona: Edicions 62, 2001. 
• Salou Olivares, Pierre i Véronique. Los republicanos españoles en el campo de concentración nazi de Mauthausen. El deber colectivo de vivir. París: Éditions Tirésias, París, 2008.
• Senso, Carles; Llim, Guillem; Vidal, Ximo; Català, Salvador. La derrota perpètua. Sueca: Reclam Editorial, 2018.
• Wingeate Pike, David. Españoles en el holocausto: vida y muerte de los republicanos en Mauthausen. DeBolsillo, 2015.

• Lacueva Moreno,Josep Lluís; Márquez Berrocal, Manuel; Plans Campderros, Lourdes. Combat per la llibertat Memòria de la lluita antifranquista a Terrassa (1939-1979), Terrassa: Fundació Torre del Palau, 2007.
• Marcet i Gisbert, Xavier (Director). Terrassa, Segle XX, 1867-1993. Terrassa: Diari de Terrassa, 1993.
• Márquez Berrocal, Manuel (coordinador). Una Història de Terrassa. Ajuntament de Terrassa i Centre d'Estudis Històrics de Terrassa: 2019. 

• Archivo Histórico Nacional: Causa General Terrassa (Signatura de recerca exacta): Fc-Causa_General,1599,Exp.2 
• Arxiu Històric de Terrassa i Comarcal del Vallès Occidental (AHT-ACVOC). Censos i padrons digitalitzats (1824-1936)
• Banc de dades de El cost humà de la Guerra Civil a Catalunya (persones mortes i desaparegudes) del Departament de la Presidència de la Generalitat de Catalunya (Centre d'Història Contemporània de Catalunya)
• Banc de la Memòria Democràtica del Memorial Democràtic de la Generalitat de Catalunya 
• Base de dades del Ministeri de cultura sobre els i les deportades espanyoles 2006 
• Base de dades dels deportats amb còpia dels documents originals dels camps de concentració i extermini
• Bases de dades del Dictionnaire des militants anarchistes del historiador René Bianco (1941-2005), fondateur du Centre International de Recherches sur l'Anarchisme (CIRA) de Marseille
• Foundation pour la Memoire et la Deportation
• Llistats amb els components de les CTE 
• Persones afusellades al Camp de la Bota projecte cultural i artístic que recull les dades dels afusellats i documents relacionats. F. Abad (2004)
• Portal de Víctimas de la Guerra Civil y Represaliados del Franquismo, el Ministerio de Educación, Cultura y Deporte
• Relacions de presoners durant la "débâble" de l'Exèrcit francés, on estaven els republicans dins les CTE  
• Web del Ministerio de Justicia (Archivo del Registro Civil Central). Còpies de les notificacions de defunció enviades per la República Francesa als familiars del deportats, on consta la localitat de residència