Les principals riuades a la ciutat de Terrassa

1888
El 22 de setembre de 1988 un fort aiguat va destruir una paret del Passeig i va enderrocar una casa prop del pont de Vallparadís.  

1893
L'1 de juny de 1893 una forta tempesta d'aigua i vent va provocar inundacions en soterranis i el desbordament de la part baixa de la riera de Palau i causà danys i perjudicis en nombroses teulades de la ciutat.

1903
El 21 de setembre de 1903 un aiguat que va durar quasi bé tot el dia va inundar cases baixes i magatzems, va fer caure parets de tanca i arbres, i va produir danys als horts i a les vinyes.
 
1913
El 7 d'agost de 1913 la forta pluja va esfondrar la volta del cobriment de la riera de Palau, davant del Mercat de la Independència, i una part del mur de canalització. Les aigües van envair les cases de la riba esquerra de la Rambla. Es va enderrocar el mur que protegia l'Escola Pia pel costat del carrer de Sant Domènec. A més a més el fort vent i la pluja van provocar forts danys a la xarxa elèctrica i els seus abonats es van quedar sense llum. 

1926
A la tarda del dia 31 d'agost de 1926 van caure 154,4 litres per m2 que van deixar la ciutat sense subministrament elèctric i d'aigua potable, inundant soterranis i baixos d'habitatges, botigues, tallers i fàbriques. També aturà els ferrocarrils i obturà el col·lector de la Rambla amb arbres i fang. 

1930
El 18 de juny de 1930 una nova rierada engolí i ofegà quatre nois d'entre set i catorze anys d'edat que jugaven a la boca del col·lector de la Rambla, a l'alçada del carrer Cervantes. Els seus cossos sense vida foren trobats a les Fonts. 

1944
La nit del 23 al 24 de febrer de 1944 s'esfondrà el pantà del Guitard o de la Xuriguera, que deixà anar els prop d'un milió de litres d'aigua retinguda. Aquesta descarrega sobtada d'aigua va provocar vuit víctimes mortals, danys irreparables a l'agricultura i els masos del rieral, i també de la destrucció del pont de les Fonts. 
 
1962
El 25 de setembre de 1962 un gran temporal va afectar a tot el Vallès, principalment les muntanyes de la serralada de Sant Llorenç, provocant un gran aiguat que les rieres, torrents i col·lectors no varen poder engolir i es van desbordar. 

Aquell dia va caure sobre Terrassa i les rodalies un aiguat de 225 litres per metre quadrat. La infraestructura urbanística de la ciutat no estava preparada per rebre tanta aigua i les zones més properes als torrents, especialment la Rambla d'Ègara i la riera de les Arenes, en van patir les tràgiques conseqüències. 


La Riuada del 62: la major catàstrofe hidrològica de la història d'Espanya: causes i efectes.

Avinguda d'aigua.

La nit del 25 al 26 de setembre de 1962 es produïren a la zona del Vallès uns aiguats terribles que acabaren amb la vida de nombroses persones. A Terrassa, la xifra de morts fou especialment elevada i les pèrdues materials quantioses. 

Terrassa ha estat històricament lligada a les riuades. Al llarg del temps, aquest tipus de fenòmens meteorològics s'han anat repetint amb conseqüències més o menys tràgiques, però en cap cas de la magnitud de la de 1962. La causa principal per la qual aquesta es va convertir en l'esdeveniment més tràgic de la història de la ciutat fou l'ocupació irregular del territori. 

L'arribada massiva d'immigració a la ciutat va provocar l'ocupació de zones properes a rierols i rieres. A cada nova fornada d'immigrants les seves construccions s'anaven apropant, cada vegada més, a la llera de les rieres arribant, fins i tot, a envair-la. La manca de previsió i mala gestió municipal, així com la permissivitat de les autoritats locals i supralocals en matèria urbanística, foren els veritables culpables de la tragèdia. Desgraciadament, van caldre més de 300 víctimes mortals per a què l'administració comencés a prendre en consideració l'existència de la infraciutat que s'havia anat formant fora dels límits fora del planejament vigent.

Si bé és cert que la quantitat de pluja que va caure en poques hores va ser del tot inusual i que es poden comptabilitzar víctimes de qualsevol estrat social, també és una realitat que el major nombre d'elles es registrà entre les classes més populars. Una de les zones més afectades va ser la situada a l'entorn de la riera de Les Arenes, així com també a la zona de Les Fonts, posant de manifest la precarietat dels habitatges i uns emplaçaments inadequats.

Com a contrapartida, la catàstrofe va suposar l'apropament entre dues realitats socials. Terrassencs que, fins aleshores, havien viscut d'esquenes als nouvinguts, davant d'aquesta greu tragèdia es mobilitzaren de manera espontània i voluntària per ajudar als damnificats. Arrel d'aquest fet, moltes persones sensibilitzades amb la situació van adquirir importants compromisos amb els barris. Les riuades també van servir per a què els habitants d'aquestes zones suburbials prenguessin consciència dels seus drets: és el naixement dels moviments veïnals. 

Per tot plegat, podem dir que la riuada del 62, a part de ser una de les majors desgràcies que ha viscut la ciutat, va ser un revulsiu a partir del qual les coses van començar a canviar. Els aiguats que assolaren bona part del territori van marcar l'inici del canvi, sobretot a nivell urbanístic; un canvi lent i progressiu que, en molts casos no es veurà materialitzat fins a l'arribada dels primers ajuntaments democràtics.  

La relació històrica de la ciutat de Terrassa amb els diferents episodis de rierades viscuts durant anys no va fer preveure la catàstrofe que es viuria el 25 de setembre de 1962 quan van caure 225 litres per metre quadrat, dels quals 95 en només 45 minuts. 

A la rambla d'Ègara (aleshores Avenida del Caudillo), el col·locador es va obstruir pels materials que arrossegava la riera del Palau. El pont de la Renfe es va cegar i va fer de dic, i, quan rebentà, l'aigua assolí més de dos metres d'alçada i s'endugué tot el que trobà: persones, arbres, vehicles, màquines, mobles... 

A la Rambla van perdre la vida setanta-dues persones, i disset més es donaren per desaparegudes. La riuada va malmetre les fàbriques situades a la part alta, i va enderrocar diverses cases i arrossegà molts automòbils fins a la Rambleta. 

La riera de les Arenes va desviar el seu curs en els blocs dels grups de Sant Llorenç i va discórrer per una antiga llera, assolant pel marge dret l'actual barri d'Ègara, «el triangle de la mort» on provocà més d'un centenar de víctimes i enderrocà moltes casetes.