El model energètic actual té uns costos econòmics, socials, ambientals i per a la salut de les persones molt elevats, que cal abordar des d'un nou model democràtic, descentralitzat, participatiu, renovable, i segur. Aquesta transició energètica s'està plantejant a nivell global, però des d'Europa es vol liderar situant la ciutadania al centre del model energètic.

En contraposició al model energètic actual, la transició energètica ens ha de portar a garantir el dret social a l'accés a l'energia; a democratitzar el sector elèctric i fomentar la participació de la ciutadania i de les empreses; a la producció d'energies renovables autòctones, distribuïdes i properes als punts de consum; a l'abandonament de l'energia nuclear i del consum de combustibles fòssils utilitzats en la producció tant d'electricitat, de calor, així com també en la mobilitat i el transport; a la transformació i rehabilitació energètica dels nostres edificis; a la modernització de la xarxa elèctrica; i a desenvolupar eines tecnològiques per gestionar de manera més eficient l'energia que produïm i consumim.

En aquest context, Ajuntament, institucions, empreses, entitats i ciutadania, no poden continuar actuant com a mers consumidors passius d'energia, tenen el dret i el deure de participar i involucrar-se en major grau en la transició energètica. En aquest sentit, les comunitats energètiques s'erigeixen com una figura essencial per vehicular aquesta participació i democratització del sector elèctric des d'una perspectiva local i de proximitat.