Com veiem els colors?

Quan canviem els cartutxos de la impressora en color ens calen tres cartutxos (cian, groc i magenta). Les pantalles de televisió, tauletes, mòbils,... tenen píxels de tres colors (blau, verd i vermell). Hem vist molts experiments en què sumant llum blava, verda i vermella surt llum blanca. En canvi hem estudiat que a la retina tenim DOS detectors: cons i bastons. Ens en falta un?

No, en realitat el què passa és que de cons en tenim de tres tipus.

Dels que més en tenim són els que responen a les longituds d'ona llarga, anomenats L, que tenen la sensibilitat centrada a 560 nm (groc-taronja). Una tercera part són del tipus M que responen a longituds d'ona mitja amb sensibilitat centrada a 530 nm (verd). I només un 2% són del tipus S que responen a longituds d'ona curta amb sensibilitat centrada a 430 nm (blau). La diferent sensibilitat a la llum és deguda a les opsines presents als diferents cons: Eritropsina als cons L, Cloropsina als cons M i Cianopsina als cons S, i varia lleugerament de persona a persona. Per això discutim tant sobre els colors?

I aleshores, què fan els bastons?

Els cons són els "detectors" que actuen quan hi ha llum. En situacions de baixa il·luminació els "detectors" que actuen són els bastons. Només en tenim d'un tipus, amb sensibilitat centrada a 498 nm (blau-verd), i per tant no tenim sensibilitat als colors quan hi ha molt poca llum i diem: "De nit tots els gats són negres" o "Moneda falsa, de nit passa".

En la retina hi tenim 120 milions de bastons i només de 6 a 7 milions de cons.