La discriminació per motiu de discapacitat és un fenomen present en la nostra societat, que experimenten quotidianament moltes persones amb capacitats diverses. Tot i que s'estan fent progressos importants en el reconeixement dels drets i de la igualtat de les persones amb discapacitat, encara són molts els casos en què les persones amb discapacitat troben obstacles importants per portar una vida plena i participar, en peu d'igualtat, en les activitats que desenvolupa la resta de la ciutadania. Hi ha un tipus de discriminació basada en el rebuig, la por i el desconeixement, que està present pràcticament en totes les activitats de la vida diària de les persones amb discapacitat.

Persona amb implant coclear, persona amb cadira de rodes, persona amb ceguesa

Aquesta és una discriminació particularment crítica que impedeix que els avenços que es van registrant en matèria de foment de la participació social, de l'autonomia personal, adequació de l'entorn i supressió de barreres físiques, de comunicació i d'adaptació cognitiva es tradueixi en una millora real dels nivells d'accés i en una igualtat efectiva de drets de les persones amb discapacitat.

Expressions excloents	Proposta alternativa	Per què hem d'evitar aquestes expressions?
Un/a discapacitat/da; els discapacitats	Persona amb discapacitat; persona amb capacitats diverses;	La proposta genera un canvi cap a una terminologia no negativa i rehabilitadora, sobre les capacitats diverses. Aquesta evolució de la consideració social de la discapacitat ha anat millorant quant a la seva adaptació però sobretot sobre la seva percepció.
Defecte de naixement	Discapacitat congènita Discapacitat produïda per factors prenatals: cromosòmics, associats a un gen; anomalies congènites del sistema nerviós; discapacitat produïda per factors perinatals: prematuritat anòxia o hipòxia; lesions al néixer.	No és un defecte sinó una discapacitat que es manifesta abans o durant el naixement i que sovint està causada per aspectes biomèdics però també pot estar associada a aspectes socials, conductuals, educatius, etc.
Anormal; deficient; disminuït psíquic; retardat	Persona amb discapacitat intel·lectual	Evitar termes pejoratius (subnormal, minusvàlid, deficient...). Cal posar èmfasi en la persona, i no en la discapacitat o diagnòstic.
Mongòlic; paralítics cerebral; subnormal; autista	Persona amb síndrome de Down; persona amb paràlisi cerebral; persona amb un trastorn de l'espectre autista (TEA)	Evitar termes pejoratius (subnormal, minusvàlid, deficient...). Cal posar èmfasi en la persona, i no en la discapacitat o diagnòstic.
El/la coix/a; els invàlids; un/a minusvàlid/a; el/la paralític/a; els disminuïts	Persona amb discapacitat física; persona amb mobilitat reduïda	Evitar termes pejoratius (subnormal, minusvàlid, deficient...). Cal posar èmfasi en la persona, i no en la discapacitat o diagnòstic.
El cec; una invident	Persona cega; persona amb ceguesa; persona amb discapacitat visual; persona amb baixa visió	Evitar termes pejoratius (subnormal, minusvàlid, deficient...). Cal posar èmfasi en la persona, i no en la discapacitat o diagnòstic.
Un sord; una sordmuda; els sordcecs	Persona sorda; persona amb sordesa; persona amb discapacitat auditiva; persona amb baixa audició; persona sordcega; persona amb sordceguesa; persona amb discapacitat auditiva i visual	Evitar termes pejoratius (subnormal, minusvàlid, deficient...). Cal posar èmfasi en la persona, i no en la discapacitat o diagnòstic. Important: les persones amb sordesa tenen capacitat de parla (no són mudes)
"El coixet", "la sordeta"; ...	Persona cega; persona sorda; persona amb discapacitat física; usuari de cadira de rodes; usuaria de crossa/es o bastó	Evitar els diminutius i el llenguatge infantil
Llenguatge de signes	Llengua de signes LSC (Llengua de Signes Catalana)	La llengua de signes és una llengua que utilitza el llenguatge de signes i que té una gramàtica pròpia. La Llengua de Signes Catalana (LSC) va ser aprovada pel Parlament el maig del 2020. A Catalunya majoritàriament s'utilitza la llengua de signes Catalana.
Un discapacitat; una persona discapacitada; persona amb minusvàlua; persona amb disminució; persona amb deficiència mental; persona amb retràs mental	Persona amb discapacitat intel·lectual; persona amb discapacitat física; persona amb autisme; persona amb paràlisi cerebral...	Tenir discapacitat o no, sovint no és important a l'hora d'identificar una persona. Per identificar el col·lectiu, inclou la paraula "persona amb" davant. A banda de tenir una discapacitat, les persones poden tenir moltes altres capacitats. Altre termes, com minusvàlid, disminuït o deficient són termes degradants i antiquats.
Persona normal; grup normal; activitat normal Persona especial o diferent; grup especial; activitat especial	Persona sense discapacitat; grup ordinari o estàndard; activitat estàndard o sense adaptar Persona o grup de persones amb discapacitat; activitat adaptada o accessible	Tothom és normal (o ningú!), de manera que és recomanable no utilitzar el terme "normal" per a referir-nos a coses ordinàries.
Lavabo de discapacitats o minusvàlids; itinerari o rampa per a discapacitats; pàrquing per a minusvàlids	Lavabo adaptat; itinerari accessible o accés adaptat; aparcament reservat per a persones amb mobilitat reduïda	Normalitza les adaptacions i les mesures d'accessibilitat a l'hora d'expressar-te.
Persona amb discapacitat alta, profunda, greu; persona assistida	Persona amb grans necessitats de de suport	Evita termes mèdics, antiquats o amb càrrega negativa. Cal que ens centrem en les capacitats i en les necessitats de suport, i no en les limitacions de la persona.