Fils de memòria. Enfilant la memòria plural neix com a resultat d'un procés progressiu de recerca, reflexió i treball col·lectiu sobre la memòria LGTBIQ+ local, que s'ha anat construint al llarg dels darrers anys a la ciutat. 

Un primer punt d'inflexió es produeix l'any 2024 en el marc del cicle Terrassa Comissariat 2024, amb el projecte PERMAFROST. Reclamar les imatges. Un arxiu LGTBI a Terrassa, comissariat per Txuma Sánchez. La crida de materials vinculada a aquest cicle —i especialment a la primera exposició, Gel que desfà, inaugurada a l'EspaiDOS de la Sala Muncunill— va posar en circulació fotografies, documents i relats personals aportats per la ciutadania i per arxius particulars. 

És en aquest context que, l'any 2024, l'Ajuntament de Terrassa impulsa un encàrrec al periodista i antropòleg João França, amb l'objectiu d'analitzar els materials recollits i situar-los dins la història del moviment LGTBIQ+ a la ciutat. Aquest treball culmina amb la publicació d'un article a la revista Terme i suposa un salt qualitatiu: per primera vegada, la memòria LGTBIQ+ de Terrassa es llegeix de manera sistemàtica, contextualitzada i connectada amb els processos històrics del país. 

Un altre moment clau en aquest recorregut té lloc al novembre de 2024, en el marc de la commemoració dels 10 anys del Pacte per la Diversitat Afectiva, Sexual i de Gènere de Terrassa (Pacte DASIG). Durant l'acte celebrat a la Coral de Prodis, amb la participació de representants institucionals, entitats i persones vinculades al moviment, es va produir una cessió simbòlica de materials per al futur Arxiu LGTBIQ+ de Terrassa. Els activistes Lluís Rambla (Front d'Alliberament Gai de Catalunya), la Roser Ampurdanès (Dona més Dona), l'Ángeles Ruiz i la Gemma Sánchez (Associació ACORD) van compartir documents i materials personals, convertint un gest de memòria viva en patrimoni col·lectiu. Aquesta cessió va simbolitzar la confiança del moviment en el projecte i va reforçar el vincle entre la memòria comunitària i la seva preservació institucional a l'Arxiu Històric de Terrassa. 

El 2025, aquest treball s'amplia amb una proposta d'accions de continuïtat que posa l'accent en la memòria oral com a eina imprescindible per recollir vivències que no sempre deixen rastre documental. Relats vinculats a la quotidianitat, a les trajectòries personals, a espais informals de socialització o a experiències situades fora del relat institucional apareixen com a peces clau per comprendre la memòria LGTBIQ+ en tota la seva complexitat. 

Grup Motor de Fils de Memòria

Existeix el grup motor de Fils de Memòria que investiga els continguts de la col·lecció LGTBIQ+ de l'Arxiu Històric amb l'obectiu de crear una ruta assenyalant diversos espais de la ciutat.

Si t'interessa explorar la història dels moviments dissidents a la ciutat, et pots apuntar al grup motor a partir d'aquest formulari.

Per conèixer les activitats concretes, formacions i accions vinculades al projecte, podeu consultar l'Actualitat del Servei LGTBIQ+ de l'Ajuntament de Terrassa.