Creant espais per el foment de la biodiversitat a Terassa

Introducció:

La vida dins les ciutats actuals
Les ciutats al llarg de milers d'anys, han anat millorant la seva funció i prestacions a la ciutadania, s'ha millorat el sanejament, la portada d'aigua potable, la urbanització dels carrers s'ha anat adaptant progressivament a les necessitats del transport i els subministres, a partir de la revolució industrial, han pres un caràcter més higienista, incorporant grans avingudes i els primers parcs urbans que tenen poc més de 150 anys. Apareixen els arbres en carrers, ara estem adaptant-la a la seguretat i l'accessibilitat, fem illes de vianants en carrers i places, i millorem les condicions de vida de les persones.

Però.... i els altres habitants de les ciutats?, tenen les mateixes condicions que les persones que les gaudim?

La ciutat és un sistema antròpic que mica en mica ha anat aïllant o fent fora qualsevol altra vida que no sigui la nostra i en el millor dels casos dels nostres animals de companyia.
La manca de certs insectes provoca l'aparició d'altres, generalment aquells que millor s'han adaptat a unes condicions de vida més difícils i per tant aquells que costarà més de mantenir al límit del què podem considerar "no molest" o fins i tot la seva eradicació, la manca d'insectes també provoca la manca d'ocells insectívors i així la totalitat de la cadena ha quedat com és normal alterada.

Per citar algun exemple hem foragitat del territori que ocupem els animals silvestres, molts dels arbres que l'ocupaven quan no estaven urbanitzades, la vegetació espontània, en el millor dels casos n'hem canalitzat els rius, en el pitjor els hem soterrat o desviat per fora la ciutat. A més l'ocupació ha provocat més contaminació, hem, provocat "illes de calor", etc.

Passa el mateix amb els ocells, hem fet fora de la ciutat aquells que predaven els ocells i sense predadors espècies noves han colonitzat, per no dir gairebé usurpat l'espai vital de la resta, han colonitzat la trama urbana cotorres i coloms, i s'han consolidat amb més quantitat garses i tórtores. Per contra els ocells més petits per l'efecte de la presència dels més grans, que competeixen pel menjar i per la pressió de les grans colònies de gats han pràcticament desaparegut de les ciutats, com a exemple la gairebé nul·la presència del pardal, un ocell característic de les ciutats des que les vam començar a construir i que al cap de 2.000 anys hi ha desaparegut.

La desaparició de certes plantes ha provocat la desaparició d'insectes, que no hi troben aliment i refugi i a la vegada s'ha afavorit la presència d'aquells més resistents o en altres casos la gran proliferació d'autèntiques plagues urbanes per la manca de predadors com el pugó o el tigre del plàtan. 

Tots aquests canvis en l'entorn més proper en el que vivim, han foragitat en gran part la vida animal i vegetal.

Cap on anem?
La vergonyosa veritat és que ningú mai havia considerat seriosament la vida silvestre dels Parcs i Jardins, públics o privats, per la qual cosa, naturalment, s'hi havien trobat poques espècies d'animals i invertebrats.

Darrerament per tot Europa i altres zones del planeta s'està començant a canviar aquesta tendència, especialment perquè ens hem adonat que millorant les condicions de vida dels animals i els vegetals millorem indirectament la vida de molts d'altres organismes que ara, veiem que són necessaris i beneficiosos. A Barcelona i moltes d'altres ciutats s'han introduït tímidament els falcons, per a controlar les plagues de coloms.
A París ja es comercialitza mel de les arnes urbanes com una marca d'identitat.

    
 

 

 
Foto: www.lemieldeparis.com

En moltes ciutats europees és normal trobar dins dels parcs urbans zones de preservació de la biodiversitat, espais més o menys grans degudament tancats, on no hi entra ningú, ni persones ni animals domèstics i on es fomenta la vida "lliure" d'animals, insectes i vegetals, no és rar trobar hotels d'insectes, llocs on poden viure en plenitud, basses naturalitzades al mig de les ciutats on proliferen, com ja ho fan al Parc de Vallparadís les libèl·lules i altres insectes que havien marxat de la ciutat o en el cas del nostre parc central, on és normal la presència d'animals, ocells, amfibis, i invertebrats que no trobem enlloc més de la trama urbana, degut a les condicions favorables (espais amb vegetació més naturalitzada, presència d'aigües netes al llarg del parc, basses i petits canals, etc....)

No fa tants anys, abans de les successives inauguracions del parc de Vallparadís, no era rar trobar-hi eriçons i alguna serp, que ara per la presència dels usuaris del parc han desaparegut i per tant en ser les dues espècies caçadores de rates i ratolins, la darrera també de força insectes, sargantanes i granotes, han fet que puguin proliferar més en no tenir depredadors naturals.

Els parcs urbans han estat concebuts per a permetre el gaudi de les persones i en pocs casos s'ha considerat el seu possible benefici per a les distintes formes de vida animal i vegetal que ara veiem que són necessàries per al nostre benestar.

Què farem doncs?
Retornar l'equilibri de la natura als parcs de la ciutat en la mesura del possible i en les condicions que no afectin el seu ús per a les persones.

Com?

• Deixant algunes soques d'arbres caiguts per fomentar la vida mentre es descomponen
• Eliminant progressivament les basses amb sortidors ornamentals i convertint-les en espais d'aigua naturalitzada
• Instal·lant hotels d'insectes en parcs i places escollides estratègicament en el territori
• Creant zones tancades de biodiversitat en parcs i places escollides estratègicament en el territori
• Creant zones de diversitat en terrenys sense urbanitzar, amb l'aportació de restes de la poda compostada prèviament
• Creant illes de vegetació espontània en algun dels prats o gespes que ara es seguen intensivament i que poden deixar-se sense segar
• Seguint transformant tal i com s'esta fent ja ara, gespes d'alt manteniment en prats naturalitzats
• Seguin apostant en les noves places i parcs per crear espais d'infiltració d'aigua per a permetre recarregar els aqüífers i no aportar aigua innecessària a les xarxes de clavegueram que van a la depuradora
• Seguir amb la utilització de plantes mes adaptades al medi i afavoridores de la floració atraient per les papallones

hotel d'insectes, foto Matt Brown Attribution 2.0 Generic (CC BY 2.0)

 

 

 

 

Zones tancades de biodiversitat o Illes de biodiversitat al parc Lohse a Hamburg.

Quan?
Durant l'hivern del 2022

• naturalitzant antigues fonts ornamentals a la bassa de la plaça del doctor Robert, i la del Parc de Sant Jordi, aquesta darrera ja transformada per a poder fer-ne la naturalització de forma senzilla en poc temps.
• Amb la creació experimental inicialment de terrenys per al foment de la biodiversitat amb l'aportació de fusta triturada i compostada en llocs amb poca presència de persones a Les Aymerigues/La Maurina, al Roc Blanc i a Torressana al Camp del Roure
• Instal·lant una "illa per al foment de la biodiversitat" protegida per un tancament a la nova plaça del segle XX
• Instal·lant diversos "hotels d'insectes" a la nova zona verda de l'antic espai socio-esportiu del segle XX, la Casa Alegre de Sagrera, el Parc de Sant Jordi i al Parc de Vallparadís

Beneficis esperats
Disposar de diferents basses naturalitzades a la ciutat permetrà el desplaçament de diversos insectes beneficiosos entre elles, l'aparició espontània d'amfibis, la introducció d'algunes espècies de peixos beneficiosos, com les gambúsies.

Disposar d'hotels d'insectes per al creixement d'insectes i larves de papallones moltes d'elles desaparegudes de la ciutat, hotels que junt amb la plantació de plantes de floració intensa, afavoriran la presència a la ciutat de lepidòpters.

Disposar de zones de lliure creixement on les plantes i arbres que s'adaptin al medi sense cap intervenció humana creixent lliurement, fomentant el retorn de la natura preexistent o aquella que s'adapti a les condicions de la ciutat.

Millorar gradualment la presència i disposar dins la ciutat de fauna i vegetació beneficiosa per la biodiversitat i contra les plagues urbanes.

Educar la ciutadania i especialment les persones menors en la diversitat ambiental, per tal que coneguin animals i plantes fins ara oblidades.

En definitiva fomentar el creixement i la vida de plantes animals i insectes que fins ara pels treballs intensos de neteja i manteniment o el propi creixement de la ciutat, tenien privada la seva proliferació a la ciutat.

El futur?
Intentar tenir una ciutat més verda i diversa amb el foment dels murs i les cobertes vegetals en edificis, públics i privats, on hi seguin habituals les basses naturalitzades, els hotels d'insectes i les plantes que atreguin les papallones.

Crear o modificar alguns dels actuals jardins i places de la ciutat en veritables espais mediambientals, entendre aquests parcs com a zones per al foment de la biodiversitat i entendre'ls des del punt de vista dels seus beneficis mediambientals i no tant ornamentals

Biografia recent:

• BENINDE, J. et al. (2015): La biodiversitat a les ciutats necessita espai: un metaanálisis dels factors que determinen la variació intra-urbana de la biodiversitat.- Cartes d'ecologia 18: 581-592.
• DYDERSKI, MK et al. (2016): Terres ecològiques per a la conservació de la diversitat vegetal en l'entorn urbà. - Ecosistemes urbans: 10
• CEPLOVA, N. et al. (2016): Efectes de la mida de l'assentament, l'illa de calor urbana i el tipus d'hàbitat sobre la biodiversitat de les plantes urbanes. - Paisatge i urbanisme 159:15-22.