La candidatura de la Seu d'Ègara va iniciar el procés per ser inscrita en la Llista Indicativa de Patrimoni Mundial de la UNESCO el 10 d'abril del 2015, amb la presentació oficial del projecte en un multitudinari acte ciutadà.

Un cop aprova per la Generalitat de Catalunya, el 29 de juny del 2016 la direcció General d'Arxius, Biblioteques, Museus i Patrimoni, va elevar la candidatura "Les pintures de la Seu Episcopal. Segles V a VIII" al Ministerio de Educación, Cultura i Deporte (MECD). El Consejo de Patrimonio Histórico celebrat els dies 6-7 d'octubre de 2016 a Avilés va analitzar la proposta i va demanar que s'incorporés al dossier, a més de les pintures, el conjunt arquitectònic.

Seguint aquestes recomanacions, l'equip redactor del dossier va fer una profunda reformulació de la candidatura que va consistir en la modificació de l'objecte. El bé presentat a Llista Indicativa de Patrimoni Mundial va ser el conjunt arquitectònic, arqueològic i artístic d'Ègara, en el qual es troben integrades les excepcionals pintures murals del segle VI.

Finalment, el Consejo de Patrimonio Histórico celebrat a Elx (Alacant) el 26 d'octubre de 2018, ha acordat inscriure la Seu Episcopal d'Ègara i la seva decoració pictòrica (s. V-VII) a la Llista Indicativa. Un primer pas per poder aspirar, en un futur, a formar part del patrimoni mundial de la UNESCO.

El 18 de març de 2019 es formalitza aquesta inscripció amb la publicació de l'informe al web de la UNESCO. 

La Llista indicativa és un inventari dels béns que cada estat membre té la intenció de proposar per la seva inscripció definitiva a Patrimoni Mundial, procés per al qual hi ha el requisit imprescindible que el bé estigui un mínim d'un any en aquesta llista.

Per poder seguir la tramitació, la candidatura haurà de ser de nou valorada i aprovada pel Consejo de Patrimonio Histórico.

La inscripció definitiva haurà de ser acordada en les sessions que, amb caràcter anual, celebra el Comitè del Patrimoni Mundial de la UNESCO i que haurà de comptar, a més, amb l'informe favorable d'alguna o algunes de les organitzacions consultives independents establertes per la Convenció del Patrimoni Mundial (ICOMOS - UICN - ICCROM) relatives al patrimoni cultural, patrimoni natural i preservació i restauració de béns culturals, respectivament. 

La Seu d'Ègara

La Seu d'Ègara conforma un conjunt monumental únic a Europa que té una trajectòria de continuïtat en la història. El Bisbat d'Ègara (fundat cap al 450) va significar l'època de major esplendor d'un recinte on s'hi desenvolupà un conjunt episcopal d'una excepcional importància artística per a l'Europa cristiana occidental. La pervivència d'elements arquitectònics i artístics d'aquest període (s.VI-VII), que es manifesta en l'arquitectura del edificis episcopals de Santa Maria, Sant Miquel i Sant Pere, així com en la seva decoració pictòrica, fa únic aquest conjunt dins el patrimoni europeu.

Del segle VI  són les pintures murals de l'absis de Santa Maria i de Sant Miquel.

També destaca per la seva singularitat el retaule mural de Sant Pere, un exemple únic per la seva concepció com a retaule exempt del mur absidal, totalment inusual en el període medieval.

Acte de presentació de la candidatura

La candidatura va ser presentada en un multitudinari acte públic que va comptar amb un petit concert de biles a càrrec de Marc Pulido i el cor de cant d'harmònics Muom, la presència de diversos grups de cultura popular i tradicionals locals com les colles castelleres de Terrassa, els gegants de la ciutat, l'esbart Amunt i Crits, la Cobla Principal de Terrassa i Terrassa Ciutat Coral.

Tot seguit l'alcalde, Jordi Ballart, acompanyat del Bisbe Mons. Josep Àngel Saiz Meneses, va presentar la Candidatura de la Seu d'Ègara a Patrimoni de la Humanitat.

A continuació es va llegir, en diverses llengües que es parlen a la ciutat, la frase: "Seu d'Ègara. Cridem que, pels segles dels segles, sigueu l'orgull de Terrassa per la humanitat."

Aquest desitjos van ser lliurats en un pergamí als gegants que, acompanyats de torxes, van surtir del recinte.