Història

La primera referència documental al topònim Terrassa la trobem a una Carta Capitular de 844, escrita a Tolosa de Llenguadoc per Carles el Calb, a favor dels habitants del Terracium Castellum. Es va relacionar el topònim amb la torre pel fet que significa "lloc on hi ha un castell" però, o bé devia ser una estructura anterior a l'actual de la qual no s'han conservat restes arqueològiques o bé, el castellum podria fer referència només a una entitat administrativa depenent del comtat de Barcelona.

Durant els segles VIII i IX, les fonts àrabs i franques, recullen notícies sobre nombroses incursions ofensives i ràtzies àrabs i franques a la zona de la Marca Hispànica. Terrassa va patir alguns d'aquests atacs.

La torre actual es construeix al segle XII amb l'objectiu de controlar la cruïlla de camins que comunicaven Barcelona amb l'interior de Catalunya. La població del terme estava repartida en petites viles agrícoles disperses (14 de documentades), com Villa de Mata de Pera i Villa de Cavallis.

Els segles XII i XIII Catalunya va viure importants canvis socials i econòmics que van provocar l'aparició de nous nuclis de poblament, com la vila de Terrassa. La nova estructura social estava basada en el domini dels senyors feudals.

A finals del segle XII, Terrassa era una vila reial. La casa comtal va afavorir el seu creixement dotant-la de privilegis. Es pretenia el control polític, administratiu i fiscal de la població dispersa, augmentant els ingressos per explotació dels monopolis reials: molí, escrivania, forn de pa...

A partir del segle XVI, la població va créixer i es va multiplicar l'activitat tèxtil dirigida pels paraires. La vila va viure un període de prosperitat. El Castell Palau presidia la vila i era la residència del castlà, seu de l'escrivania i lloc de reunió de la universitat. La torre funcionava com a presó de la vila.

A finals d'aquest segle la bonança es va aturar i la ciutat estava endeutada. La Guerra dels Segadors va assolar Catalunya. Període de males collites, fam i la pesta. El Castell Palau funcionava com a dipòsit militar, fàbrica de moneda de la vila i, durant uns mesos, seu de la Generalitat de Catalunya.

Després de la guerra, la vila estava arruïnada. Al 1661 el castell es va vendre al comerciant barceloní Pere de Fizes. La torre va seguir funcionant com a presó, escrivania i notariat.

Al segle XIX, el creixement urbanístic de la ciutat va evidenciar l'abandonament del Castell Palau. Al 1891 el Castell palau es va enderrocar per millorar la Plaça Vella i la torre va quedar amagada entre les noves cases.

L'any 1991 es van enderrocar les cases del darrere de la Torre i es va obrir la plaça que porta el seu nom.

Actualment la Torre del Palau és un Bé Cultural d'Interès Nacional i una de les seus del Museu de Terrassa.

• Quaderns del Museu núm. 3. La Torre del Palau. El Castell i la vila de Terrassa
• Dossier didàctic núm. 3. La Torre del Palau. El Castell i la vila de Terrassa