La descripció de la mansió dels Sagrera es dedueix a partir de l'inventari notarial efectuat arran de la mort de Joaquim de Sagrera (1825).

Tenia una planta rectangular de quatre casals d''amplada i corria paral·lel al carrer de la Font Vella. Format per planta baixa, pis i golfes. Les façanes principal i posterior presentaven interessants esgrafiats. A la planta baixa se situava l'entrada, el quarto del mosso, el menjador dels mossos, el celler, l'estança dels cups, la cuina, el pastador, els rebosts, el rebedor i el menjador. A la primera planta, es trobava l'escala principal, una sala, diverses cambres, el dormitori principal, la capella, el despatx i l'habitació de les criades. I, a les golfes, dos grans espais amb mobiliari divers i el quarto del blat. Al pati del darrera hi havia estables, la pallissa, la fusteria, el cobert de llenya, dependències relacionades amb la fàbrica de draps i altres edificacions i els terrenys agrícoles de les hortes de Sant Fruitós.

La remodelació del 1911 va seguir un estil eclèctic amb elements d'inspiració modernista.

El nou edifici consta d'una nova planta en forma d'U amb dues ales laterals que alliberen un espai central com a pati. Tenen planta baixa i dos pisos.

Melcior Vinyals Muñoz també va projectar la nova façana, simètrica, de planta baixa amb la porta principal i dos pisos amb els balcons. Dues torrasses que sobresurten als extrems.

Malgrat no estar verificat documentalment sembla ser que Josep Puig i Cadafalch va intervenir en la reforma de l'interior: planta baixa, escala noble i tribuna de ferro forjat que dóna al pati.

A la planta baixa trobem l'entrada que funciona com a distribuïdor. A la dreta, l'anomenada sala Bartra, antic menjador de diari. A l'esquerra, el quarto de reixa i el despatx. Al fons, el gran saló o hall i un envidriat. És la part més noble de la casa.

Destaquen les columnes amb els capitells dedicats al comerç, a la indústria i a l'agricultura; els vitralls modernistes fabricats per la casa Maumejean; l'escala noble decorada amb quatre pintures de Joaquim Vancells i les pintures murals de Pere Viver al Saló.

A l'ala externa esquerra es localitza el menjador. El projecte neogòtic de Joan Pallarols (1917) va resultar inacabat. Només es va construir la llar de foc i els grans finestrals amb vitralls amb decoració naturalista.

Destaquen els tres plafons de pintura a l'oli sobre tela de 10 metres de llargada, obra d'Alexandre de Riquer. Representen l'agricultura, el comerç i la indústria.

A l'ala oposada s'hi trobava la zona de servei: cuines, planxador, safareig,  ...

Al primer pis es conserven gairebé intactes les habitacions nobles de la primera mansió, decorades amb pintures murals del pintor barceloní Josep Arrau i Estrada (principi del segle XIX): el gran dormitori principal – actual sala Salvans -, la sala  - actualment sala d'Hernán Cortés - i l'habitació de matrimoni – la sala del Judici de Salomó -. A més, es construeixen els dormitoris de la família, els banys, una gran habitació de jugar la canalla i les habitacions per al personal domèstic - sala Avellaneda -.

Al soterrani es va instal·lar la caldera de la calefacció central i una fresquera/ carbonera. A les àmplies golfes es va construir a partir del 1930 l'anomenat pis Fontanals.

Els principals elements d'inspiració modernista s'evidencien en la façana posterior de la casa i en els interiors. Destaquen especialment els treballs de fusta i forja, els mosaics, els vitralls emplomats i pintats, les pintures murals i els relleus escultòrics.

Substituint les hortes de la part posterior de la casa es va projectar un extens jardí d'inspiració francesa, amb diverses edificacions annexes: coberts, galliners, la sínia,  la casa dels porters de la finca, ...

L'any 1915, al costat de l'immoble i integrats a la façana, es van construir tres pisos, amb un accés independent, que tenien l'objectiu d'obtenir rendes pel seu lloguer (carrer de la Font Vella, 31).

La Casa Alegre de Sagrera és un model d'habitatge burgès de principis del segle XX, amb un elevat nombre de comoditats i signes de benestar: calefacció central de carbó, electricitat, banys complerts i lavabos, grans vidrieres, balconades, jardins,... L'exterior és sobri i sense massa signes de riquesa, mentre que l'interior és fastuós i de grans dimensions.