L'Ajuntament de Terrassa s'il·lumina de blau turquesa el dia 8 d'octubre per commemorar el Dia de la Dislèxia.

 

 

La dislèxia és una dificultat de l'aprenentatge. Hi ha dificultats en el reconeixement precís i fluid de les paraules escrites, en la descodificació lectora (identificació per un receptor dels signes d'un codi lingüístic per a poder interpretar un missatge) i en l'escriptura. Són dificultats alienes a la intel·ligència i a la instrucció escolar.

Hi ha dos processos per arribar al significat de les paraules

  • Ruta fonològica o indirecta. Transforma cada lletra en el seu corresponent so i utilitza el conjunt de sons per arribar al significat. Accedeix al lèxic associant els grafemes (unitat ortogràfica mínima d'un sistema d'escriptura) amb els seus fonemes (unitat mínima de l'estructura sonora d'una llengua). Es té consciència fonològica quan es té la capacitat d'associar la forma de les lletres amb els seus sons.
  • Ruta lèxica o directa. Treballa la memòria visual global de la paraula escrita. Entén el significat per que identifica la paraula.

La dislèxia s'ha de detectar ben aviat. A grans trets, és una alerta al cicle inicial quan hi ha dificultat en descodificar, la mecànica lectora és dolenta i la lectura és amb errors.

Al cicle mig i superior es llegeix per aprendre i és una alerta quan la lectura és lenta i no automatitzada i apareixen dificultats en la comprensió. També es manifesta amb dificultats en altres assignatures. Ara bé, el nivell cognitiu i intel·lectual són bons. L'equip docent juga un paper important aquí.

En estudis de població escolar, el model de distribució de la dislèxia s'ajusta més a una corba de continuïtat de diversos graus entre la població dislèxica i la no dislèxica, No hi ha blancs i negres sinó una gran veritat de grisos i poc blanc i negre.

Els nens i les nenes que utilitzen llengües amb menys variables en els grafemes, els hi és més fàcil i tenen menys problemes de dislèxies. Per exemple les llengües llatines són menys variables. L'espanyol solament té 5 vocals: a, e, i, o, u; per tant té tan sols 5 sons. El català una mica més perquè hi ha la e i la o que poden ser obertes o tancades, etc. Les llengües anglosaxones (anglès i alemany) tenen moltes variables, de 15 a 20. Per aquest motiu la prevalença de tenir dislèxia és el doble en les llengües anglosaxones.

Els germans i/o les germanes d'un infant amb dislèxia tenen probabilitat de tenir-ne en major o menor grau perquè hi ha factors genètics.

Què NO és dislèxia?

El Dr. Sasot explica que als anys 80 tenia una consulta al costat d'una escola d'EGB (abans no hi havia cicle infantil, primària i secundària sinó parvulari, EGB i BUP). Doncs aquesta escola que tenia menys places que famílies hi volien anar, feia una prova de lectura per seleccionar qui entrava a l'EGB. Entraven els que sabien llegir, aleshores els parvularis de la zona s'afanyaven a ensenyar-los a llegir. Què passava? Que les famílies anaven a la seva consulta pensant que els seus fills i filles tenien dislèxia. Aquesta situació va provocar que nens i nenes que no estaven preparats neurològicament per llegir els forcessin a fer-ho. Cada nen i nena té la seva edat madurativa per començar a llegir, per aquest motiu algunes escoles internacionals endarrereixen l'aprenentatge de la lectura.

Tampoc és dislèxia la lateralitat ni les alteracions visuals. Quan es detecten problemes en la lectura, el primer que s'ha de fer és visitar una oftalmòloga o un oftalmòleg. No són dislèxies tampoc quan es fan inversions a l'etapa d'infantil.

Parla de 4 rutes on es pot detectar la dislèxia:

  • Ruta Fonològica. Dels 4 als 6 anys. Etapa important de detecció. No es veu però es quan aprenen el llenguatge i si hi ha dificultats no passen desapercebudes. És una alerta quan es veu que l'infant va perdut amb rimes i cançons. La competència lèxica es complica amb la població multilingüe. A aquesta edat si no es parla bé s'ha de treballar la mancança i aquí hi entra la logopèdia.
  • Ruta Lèxica. Dels 6 als 8 anys. En aquest període aprenen a llegir. Escriuen tal com llegeixen i si ho fan malament ho arxivarà malament i aleshores costarà de corregir. És una alerta quan tenen dificultat en l'habilitat de lectura però no en la resta. Amb proves específiques es pot comprovar. Una persona dislèxica fallarà en les pseudoparaules i això és un signe important d'alarma
  • Ruta sintàctica. Dels 8 als 10 anys. És una alerta que no entenguin el significat d'un parell de línies.
  • Ruta semàntica. Dels 10 als 12 anys. És una alerta que no hi hagi comprensió de tot el text.

En definitiva, l'escola hi juga un paper molt important en la detecció de dislèxia i ha d'actuar. I és complexe perquè dèficit d'atenció i dislèxia comparteixen simptomatologia. La llei empara que l'escola s'ha d'adaptar de la millor manera possible a les característiques de cada infant i no a l'inrevés.

 

El perfil de la persona dislèctica s'explica en aquest vídeo (subtítols en espanyol). És les dues cares d'una moneda. Les persones amb dislèxia són genials en iniciatives empresarials, enginyeria, arquitectura i arts. Representen un tant per cent important d'empresaris d'èxit i de milionaris per mèrits propis. Einstein, Leonardo Da Vinci, JFK, Pablo Picasso i un llarg etcètera de famosos són dislèctics. O bé, representen un tant per cent igualment considerable pel que fa a abandonament escolar, rehabilitacions per drogues i alcohol i un tant per cent encara més alt de delinqüència juvenil.

Com es resol l'enigma? Amb el model d'aprenentatge, basat en la lectoescriptura des de la Revolució Industrial. Abans d'això s'aprenia observant (punt fort dels dislèctics). Per una persona amb cervell dislèctic, l'esforç que li suposa descodificar el text és immensament gran i en comparació veu com la resta de companys no dislèctics no els suposa cap esforç considerable el fet de llegir i escriure. Això va penetrant i en converteix en una immensa vergonya (d'aquí que el personal docent no els fa llegir en veu alta) i abandonament escolar a banda de les burles que els hi adrecen per no saber llegir bé. És material d'escarni col·lectiu. Però aquesta habilitat de la lectoescriptura no la tenen les persones dislèctiques.

Avui dia però la tecnologia ja ha superat l'obstacle del mètode d'aprenentatge amb plataformes d'última generació que ofereixen programari per poder presentar el coneixement en vídeos, àudios, representacions gràfiques, etc.

 

La Generalitat de Catalunya va editar La detecció i actuació en l'àmbit educatiu. Amb el PI (Pla Individualitzat), l'escola intenta adaptar-se a l'infant per evitar un fracàs escolar.

Consulteu l'Actualitat Salut de la ciutat