El Dia Mundial de la Prevenció del Suïcidi, se celebra el 10 de setembre. Està organitzat per l'Associació Internacional per a la Prevenció del Suïcidi (IASP) i avalat per l'Organització Mundial de la Salut (OMS). L'objectiu és el de conscienciar la població mundial de la prevenció del suïcidi.

 Segons el comptador www.worldometers.info a l'apartat "Health" que es refereix a la salut mundial i en el seu ítem tretzè que es refereix als suïcidis mundials tenim un comptador en temps real amb el nombre de morts que hi ha per suïcidi. Ho comptabilitza de dues maneres: diàriament i anual. Vegeu-ho.

Segons la OMS, cada any es suïciden al voltant de 700.000 persones al món. Per cada suïcidi consumat hi ha moltes temptatives de suïcidi. En la població general, un intent de suïcidi no consumat és el factor individual de risc més important.

El 77% dels suïcidis es produeixen en els països d'ingressos baixos i mitjans. I la ingestió de plaguicides, el penjament i el tret amb armes de foc són alguns dels mètodes més comuns de suïcidi al món. 

 

A Catalunya el suïcidi és la segona causa de mort entre el jovent de 15 a 29 anys. Vegeu el nombre anual d'homes i dones que moren a causa del suïcidi. Més homes que dones.

Si bé el vincle entre el suïcidi i els trastorns mentals (en particular, la depressió i el consum d'alcohol) està ben documentat en els països d'alts ingressos, molts casos es donen en persones que el cometen impulsivament en situacions de crisi en què la seva capacitat per afrontar les tensions de la vida, com els problemes econòmics, les ruptures de relacions o les malalties cròniques, està minvada.

A més, s'ha demostrat que viure conflictes, catàstrofes, actes violents, abusos, pèrdua d'éssers estimats i sensació d'aïllament pot generar conductes suïcides. Les taxes de suïcidi també són elevades entre els grups vulnerables i discriminats, com les persones refugiades i migrants; els pobles indígenes; les persones lesbianes, homosexuals, bisexuals, transsexuals i intersexuals; i les persones recluses. El principal factor de risc és, amb diferència, un intent previ de suïcidi. 

És possible prevenir els suïcidis adoptant mesures de determinats grups poblacionals i de l'individu. L'OMS ha elaborat una guia per prevenir el suïcidi anomenada «Viu la vida» en la qual es recomanen les següents intervencions d'eficàcia demostrada que es basen en l'evidència:

- restringir l'accés als mitjans utilitzats per suïcidar-se (per exemple, els plaguicides, les armes de foc i certs medicaments);
- educar els mitjans de comunicació perquè informin amb responsabilitat sobre el suïcidi;
- desenvolupar en l'adolescència aptituds socioemocionals per a la vida;
- detectar a temps, avaluar i tractar les persones que tinguin conductes suïcides i fer-lis un seguiment.

Aquestes mesures s'han d'acompanyar d'intervencions bàsiques com una anàlisi de la situació, la col·laboració multisectorial, la sensibilització, la creació de capacitat, el finançament, la vigilància, i el seguiment i l'avaluació.

Les activitats preventives exigeixen la coordinació i col·laboració de diversos sectors de la societat, inclosos els de la salut, l'educació, l'ocupació, l'agricultura i la ramaderia, el comerç, la justícia, el dret, les forces de l'ordre, la política i els mitjans de comunicació. Aquestes activitats han de ser àmplies i integrals, atès que cap enfocament pot aturar per si sol una qüestió tan complexa. 

L'OMS reconeix que el suïcidi és una prioritat per a la salut pública.

El suïcidi és també un dels problemes que aborda prioritàriament el Programa d'Acció Mundial per Superar les Bretxes en Salut Mental (mhGAP, per les sigles en anglès). Així mateix, els Estats Membres de l'OMS s'han compromès en ampliar la prestació de serveis i l'atenció als trastorns mentals, neurològics i per consum de substàncies. L'objectiu mundial és de reduir en una tercera part la taxa de suïcidis d'aquí a 2030. 

​

Anar a les notícies de l'actualitat de salut comunitària.