Comunicació
- Telèfon:
- 937 397 000
- Adreça electrònica:
- [email protected]
- Correu postal:
- Rv. de Montserrat, 14, 3a planta (08221 Terrassa)
La discriminació per edat és una de les que més s'evidencien diàriament i que sovint passen per alt. Estereotipar i prejutjat les persones en funció de la seva edat, ja siguin infants, joves o persones grans, és discriminatori.
Moltes vegades, associem la figura de la persona gran com una persona en decadència, a la qual més que tenir en compte s'ha de protegir, o considerar-la incapaç a prendre decisions que li afecten pel simple fet de tenir una edat. En altres ocasions, associem la figura jove amb el risc i l'amenaça, el jovent com un col·lectiu problemàtic, irresponsable, que només pensa en la diversió i el consum de tòxics. I finalment, sovint caiem en el parany de pensar que que infants i adolescents són projectes, que han de preparar-se a través de l'educació per incorporar-se a la vida adulta. Per tant, no són persones preparades per opinar o decidir en la societat.
Vetllar per un ús no edatista del llenguatge i la comunicació és essencial per evitar aquests tipus de discriminació.
Infància, adolescència i joventut
Expressions excloents | Proposta inclusiva | Per què n'hem d'evitar l'ús? |
Ho entendràs quan siguis gran | S'utilitza sovint per simplificar i menysprear a infants, adolescents i joves, evidenciant un posicionament superior i de falta de capacitats o coneixement de l'altra persona. | |
Edat del pavo | Pubertat o pre-adolescència | En ocasions s'utilitza per simplificar i menysprear aquesta etapa de la vida en contrast amb la vida adulta. |
Nini | Persona desocupada o persona desocupada per decisió pròpia | S'utilitza per al·ludir a joves que per decisió pròpia es troben en un moment en què ni estudien, ni treballen. El concepte ha adquirit connotacions negatives per reafirmar un estigma sobre joves en situació de desocupació i amb poc interès d'ocupar-se i per la seva situació laboral i el seu futur. S'acota a aquesta franja d'edat i no a altres persones d'edats superiors que no estudien ni treballen, atorgant-li una connotació negativa vinculada a una suposada manca de responsabilitat en relació a les seves perspectives de futur. |
MENA | Infants o adolescents migrants sense referents familiars | És recomanable evitar l'ús d'aquesta paraula per la seva connotació estigmatitzada i deshumanitzadora. |
Pipiolo | Persona sense experiència o principiant | Denominació col·loquial, habitualment despectiva, d'una persona sense experiència, que no està preparat per fer una activitat o que no té el coneixement. S'utilitza sovint per simplificar i menysprear adolescents i joves en contrast amb la vida adulta. |
Mocós; nas de mocs | Infant o adolescent | Expressió col·loquial usada per menystenir a la persona associant-la a la infància, incapacitant a la persona i a la infantesa, de forma despectiva. |
Persones grans
Expressions excloents | Proposta inclusiva | Per què n'hem d'evitar l'ús? |
Vells, velles, ancians, ancianes | Persones grans | Són termes pejoratius i plens de prejudicis que no responen a la realitat de la diversitat de les persones grans. |
Àvis, àvies, iaios, iaies | Persones grans | Només es pot utilitzar la terminologia de parentiu quan hi ha una relació familiar, no totes les persones grans tenen néts i nétes, i qui no és parent seu no té sentit que familiaritzi la relació. |
Tercera edat | Persones grans | Tenint en compte que a les altres etapes vitals no se les denomina primera, ni segona, no té sentit anomenar tercera edat, per referir-se a les persones de més edat. |
Gent gran | Persones grans | Tot i l'ús comú d'aquest terme, es considera que aquest terme generalitza un col·lectiu, molt divers i no els reconeix com a subjectes de dret. |
"Els nostres grans" | Les persones grans | És recomanable evitar la sobreprotecció en el llenguatge, perquè en el moment que es diu 'nostres' passen a ser una propietat i hi ha el perill d'infantilitzar persones amb plens drets. |
Jubilats/jubilades | Les persones grans que estan jubilades | Cal evitar etiquetar a les persones grans socialment, perquè la seva identitat va més enllà de la seva funció laboral i les posiciona en un pla administratiu/laboral que no és correcta, a no sé que s'estigui referint justament a aquesta condició. |