Fitxes del deportats terrassencs

Entre 1940 i 1941 una setantena de terrassencs, combatents republicans nascuts o residents a la nostra ciutat, van ser deportats als camps nazis. La majoria, 41 d'ells, hi van ser assassinats i, pel que fa a la resta, van tornar abans o després a Terrassa, tot i que alguns es van estimar més restar a l'exili. Va haver-hi més de 9.000 deportats republicans espanyols als camps d'extermini nazis entre 1940 i 1945, dels quals prop del 60% no van sobreviure al seu captiveri (van ser assassinats o van morir per malaties o d'inanició). Perderdors d'una guerra al seu país, una vegada creuada la frontera van ser internats en camps de refugiats i, finalment, lliurats a les autoritats nazis. La major part va acabar al camp de Mauthausen i la memòria d'alguns d'ells està tornant als seus carrers i als seus barris gràcies al projecte Stolpersteine.

L'Ajuntament de Terrassa conjuntament amb el Memòrial Democràtic de la Generalitat de Catalunya, té previst desenvolupar el programa de les Stolpersteine, les llambordes de memòria, a la nostra ciutat, col·locant les primeres durant l'any 2021. Cada llamborda es col·loca davant del domicili o espai d'àmbit més proper a la persona recordada i formaran part d'un treball de recerca més ampli, amb informació i arxius que es podran consultar en la pàgina web de l'Ajuntament on també es detallaran les ubicacions en un mapa interactiu.

Es voluntat de l'Ajuntament de Terrassa poder homenatjar en els nostres carrers totes les persones deportades perquè la seva memòria i el seu exemple perdurin i serveixen d'exemple i inspiració a les generacions futures. Amb la implicació de tots els estaments institucionals, educatius i de la ciutadania, aconseguirem fer de Terrassa un espai de llibertat, igualtat i solidaritat, i lliure de feixisme.

Fitxes del deportats terrassencs

La ubicació de les diferents llambordes Stolpersteine a la nostra ciutat també es publiquen a l'e-map:

Fitxes del deportats terrassencs: (col·locació llambordes el 2021)

• 1 Josep Cirera Mayol
• 2 Joan Gras Puigmarti
• 3 Felix Izquierdo Garcia
• 4 Josep Julià Bruguera
• 5 Ramon Pere Moragues
• 6 Martí Puig Ferrer
• 7 Joaquim Sala Prat
• 8 Agustín San José Calasanz

Fitxes del deportats terrassencs: (col·locació llambordes el 2022)

•   9 Diego Lozano Ribera
• 10 Joan Serarols Pons
• 11 José Saura Ribera
• 12 Bernardo Antonio Martinez Castillo
• 13 Àngel Olivares Gallego
• 14 Juan Sánchez Martínez
• 15 Antonio Florenza Jover
• 16 Francisco Rodríguez Martínez
• 17 Gerardo Quiroga Andreu
• 18 Guillermo Rodríguez Martínez
• 19 Juan García Rutés
• 20 Lluís Onrubia Arqué
• 21 Magí Costa Sanllehí
• 22 Pere Prat Nogués

• Ferrer i Murillo, Marc. "Els milicians terrassencs de la columna Macià Companys. Lluitadors de l'ideal". Terme, 2018, Núm. 33, pàg. 149-98. [En línia. Consulta: 5-05-2020] 
• Márquez Berrocal, Manuel, "Anàlisi sociològica dels represaliats sota el franquisme a terrassa (1939-1977)". A: Lacureva Moreno, Josep Lluís; Márquez Berrocal, Manuel; Plans Campderrós, Lourdes. Combat per la llibertat Memòria de la lluita antifranquista a Terrassa (1939-1979), Terrassa: Fundació Torre del Palau, 2007.
• Márquez Berrocal, Manuel, "La repressió franquista al Vallès: Terrassa venjança, mort i resistència, 1939-1945." A,  El Vallès: Segona República, Guerra Civil i Postguerra (1931-1945), Sabadell: Fundació Bosch i Cardellach, 2017. [En línia. Consulta: 5-05-2020]. 
• Olivares Abad, Juan Antonio. Terrassa Exiliada, Inèdit, 2020.
• Plans Campderrós, Lourdes. "La repressió a Terrassa durant el franquisme. Primera aproximació a les fonts per al seu estudi". Terme, novembre del 1998, núm. 13, pàg. 61-65. [En línia. Consulta: 5-05-2020]. 
• Sábat, Francesc. Los anarcosindicalistas tarrasenses en el exilio. Barcelona: Creaciones Gráficas Fernando, 1979, pàg. 36-37 i 44.
• Sala i Cabreraa, Queralt. "Joaquim Sala i Prat, un supervivent de la barbàrie nazi". Terme, 2017, Núm. 32, pàg. 197-218. [En línia. Consulta: 5-05-2020] 
• Serra i Oller, Jordi. "El cost humà de la guerra civil a Terrassa. Els combatents morts en acció de guerra". Terme, 2003, Núm. 18, pàg. 129-151. [En línia. Consulta: 5-05-2020].
• "El cost humà de la Guerra Civil a Terrassa. Nova edició de la llista de terrassencs morts en acció de guerra". Terme, 2012, Núm. 27, pàg. 147-173. [En línia. Consulta: 5-05-2020]   

• Armengou, Montse; Belis, Ramon. El convoy de los 927. Barcelona: Plaza & Janes, 2005.
• Bermejo, Benito; Checa, Sandra. Libro Memorial. Españoles deportados a los campos nazis (1940-1945). Madrid: Ministerio de Cultura de España, 2006.
• Garcia, Gabrielle; Matas, Isabelle. La mémoire retrouvée des Républicains espagnols. Rennes: Édilarge, 2005.
• HEernandez, Carlos. Los últimos españoles de Mauthausen. Barcelona: Ediciones B, 2015.
• Roig, Montserrat. Els catalans als camps nazis. Barcelona: Edicions 62, 2001. 
• Salou Olivares, Pierre i Véronique. Los republicanos españoles en el campo de concentración nazi de Mauthausen. El deber colectivo de vivir. París: Éditions Tirésias, París, 2008.
• Senso, Carles; Llim, Guillem; Vidal, Ximo; Català, Salvador. La derrota perpètua. Sueca: Reclam Editorial, 2018.
• Wingeate Pike, David. Españoles en el holocausto: vida y muerte de los republicanos en Mauthausen. DeBolsillo, 2015.

• Lacueva Moreno,Josep Lluís; Márquez Berrocal, Manuel; Plans Campderros, Lourdes. Combat per la llibertat Memòria de la lluita antifranquista a Terrassa (1939-1979), Terrassa: Fundació Torre del Palau, 2007.
• Marcet i Gisbert, Xavier (Director). Terrassa, Segle XX, 1867-1993. Terrassa: Diari de Terrassa, 1993.
• Márquez Berrocal, Manuel (coordinador). Una Història de Terrassa. Ajuntament de Terrassa i Centre d'Estudis Històrics de Terrassa: 2019. 

• Archivo Histórico Nacional: Causa General Terrassa (Signatura de recerca exacta): Fc-Causa_General,1599,Exp.2 
• Arxiu Històric de Terrassa i Comarcal del Vallès Occidental (AHT-ACVOC). Censos i padrons digitalitzats (1824-1936)
• Banc de dades de El cost humà de la Guerra Civil a Catalunya (persones mortes i desaparegudes) del Departament de la Presidència de la Generalitat de Catalunya (Centre d'Història Contemporània de Catalunya)
• Banc de la Memòria Democràtica del Memorial Democràtic de la Generalitat de Catalunya 
• Base de dades del Ministeri de cultura sobre els i les deportades espanyoles 2006 
• Base de dades dels deportats amb còpia dels documents originals dels camps de concentració i extermini
• Bases de dades del Dictionnaire des militants anarchistes del historiador René Bianco (1941-2005), fondateur du Centre International de Recherches sur l'Anarchisme (CIRA) de Marseille
• Foundation pour la Memoire et la Deportation
• Llistats amb els components de les CTE 
• Persones afusellades al Camp de la Bota projecte cultural i artístic que recull les dades dels afusellats i documents relacionats. F. Abad (2004)
• Portal de Víctimas de la Guerra Civil y Represaliados del Franquismo, el Ministerio de Educación, Cultura y Deporte
• Relacions de presoners durant la "débâble" de l'Exèrcit francés, on estaven els republicans dins les CTE  
• Web del Ministerio de Justicia (Archivo del Registro Civil Central). Còpies de les notificacions de defunció enviades per la República Francesa als familiars del deportats, on consta la localitat de residència