El saló menjador

Espai central de la vida familiar i social dels Freixa, on la funcionalitat es combinava amb l'elegància pròpia del Modernisme. Inicialment, l'estança estava configurada com un saló i una sala d'estudis.

La reforma de 1918 a mans de Joaquim Vancells va transformar l'espai que passà a convertir-se en saló i menjador. Al menjador s'hi va incorporar mobiliari dissenyat pel mateix Vancells, mentre que el saló es va decorar amb mobiliari d'estil Lluís XVI i una gran pintura decorativa, obra del mateix artista.

El menjador de diari / sala d'estar

Aquest espai, situat just davant de l'antiga cuina, funcionava com a menjador de diari i encara conserva un singular radiador-escalfaplats que aprofitava la calefacció per mantenir els plats calents.

Després de la reforma de 1947, l'estança es va transformar en la sala d'estar -o líving- dels darrers habitants de la casa.

El vestíbul

Aquest era l'espai de rebuda i actuava com a veritable carta de presentació de la casa.

L'organització de l'habitatge ve determinat per l'estructura de l'antiga fàbrica, de planta rectangular, que donava lloc a aquest ampli vestíbul central, equipat amb mobiliari dissenyat per Lluís Muncunill.

Des d'aquest punt es distribuïen tots els espais: a l'est se situaven els dormitoris, mentre que a l'oest es trobaven els salons i la cuina.

L'armari de la papallona

D'aquest armari en destaquen especialment les frontisses en forma de papallona, una peça singular elaborada pel serraller Pau Bros Herman, a partir de models de Pere Sabater i amb la fusteria a càrrec de Francesc Grau.

A l'interior de l'armari encara s'hi conserva el paviment original de l'antiga fàbrica.

El despatx del senyor Freixa

A partir de 1918, Josep Freixa i Ubach va convertir l'estança contigua al vestíbul -fins aleshores una antiga saleta de confiança- en el seu despatx privat, des d'on gestionava els negocis familiars.

El mobiliari s'atribueix a Lluís Muncunill i, originalment, es trobava ubicat en l'espai de recepció i acollida a les persones visitants.

El dormitori principal

Espai destinat al descans, situat a l'ala més privada de la casa.

Les condicions d'habitabilitat responien a criteris higienistes: bon aïllament tèrmic gràcies al doble mur i separacions lleugeres amb cortinatges, substituïts el 1918 per les portes i vidrieres actuals.

La sala del te – Rotonda

Estança concebuda per al descans, la conversa i la recepció de visites.

La seva forma semicircular, els grans finestrals i l'abundant llum natural en defineixen el caràcter.

Les finestres, equipades amb un sistema de contrapesos -innovador per a l'època- aportaven comoditat i funcionalitat.

Aquest espai, especialment vinculat a la vida social de la senyora de la casa, establia una connexió directa entre l'interior i el jardí dissenyat per Rafael Benet.

Lavabo – Higiene i modernitat

Aquest espai reflecteix la incorporació dels avenços en higiene a les llars benestants.

A finals del segle XIX, les teories higienistes van impulsar la creació d'habitatges més saludables: ben ventilats, amb llum natural i amb una distribució ordenada dels espais.

En aquest context s'introdueixen banys interiors i materials de fàcil neteja, com rajoles i superfícies llises, tal com es pot veure en els sòcols.

La ceràmica ornamental va ser dissenyada per l'ebenista Pere Sabater però va ser produïda per la reconeguda firma «Hijo de Jaime Pujol i Bausis» d'Esplugues de Llobregat.

Coberta i golfes

A partir de 1910, sobre l'antiga teulada de la fàbrica es construeix un nou volum de coberta format per grans voltes de maó de pla, recobertes exteriorment amb ciment i petits fragments de vidre que creen uns reflexos molt característics de la Masia Freixa.

La coberta original, que conserva l'estructura de les encavallades de fusta, queda amagada i convertida en golfes. Alhora que funciona com un recurs d'aïllament tèrmic.

Dormitoris del servei

Espai del segon pis destinat al descans del servei domèstic. Cal imaginar-lo no pas com un únic ambient, tal com es presenta avui, sinó dividit en diverses habitacions.

Des d'aquest punt es gaudeix d'una visió privilegiada de l'interior de la volta original, on l'estructura queda visible i permet apreciar el treball arquitectònic de Lluís Muncunill.

Torre (Minaret)

Situada a l'angle nord-oest, la torre —d'uns 20 metres d'alçada— és accessible mitjançant una escala de cargol i va ser concebuda com a mirador privilegiat sobre la ciutat.

Popularment és coneguda com a "minaret" per la seva semblança amb les torres pròpies de l'arquitectura islàmica.

La seva construcció es va completar l‘any 1917.