La Masia Freixa és un dels edificis modernistes més destacats de Terrassa.

Malgrat l'ús de la denominació ‘masia' mai va tenir un ús agrícola.

L'any 1899, l'empresa Freixa i Sans va encarregar a l'arquitecte Lluís Muncunill i Parellada la construcció d'una nau industrial en una zona allunyada del centre de Terrassa, en un descampat del bosc de Ca n'Aurell.

L'industrial i polític local Josep Freixa i Argemí va néixer a Olot. Als 10 anys es van traslladar a Terrassa, d'on era la seva mare. Es va casar amb Consuelo Ubach.

El 1905 va encomanar a Muncunill la transformació de la fàbrica en una residència familiar.

Muncunill va construir l'obra modernista més gaudiniana de tota la seva producció, un edifici insòlit que trenca els tòpics de l'habitatge burgès tradicional.

Es tracta d'un edifici aïllat situat en una zona de la ciutat allunyada de l'entramat urbà de l'època, i envoltat d'un extens jardí.

Presenta planta gairebé rectangular. El cos central de dos pisos va ser afegit entre el 1909 i el 1918 i la peculiar torre minaret, situada a l'angle nord-oest, que creix en alçada a partir del 1918.

La façana és estucada de color blanc i en la galeria porticada s'hi afegeix un arrambador de ceràmica vidriada blanca.

Tot l'edifici reposa sobre una plataforma pavimentada de forma rectangular amb els perfils arrodonits.

La utilització de l'arc parabòlic d'estil gaudinià és el gran protagonista a l'interior i a l'exterior de l'edifici. Dona lloc a un conjunt de cobertes semiesfèriques – l'element més representatiu de l'edifici – que van ser recobertes amb morter i picadís de vidre que atorguen un efecte de reflexos i llum molt original. L'arc parabòlic també s'utilitza en les obertures de la façana: portes, finestres i galeria porticada.

L'any 1913, la família Freixa va encarregar a Muncunill la construcció del Xalet Freixa, davant de la Masia. Seguia l'estil de les cases de camp angleses i satisfeia les necessitats del confort modern. Es va enderrocar a l'inici dels anys seixanta del s. XX.

El 1936 la Masia Freixa va ser confiscada per a instal·lar-hi l'Escola Nova Unificada, fins el 1939.

Fins a l'any 1947, en què va hi van anar a viure Jordi Freixa Martín Fernández i Pepa M. Serra de Budallés, la Masia Freixa era usada exclusivament com a casa d'estiueig.

El 1947 es van fer unes petites obres de manteniment: el menjador de diari es va convertir en una moderna sala d'estar; es va arranjar un dormitori i un vestidor amb mobiliari de gust noucentitsta tardà.

El 1958 l'Ajuntament de Terrassa va comprar la finca de més de 20.000 m2 i el 1959 es va inaugurar el Parc de Sant Jordi.

L'edifici va acollir la seu del Conservatori Municipal de Música fins al 2003 en què aquest centre es va traslladar al carrer de Miquel Vives. La masia va restar tancada i sent utilitzada puntualment com a col·legi electoral.

Entre el 2013 i el 2025 va acollir l'Oficina de Turisme, la seu de la Xarxa de Turisme Industrial de Catalunya (XATIC) i el Síndic Municipal de Greuges.

L'any 2023 va ser declarat Bé Cultural d'Interès Nacional, en la categoria de Monument Històric.