Pintures murals de Sant Tomàs Becket a l'església de Santa Maria de Terrassa

Les pintures que decoren la capella del braç sud del transsepte de l'església de Santa Maria de Terrassa (c.1180) constitueixen un dels millors testimonis de la ràpida difusió de la vida, mort i culte de Tomàs Becket (1118-1170), arquebisbe de Canterbury.

L'any 2020 es commemoren dues efemèrides relacionades amb aquesta figura de l'Europa medieval: el 850è aniversari del seu assassinat i el 800è aniversari de la inauguració de la seva nova tomba a la catedral de Canterbury. Per celebrar l'Any Becket 2020, l'Ajuntament de Terrassa ha confeccionat un programa d'activitats per a tot tipus de públic: infantil i familiar, escolar, joves universitaris, comunitat acadèmica, àmbit professional i persones interessades en la història i la cultura local.

Aquesta celebració s'emmarca en el projecte de candidatura de la Seu d'Ègara a Patrimoni Mundial de la UNESCO que engloba des de la recerca científica a la participació ciutadana i l'educació.

Tomàs Becket (1118-1170)

Detall de les pintures murals de Sant Tomàs Becket de l'església de Santa Maria de Terrassa

Tomàs Becket va assolir un gran poder durant el regnat d'Enric II d'Anglaterra, primer com a canceller reial (1155-1162) i més tard com a arquebisbe de Canterbury (1162-1170).

Durant els darrers anys de la seva vida va mantenir una llarga disputa amb el rei al voltant de la llibertat de l'Església anglesa que va culminar amb el seu tràgic assassinat a la catedral de Canterbury, el 29 de desembre del 1170. Becket i Enric II havien mantingut una bona relació d'amistat fins al nomenament de Tomàs com a arquebisbe. A partir d'aleshores, el nou arquebisbe es va convertir en un símbol de la lluita de l'Església per mantenir la seva independència respecte al poder laic.

El seu assassinat va ser un dels episodis més colpidors de l'edat mitjana europea. La virulència del crim, els fets miraculosos que van tenir lloc al voltant de la seva tomba i la canonització de Becket a mans del papa Alexandre III, el març de 1173, van fer que el sant es convertís en objecte d'una gran devoció popular. Miracles i pelegrins van convertir la catedral de Canterbury en un dels centres de pelegrinatge més importants de tota la cristiandat, gairebé tan popular com Jerusalem, Sant Jaume de Compostel·la i Roma.

La difusió del culte

Arqueta reliquiari de coure daurant amb el martiri de Tomàs Becket (ca. 1180-1190). © Victoria and Albert Museum, Londres

La ràpida canonització de Becket (1173) va afavorir la difusió del seu culte per tota la cristiandat. Aquest va ser especialment rellevant a França, Itàlia i Espanya, on es van consagrar altars i esglésies en la seva memòria i la seva festivitat va ser incorporada als llibres litúrgics.

La devoció de Tomàs Becket va ser molt notable en els territoris on regnaven les filles del rei Enric II d'Anglaterra: Elionor Plantagenet (Regne de Castella), Joana (Sicília), Matilde (ducat de Saxònia).

Un anglès a Terrassa?

Pergamí de la canònica de santa Maria de Terrassa signat per Harvey, ACVOC-AHT. Fons Sant Pere de Terrassa. Pergamí I-137. 3 d'agost de 1160. © Arxiu Històric Comarcal de Terrassa

Durant la segona meitat del segle XII, les comunitats augustinianes subordinades a Sant Ruf d'Avinyó -com és el cas de Santa Maria de Terrassa-, van tenir un paper protagonista en la difusió del culte a Becket.

La presència d'un canonge d'origen anglonormand, anomenat Harvey, a la comunitat de Santa Maria de Terrassa, podria haver estat un dels factors condicionants en la tria del tema iconogràfic del martiri de Becket.

És molt probable que Harvey arribés a Terrassa a través de l'abadia de Sant Ruf d'Avinyó, la qual va tenir uns forts vincles amb Anglaterra gràcies a Nicholas Breakspear, també d'origen anglès, que va ser abat de Sant Ruf i més tard Papa amb el nom d'Adrià IV (1154-1159).