El 1945 finalitzava la Segona Guerra Mundial i suposava l'alliberament de la majoria de països europeus en mans del nazisme. A Espanya, però, es recruava una etapa d'especial repressió pel règim franquista agreujada per l'isolament del país respecte a la comunitat internacional. La repressió del règim d'inspiració feixista sorgit de la Guerra Civil va durar fins a la mort del dictador, el 1975. Una llarga dictadura on la repressió es va acarnissar amb els perdedors de la guerra -les institucions democràtiques de la República Espanyola, els i les combatents republicanes i les persones que els havien donat suport-, i va anar estenent-se fins a tota mena d'organitzacions polítques, sindicals o fins i tot a altres capes de la societat, molt sovint despolititzades, però considerades no afectes al nou règim; persones o institucions que manifestaven la seva oposició des de l'àmbit que fos, o que, per les seves idees o forma de viure, pogués representar un perill per al règim o per als valors que representava. Quaranta llargs anys de repressió i de violència.

El Centre d'Estudis Històrics de Terrassa juntament amb l'Arxiu Històric de Terrassa han fet una important tasca d'investigació per tal de completar el llistat de totes les persones terrassenques represaliades pel feixisme.Totes les dades queden publicades en aquest espai i es poden consultar i actualitzar. Aquestes llistes serviran per completar la història recent de la nostra ciutat, però també per estructurar un programa de rescabalament de la dignitat de les persones afectades per judicis sense garanties i per accions arbitràries de repressió en alguns casos irreversibles.

En aquest sentit, l'Ajuntament de Terrassa destina el Dia Nacional en memòria de les víctimes de la Guerra Civil I les víctimes de la repressió de la dictadura franquista -el 15 d'octubre, coincidint amb l'assassinat del president de la Generalitat de Catalunya, Lluís Compays, el 1940, afusellat al fossar del castell de Montjuïc- per commemorar i homenatjar les víctimes.

La deportació nazi
Stolpersteine
Tens memòria?

La deportació nazi

El 5 de maig de 1945 s'alliberava el camp de concentració de Mauthausen, on van anar la majoria de deportats del nostre país. El 5 de maig s'ha escollit com a dia de commemoració i record de les persones deportades a tots els camps de concentració i d'extermini nazis, i d'homenatge als més de 9.000 homes i dones, resistents i lluitadors antifeixistes que, per defensar els seus ideals i la República, van ser declarats persones enemigues de Franco i de Hitler i deportats als camps. Més de 5.200 persones van ser assassinades per la barbàrie nazi amb la complicitat de la dictadura franquista i del règim francès de Vichy. D'entre les víctimes, seixanta-vuit eren terrassenques, nascudes o veïnades, que van ser deportades majoritàriament al camp de Mauthausen; també hi ha haver persones de Terrassa als camps de Dachau i Buchenwald. La major part de les víctimes van morir, però, al camp de Gusen, on van ser traslladades des de Mauthausen. Només van sobreviure'n vint-i-set, i poques van tornar de l'exili.

Fa anys que la societat civil de la nostra ciutat, historiadors i historiadores, i també periodistes, han mantingut viva la memòria de les persones deportades, així com la de totes les represaliades pel feixisme. Una feina constant i permanent per rescabalar la nostra memòria històrica i que està a l'abast de totes les persones interessades en una àmplia bibliografia sobre la deportació relacionada amb la nostra ciutat.

Ara, l'Ajuntament de Terrassa, en col·laboració amb l'Amical de Mauthausen i altres camps , publica el llistat de totes les persones terrassenques deportades als camps nazis. Aquesta llista s'anirà nodrint de les dades biogràfiques de cada persona, així com dels materials gràfics que s'hi puguin anar afegint, i també amb dades i testimonis de familiars o altres persones.

Aquesta acció pretén ser un merescut homenatge i, alhora, un acte de dignitat i de justícia que, com a institució, ens sembla imprescindible fer per la memòria de totes les terrassenques i terrassencs que han lluitat al llarg de la història contra el feixisme i pels drets i les llibertats. Aquesta llista, doncs, és el primer pas en l'homenatge institucional necessari, i acabarà esdevenint completa amb les víctimes del franquisme, investigació que està duent a terme El Centre d'Estudis Històrics de Terrassa. La publicació s'acompanyarà, quan la situació ho permeti, amb el corresponent acte solemne d'homenatge.

Així doncs, refermem el nostre compromís per preservar els valors de la seva lluita, tot recollint la seva crida expressada en els juraments de Mauthausen i de Buchenwald, la lluita per un món d'homes i dones lliures i en pau, i unit per la fraternitat. Ara més que mai, davant la situació mundial, amb els perills del col·lapse social i ambiental, el creixement de l'extrema dreta i les desigualtats, cal reivindicar l'esperit de les persones deportades de totes les nacionalitats, així com dels brigadistes internacionals que lluitaren al costat dels republicans i republicanes durant els anys de la Guerra Civil i també en els camps nazis.

Serà des d'aquests valors i des de l'internacionalisme solidari que farem possible la construcció d'una ciutat, d'un país i d'un món basats en els valors de la llibertat, la igualtat i la fraternitat. El món que des de Mauthausen, Ravensbrück, Buchenwald, Sachsenhausen, Dachau... somniaven els lluitadors i lluitadores antifeixistes després de l'alliberament dels camps no és el món construït després de 75 anys, ans al contrari, es troba sotmès a processos de desigualtats i exclusions que tenim al davant. Per això, el 5 de maig ha de ser no tan sols una data de record i d'homenatge, sinó també de reivindicació i lluita antifeixista.

Torna a l'índex

Tens memòria?

L'Ajuntament habilita el següent formulari per facilitar el contacte tant per demanar com per rebre dades que puguin ajudar a completar o millorar la informació ja publicada o que s'anirà publicant en aquesta pàgina web.