El Servei de Promoció de la Gent Gran , en col·laboració de l'associació El Llibre de la Vida i el Casal de la Dona, va proposar a la Residència de Gent Gran Terrassa fer aquest taller per a tota la ciutat, en el marc de la programació del 8 de març, Dia Internacional de les Dones.

L'objectiu era poder parlar des de la perspectiva de les dones grans de la ciutat sobre els conflictes armats, temàtica de la campanya d'aquest any del 8-M.

A l'inici de l'acte, la regidora de Gent Gran, Ruth Hibernón, va destacar que els conflictes armats acostumen a explicar-se amb noms de batalles, generals i fronteres, però gairebé mai amb noms de dones. En canvi, es va remarcar que les dones han estat sempre al centre de totes les guerres.

El taller es va plantejar amb la voluntat de recuperar aquesta memòria, especialment la de les dones grans que han viscut en primera persona, o a través de les seves famílies, la Guerra Civil, la postguerra o altres conflictes. L'activitat va servir per reconèixer el paper de les dones en els conflictes armats a partir de les vivències i records de les participants.

En la primera sessió, la historiadora Teresa Rodríguez Herrerías, del Casal de la Dona, va contextualitzar què va passar a Terrassa durant la Guerra Civil i els anys posteriors. Es van presentar dos casos concrets, els de Maria Bigordà i Montmany i Cèlia García López, dues terrassenques que representaven moltes dones que van patir repressió, desigualtat i humiliacions a causa de la guerra i la posterior dictadura. La jornada va concloure amb una invitació a les persones assistents a reflexionar sobre la seva pròpia història i, si ho desitjaven, compartir els seus records en la sessió següent.

La segona sessió va ser especialment rica per a la memòria col·lectiva. Diverses dones residents, acompanyades per familiars o per professionals del centre, van compartir els seus records i vivències. Aquest valuós testimoni, gràcies a l'associació El Llibre de la Vida, es va conservar i ha quedat a disposició de la memòria col·lectiva. Amb gran coratge, es van explicar experiències vitals de la guerra, marcades per la por, els silencis, la solidaritat i la capacitat de tirar endavant la família en un context de gran precarietat. Donar-los la paraula va ser un acte de justícia i, en alguns casos, també de sanació personal.

L'activitat va ser molt ben valorada per totes les persones assistents. Es va tractar d'un taller necessari que va donar veu a persones sovint poc escoltades i que va reconèixer el valor i l'experiència de dones amb molt per aportar.