El 14 de desembre de 1990, l'Assemblea General de l'ONU va fixar l'1 d'octubre com el Dia Internacional de la Gent Gran en la Resolució 45/106.

Sovint no agrada que ens diguin que som persones grans. No obstant, s'hauria d'entendre que "l'envelliment humà és un procés que consisteix en créixer i envellir al llarg de tota la vida i en el qual cap període o etapa es pot entendre prescindint dels seus orígens i de les seves conseqüències" (Kail; Cavanaugh, 2011).

Hi ha moltes creences edatistes que contaminen la visió que té la societat vers l'envelliment: es veu com a un procés uniforme (és similar per a tothom), com un retorn a la infantesa (necessitat de protecció constant), es pensa que envellir genera tristor o que fer-se gran vol dir fer-se dependent o que, pel fet de fer-se gran, les persones perdem la capacitat d'aprendre o de poder canviar.

És per això que és important recordar l'1 d'octubre, Dia Internacional de les Persones Grans, per centrar l'atenció en la importància d'aquesta etapa del cicle vital i de transformar aquesta mirada paternalista i homogeneïtzadora en un nou abordatge individual i col·lectiu que ens faciliti continuar amb els projectes de vida, més enllà dels rols laborals desenvolupats.

La jubilació ja no és un moment abrupte i temut en la majoria dels casos, sinó més aviat és una etapa desitjada perquè es viu com una oportunitat de desfer-se de l'obligació del treball i de recuperar aquest temps en fer allò que ens agrada. El perill està en suplir unes obligacions per altres o en tornar a ocupar el temps, sense aturar-se a pensar si tot allò que fem respon a un projecte vital que té sentit per cadascú de nosaltres. D'altra banda, hem de tenir present que aquesta etapa vital s'ha allargat degut a l'augment de l'esperança de vida, passant de ser de 5-10 anys a 25-30 anys.

Poden ser molts anys de la vida de cada persona on aquesta pot decidir: aprendre, compartir coneixement, oferir suport social, construir ciutat, gaudir de la cultura i l'esport, fer d'avis i àvies, viatjar... o no fer res. També es pot planificar quines cures es volen rebre el dia que es pugui necessitar, a on li agradaria a cadascú envellir i amb qui; i gestionar els propis recursos i els que ofereix l'entorn.

L'administració pública reconeix a les persones grans i vol continuar construint conjuntament una ciutat on envellir amb qualitat i amb projectes vitals diversos, una mostra d'aquesta mirada és el Pla Local per un Envelliment Integral.

Per seguir treballant en aquestes noves realitats que es pantegen en una societat cada cop més longeva, es va fer el 18 d'octubre de 2023 aquesta jornada:

Vida amb Sentit +60

Continuem construint projectes vitals

Acte organitzat per LaFACT i el Servei de Promoció a la Gent Gran. La presentació va anar a càrrec del president de LaFACT, el sr Xavier Queralt, i la regidora de Gent Gran, la sra. Laura Rivas. Seguidament la investigadora Elisa Sala Mozos va fer una exposició molt interessant en relació al canvi demogràfic que ens està portant a un escenari mai vist, i que segons l'OMS la longevitat que caracteritza les societats del segle XXI ens planteja un escenari desconegut fins al moment, no només pel que fa a les polítiques públiques, sinó també a la mateixa concepció de la societat. 

Elisa desmitifica la vellesa com una desgràcia, ho considera un guany humà per la saviesa acumulada que cal saber valorar i reconèixer de les persones grans. Considera que envellim des que naixem i que en tot el cicle vital hi ha guanys i pèrdues, i que la vellesa és la darrera etapa d'aquest contínuum. Trenca amb la imatge de la vida com una gràfica que es declina. Apunta varis temes a canviar en relació a la vellesa que cal ser mirada des de la diversitat i no com un col·lectiu homogeni, treballar per evitar els edatismes, tant els propis, com el dels altres, i sobretot, invertit en les relacions personals i mantenir en qualsevol moment projectes o propòsits vitals. Les persones grans són les protagonistes d'aquests canvis i és crucial que tothom participi per aconseguir aquest procés de construcció d'aquestes noves societats longeves.

Veure presentació d'Elisa Sala Mozos 

Amb Berta Pichel, Lluís Rambla i Amat i Isabel Gómez es va generar una interessant tertúlia posteriorment en relació al que Elisa Sala havia exposat i un dels temes que va destacar és que aquests propòsits vitals poden existir independentment del nivell d'autonomia, i es va estar comentant com fer això possible.

Més de 370 persones van poder gaudir d'aquesta jornada que va acabar amb un vermut per comentar informalment. De cara l'any que ve es generaran espais de participació per construir una Terrassa on envellir de la millor manera i es va convidar a tothom a formar part d'aquests processos de construcció.